Pere de Portugal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Pere de Portugal (desambiguació)».
L'infant Pere de Portugal

Pere de Portugal ( Lisboa 1392 - batalla d'Alfarobeira, Alverca 1449 ), infant de Portugal, duc de Coïmbra i regent de Portugal (1439-1448).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Fill del rei Joan I de Portugal i la seva esposa Felipa de Lancaster, nasqué el 9 de desembre de 1392 a la capital del regne sent germà petit del rei Eduard I de Portugal.

Infant de Portugal[modifica | modifica el codi]

Des del seu naixement Pere fou un dels fills favorits del rei Joan I. El seu pare el va dotar d'una educació excepcional. El 1415 va viatjar al costat del seu pare i els seus germans en l'expedició portuguesa contra Ceuta, sent nomenat cavaller aquell mateix any. Fou llavors quan el seu pare els concedí el ducat de Coïmbra a ell i el ducat de Viseu al seu altre germà, Enric el Navegant.

Quan el seu germà Eduard I de Portugal morí el 1438, el seu fill Alfons V ascendí al tron, sota la regència de la seva mare Elionor d'Aragó. Però la regència d'aquesta estigué marcada pel conflicte degut a la seva impopularitat, pel fet de ser dona i per ser estrangera. Així el 1439, Joan de Portugal, duc d'Aveiro, sol·licità la reunió de les Corts que van designar Pere de Portugal regent del regne, una opció que satisfà el poble i la creixent burgesia. Però una part de la noblesa, la que es trobava al voltant d'Alfons de Portugal, germanastre de Pere i comte de Barcelos, preferí Elionor d'Aragó. Una guerra d'influències s'inicià i pocs anys més tard Alfons de Barcelos va aconseguir tenir al seu nebot Alfons V de Portugal sota el seu domini polític, esdevenint l'oncle preferit del rei.

Bandera personal de l'infant Pere de Portugal

El 1443, en una postura de reconciliació, Pere de Portugal nomenà al seu germanastre Alfons de Barcelona, primer duc de Bragança. El 1445, però, Alfons de Bragança s'enfadà novament per l'elecció d'una filla de Pere de Portugal com a filla d'Alfons V de Portugal. Sense parar esment a les intrigues ordides per Alfons de Bragança, Pere continuà la seva regència encomanant a Enric el Navegant noves exploracions vers l'Oceà Atlàntic.

El 9 de juny de 1448 Alfons V aconseguí la majoria d'edat per la qual cosa Pere de Portugal hagué de renunciar a la regència i retornar-li el control. El rei Alfons V influenciat pel seu oncle Alfons de Barcelos, i nomenat recentment duc de Bragança, anul·là tots els edictes i lleis de Pere.

Per una falsa acusació Alfons V s'enemistà amb el seu oncle i sogre, declarant-lo rebel al regne. Per la batalla d'Alfarrobeira de 20 de maig de 1449, prop d'Alverca, Pere de Portugal fou derrotat i mort.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Fruit d'un acord amb el rei d'Aragó, Alfons el Magnànim, a fi de reforçar les seves posicions davant el regne de Castella, es casà a Coïmbra el 13 de setembre de 1428 amb Elisabet d'Urgell, filla del comte Jaume II d'Urgell i Isabel d'Aragó. D'aquesta unió nasqueren:



Precedit per:
Elionor d'Aragó
Regent de Portugal
14391448
Succeït per: