Joan VI de Portugal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joan VI de Portugal

Joan VI de Portugal el Clement ( Lisboa 1767 - íd. 1826 ), príncep de Brasil (1788-1816); regent de Portugal (1792-1816); rei de Brasil (1816-1822); i rei de Portugal (1816-1826).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Fill de la reina Maria I de Portugal i del rei Pere III de Portugal. Nasqué a Lisboa el 13 de maig de l'any 1767 essent nét del rei Josep I de Portugal i de la infanta Maria Anna Victòria de Borbó per part de mare, mentre que per part de pare ho era del rei Joan V de Portugal i de l'arxiduquessa Maria-Anna d'Àustria.

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

El 9 de juny de 1785 es casà a Lisboa amb la infanta Carlota Joaquima d'Espanya, filla del rei Carles IV d'Espanya i la seva esposa, la princesa Maria Lluïsa de Borbó-Parma. S'instal·laren a Lisboa i tingueren els següents fills:

  • SAR la infanta Maria Assumpció de Portugal, nascuda el 1805 a Lisboa i morta 1834 a Santarem.

Ascens al tron[modifica | modifica el codi]

Fugida de Joan VI i la seva família des del port de Belém vers el Brasil.

L'any 1792 assumí la corona portuguesa, com a regent, arran del nombrosos problemes mentals de la seva mare, la reina Maria I de Portugal. Descobriments posteriors afirmen que aquests desordres foren causats per la porfíria, malaltia bastant comú entre algunes cases reials com la portuguesa, l'anglesa o la hannoveriana consistent en la barreja de la sang i de l'orina.

L'any 1807 la família reial portuguesa, fugint de les tropes napoleòniques que havien envaït Portugal, s'instal·là al Brasil, fent de la ciutat de Rio de Janeiro la capital de l'imperi portuguès. En aquesta ciutat l'infant Joan de Portugal esdevingué un príncep d'idees gairebé liberals. Mentrestant a Portugal, els anglesos aconseguiren expulsar els francesos el 1809 i començà l'entrada d'idees liberals, durant dotze anys, els anglesos dominaren com una autèntica colònia Portugal. Al Brasil el declarà la llibertat de comerç, obrí el port a tots els països i elevà l'estatus jurídic del Brasil fins a igualar-lo amb el de Portugal, anomenant el regne Regne Unit de Portugal, el Brasil i l'Algarve. Amb la mort de la seva mare, el 1816 fou declarat rei, el 16 de desembre de 1815 però concedí al Brasil l'estatut de regne.

Tot i la derrota de Napoleó Joan VI decidí quedar-se al Brasil, i no fou fins que esclatà una revolució a la ciutat de Porto que decidí viatjà fins al continent europeu, tot i que el seu hereu, el futur rei Pere IV de Portugal, decidí quedar-se al Brasil.

L'any 1821 el Rei arribà a Portugal i en contra de l'opinió generalitzada de què lluitaria en contra de la revolució liberal, el monarca jurà la Constitució portuguesa en la qual es materialitzava la desarticulació del Tribunal del Sant Ofici, s'abolia la censura i es creava el Banc de Lisboa.

L'infant Pere, que restà al Brasil, decidí declarar 7 de setembre de 1822 la independència del Brasil, i s'autonomenà emperador. Fins i tot el rei liderà la desarticulació d'un cop d'estat de caràcter absolutista liderada per la seva muller, la reina Carlota Joaquima d'Espanya i pel seu fill el príncep i després rei Miquel I de Portugal el 1823.

El 10 de març de 1826 el monarca moria a Lisboa. Al llarg del seu regnat es consolidà la divisió de Portugal i del Brasil en dos estat independents. La seva mort iniciada una intensa disputa successòria a Portugal que acabà amb l'entronització de la seva néta, la infanta i després reina Maria II de Portugal.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan VI de Portugal


Precedit per:
Josep II de Bragança
Príncep de Brasil
17921816
Succeït per:
Precedit per:
Maria I la Pietosa
com a reina
Regent de Portugal
17881816
Succeït per:
Pere I de Brasil i IV de Portugal
com a rei
Precedit per:
Maria I la Pietosa
Rei de Brasil
18161822
Succeït per:
Pere I de Brasil
Rei de Portugal
18161826
Succeït per:
Pere I de Brasil i IV de Portugal