Eduard I de Portugal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Eduard I de Portugal

Eduard I de Portugal o Duarte I de Portugal l'Eloqüent (Viseu 1391 - Tomar 1438), rei de Portugal (1433-1438).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Fill segon del rei Joan I de Portugal i la seva esposa Felipa de Lancaster, va néixer a Viseu el 31 d'octubre de 1391.

Era rebesnét per línia materna d'Eduard III d'Anglaterra i fou germà d'Enric el Navegant.

Infant de Portugal i príncep hereu[modifica | modifica el codi]

Com a príncep hereu, l'infant Eduard va seguir al seu pare en els assumptes del regne. Va ser nomenat cavaller el 1415 després de la captura portuguesa de la ciutat de Ceuta i es va convertir en rei el 1433, el segon de la Dinastia Avís, i aviat va mostrar interès per aconseguir un consens intern. Durant el seu curt regnat, Eduard va convocar les Corts no menys de cinc vegades per a discutir els assumptes interns i temes polítics. També va seguir amb la política del seu pare sobre les exploració marítima a Àfrica. Va animar i finançar el seu germà, Enric el Navegant que va fundar una escola de navegació marítima a Sagres i que va fou l'iniciador de nombroses expedicions; entre elles la de Gil Eanes que l'any 1434 va envoltar per primera vegada el cap Bojador.

La colònia de Ceuta es va convertir ràpidament en un problema per al tresor portuguès i es va considerar que sense el control de Tànger la seva possessió no tenia cap sentit. Poc després que els portuguesos prenguessin possessió de Ceuta, les caravanes de camells van començar a utilitzar la ciutat de Tànger com punt de destinació. Això va fer que Ceuta es quedés sense els béns i materials que la convertien en un mercat atractiu i va convertir-la en una comunitat aïllada.

El 1437, els germans del rei, Enric el Navegant i Ferran el Sant, van persuadir Eduard I perquè llancés un atac per aconseguir una base millor amb la vista posada a les futures expedicions africanes. L'expedició no va comptar amb un suport unànime, ja que alguns nobles es van mostrar en contra. L'atac a Tànger va ser un èxit però va costar un gran nombre de baixes entre els soldats portuguesos. El germà menor d'Eduard, Ferran el Sant, va ser fet presoner i va morir a la presó de Fes.

Eduard I va morir poc després, el 13 de setembre de 1438, víctima de la pesta negra que ja havia matat al seu pare i la seva mare.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es casà el 22 de setembre de 1428 a Coïmbra amb Elionor d'Aragó, filla del comte-rei Ferran I d'Aragó i Elionor d'Alburquerque. D'aquesta unió nasqueren:

Tingué dos fills naturals amb Joana Manuel de Villena


Precedit per:
Joan I
Rei de Portugal
14331438
Succeït per:
Alfons V l'Africà


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Eduard I de Portugal