Tot va bé si acaba bé

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Il·lustració de l'obra d'Artuš Scheiner.

Tot va bé si acaba bé o A bon fi, tot li és camí (All's Well That Ends Well en anglès) és una obra de William Shakespeare escrita, segurament, entre el 1604 i el 1605, i publicada per primera vegada a l'edició de Folio del 1623.

Els experts la classifiquen com a comèdia pel seu final feliç, ja explicitat al títol, tot i que conté elements de drama.

Personatges[modifica | modifica el codi]

  • El Rei de França
  • El Duc de Florència
  • Bertran, Comte del Rosselló
  • Comtessa del Rosselló, mare de Bertran
  • Lavaca, un bufó de la Comtessa
  • Helena, dama noble protegida de la Comtessa0
  • Lafeu, un vell cavaller
  • Paraules, un seguidor de Bertran
  • Una Vídua de Florència
  • Diana Capulet, filla de la Vídua
  • Majordom de la Comtessa
  • Violenta i Mariana, veïnes i amigues de la Vídua
  • Un patge
  • Senyors, Oficials, Soldats francesos i florentins

Argument[modifica | modifica el codi]

Helena, una dona de classe baixa, aconsegueix casar-se amb el seu estimat Bertran, fill d'un noble, com a premi per haver guarit el rei de França. Ell, però, no està satisfet amb el matrimoni i li diu que només es comportarà com un espòs si ella aconsegueix quedar-se embarassada d'ell i treure-li l'anell que sempre du a sobre. Dit això, fuig a la guerra, on sedueix diverses noies. La jove esposa el segueix, amb connivència de la sogra, i es disfressa com una de les amants per aconseguir l'anell i la consumació del matrimoni. Així, quan ell torna a casa es troba que ha de complir la promesa. Llavors comencen una nova vida matrimonial feliç.

Anàlisi[modifica | modifica el codi]

La història està inspirada en el conte novè de la tercera jornada del Decameró i va ser jutjada com a provocadora pel paper actiu de la dona, inusual a l'època. L'enginy de la protagonista per fer-se amb l'anell és propi dels contes de fades i té el seu premi en un matrimoni feliç amb ascens social, com també passa a les històries tradicionals. Aquí, però, amb el recolzament de la futura sogra, un fet anòmal.

L'obra és de les menys representades de Shakespeare, i alguns crítics afirmen que el canvi final de l'home no és versemblant. A ulls moderns tampoc no sembla raonable l'amor de la noia per un home bastant inferior en qualitats.

Traduccions catalanes[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tot va bé si acaba bé