Zizur Zendea
|
|||
| Localització | |||
 |
|||
| Municipi Navarra | |||
 |
|||
| Estat • Comunitat Autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat |
Espanya Comunitat Foral de Navarra Navarra Cuenca de Pamplona Merindad de Pamplona |
||
| Predom. ling. | Mixt basc i castellà[1] | ||
| Superfície | 46,5 km² | ||
| Altitud | 459 msnm | ||
| Població (2012[2]) • Densitat |
3.663 hab. 78,77 hab/km² |
||
| Coordenades | 42° 47′ N, 1° 58′ O / 42.783,-1.967Coord.: 42° 47′ N, 1° 58′ O / 42.783,-1.967 | ||
| Distàncies | 5,6 km de Pamplona | ||
| Dirigents: • Alcalde: |
José Ricardo Pérez Torrano (indep). |
||
| Codi postal | 31620 |
||
| Web | |||
Zizur (en basc, oficialment en castellà Cizur) és un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Pamplona. Limita al nord amb Oltza i Pamplona, a l'est amb Galar, al sud amb Ukar, Adios, Uterga, Legarda i Puente la Reina, i a l'oest con Zabaltza i Etxauri. També és anomenat Zizur Zendea o Cendea de Cizur.
Història [modifica]
Aquest territori ha estat poblat des d'èpoques prehistòriques, com ho testifiquen les peces de sílex oposades a l'altiplà de Barañain-Eulza. A Sansol (Muru-Astrain) s'han trobat vestigis pertanyents a un poblat de la 1a i 2a Edat de Ferro. Existeixen també restes similars, encara que de menor importància, en els turons i llomes pròxims, ja que aquesta època va ser convulsa i insegura i els seus pobladors s'establien en llocs defensius i a la vora de petits altiplans; només Larraia se situa en una ondanada, encara que l'església i el palau Cap d'Armeria es localitzen en la zona alta del lloc. En tots els casos es tractava de petits assentaments que es van consolidar en els segles XI, XII i XIII, com ho testifica l'arquitectura religiosa de la Cendea, pertanyent gairebé totalment als citats segles. Durant l'Edat Mitjana es va afermar el senyoriu secular; van sorgir Guendulain, Eulza i Eriete i es van construir palaus en molts pobles. Per altra banda, algunes institucions eclesiàstiques van posseir béns en la Cendea, com la parròquia de San Lorenzo de Pamplona i els monestirs d'Iratxe, Iranzu i l'Hospital de Roncesvalles. Però va anar el Gran Priorat de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem (a través de l'encomana de Zizur Txiki) el més beneficiat amb terres i rendes. En els segles XVI i XVII la Cendea va conèixer una certa florida econòmic que ha deixat importants petjades en el patrimoni artístic religiós i en l'arquitectura civil. En 1553 la població va arribar un total de 208 focs o veïnatges i va romandre bastant estacionària durant els tres segles següents. En el segle XX es produïx un creixement demogràfic dels nuclis més pròxims a Pamplona i la disminució del món rural (es despoblen Eriete i Guendulain).
Demografia [modifica]
| Evolució demogràfica | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1996 | 1998 | 1999 | 2000 | 2001 | 2002 | 2003 | 2004 | 2005 | 2006 | 2007 |
| 1 105 | 1 091 | 1 198 | 1 308 | 1 391 | 1 597 | 1 703 | 1 744 | 1 977 | 2 238 | 2 543 |
| Fonts: Cizur i Institut d'Estadística de Navarra | ||||||||||
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Zizur Zendea |
- ↑ Ley Foral 18/1986, de 15 de diciembre, del vascuence
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
