Uharte

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Uharte
Huarte, Uharte
Bandera d'Uharte Escut d'Uharte
(En detall) (En detall)
Localització
Localització d'Uharte
Municipi Navarra
Estat
• Comunitat Autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
Espanya
Comunitat Foral de Navarra
Navarra
Cuenca de Pamplona
Merindad de Sangüesa
Predom. ling. Mixt castellà i basc[1]
Superfície 3,7 km²
Altitud 440 msnm
Població (2013[2])
  • Densitat
6.781 hab.
1.832,7 hab/km²
Coordenades 42° 49′ N, 1° 35′ O / 42.817,-1.583Coord.: 42° 49′ N, 1° 35′ O / 42.817,-1.583
Distàncies 5,6 km de Pamplona
Dirigents:
• Alcalde:

Francisco Javier Basterra Basterra
(Nafarroa Bai).
Codi postal 31620
Web

Uharte (en basc, cooficialment en castellà Huarte) és un municipi de Navarra, a la comarca de Cuenca de Pamplona, dins la merindad de Sangüesa. Limita al nord amb Esteribar i Ezkabarte, a l'est i sud amb la Vall d'Egues, i a l'oest amb Villava i Burlada.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1996 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007
2.750 2.793 2.809 2.862 2.952 3.169 3.340 3.623 4.247 4.671 5.157
Fonts: Huarte<>Uharte i Institut d'Estadística de Navarra

Historia[modifica | modifica el codi]

L'any 1223, el bisbe de Pamplona Don Remiro, va lliurar el poble i el castell al rei Sanç el fort, «pels muitos béns et per muitas mercès que ficiestes et que hem de faredes a l'església de Pamplona».Carles III el Noble, en 1423, alliberà Uharte del pagament d'ajudes i casernes, fins i tot per al casament de infants o infantes, per haver-li cedit el molí de Valuerrota, que anteriorment havia pertangut al bisbe de Pamplona.

Un document datat en 1462 i amb motiu de la guerra civil, ens parla de la fidelitat al Príncep de Viana dels habitants del Palau d'Ezpeleta, del que encara queden algunes ruïnes en el topònim del mateix nom. En 1513, després de la incorporació de Navarra a Castella, Ferran el Catòlic mana apagar un molí incendiat en la vega d'Uharte a causa de la guerra, el que ens duu a pensar que aquesta va portar esdeveniments violents a Uharte. En 1512 es troben a Uharte el Mariscal de Navarra i Juan de Jaso (cosí de Sant Francesc Xabier), agramontesos ambdós, el que ens duu a aventurar el caràcter agramontés del poble d'Uharte, ja que en un altre cas no s'explicaria la seva presència a la Vila. En ocasió d'haver contribuït amb 16.000 reials a l'erari públic, en 1665, va ser declarada bona vila i amb dret a tenir seient en les Corts del Regne, cosa que provoca la protesta de les antigues Bones Viles de Navarra. Els d'Uharte declaren ser ja d'antic Vila i que ja es van celebrar Corts a Uharte el 1090.

El segle XVIII porta a Uharte la guerra. Així, en 1706 més de 1.500 homes prenen allotjament, talen arbres, seguen les collites i destruïxen les hisendes, amb la consegüent protesta del poble al virrei. En 1710 es tria Uharte com a plaça d'armes per a concentrar als homes d'Eguesibar, Villava i altres llocs. En 1793, amb motiu de la Guerra de la Convenció, vuitanta uhartearres es dirigeixen a defensar la frontera obeint l'ordre de la Diputació. No obstant això, no podran evitar que les tropes franceses arribin fins a la mateixa Vila, destruint l'ermita de San Miguel.

La proximitat a Pamplona ha anat canviant a poc a poc la seva fisonomia agrícola a l'assentar-se diverses indústries. Moltes de les famílies que viuen a Uharte treballen en Pamplona, augmentant la vinculació entre ambdues. El creixement de població ha estat molt gran, i els 500 habitants de 1818 s'han convertit en 5119 en 2007.

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes
2007-2011 Francisco Javier Basterra Basterra Nafarroa Bai
2003-2007 Amparo Miqueleiz Arrarás GIH
1999-2003 José Irigüibel López AE
1995-1999 José Irigüibel López AE
1991-1995 {{{{}}}} [[{{{{}}}}]]
1987-1991 {{{{}}}} [[{{{{}}}}]]
1983-1987 {{{{}}}} [[{{{{}}}}]]
1979-1983 {{{{}}}} [[{{{{}}}}]]

Referències[modifica | modifica el codi]