Microordinador

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nens que juguen a Paperboy en un Amstrad CPC 464 durant els anys 1980.

Microordinador o ordinador domèstic és el nom que es donava als ordinadors populars durant els anys 1970 i 1980 que podien utilitzar un televisor com a dispositiu de sortida.[1] Eren utilitzats per jugar a videojocs i ensenyar llenguatge BASIC per a nens.

Història[modifica | modifica el codi]

Un Video Genie EG3003 de 1980 en un anunci de l'època

Els microordinadors eren comprats per consumidors que els utilitzaven com a ordinadors personals accessibles, més versàtils que les consoles de videojoc. Aquests ordinadors habitualment costaven molt menys que els ordinadors de sobretaula utilitzats en les empreses, en treballs científics o orientats a l'enginyeria del temps, i eren generalment menys potents en termes de memòria i capacitat d'expansió. Així i tot, un ordinador domèstic sovint tenia millors gràfics i so que els ordinadors personals de les empreses. Normalment s'adquirien per a ser usats en entorns educatius, per a jocs, i per a usar processador de textos. Els anuncis dels primers ordinadors domèstics destacaven les possibilitats que tenien en utilitzar-los a casa, des de la catalogació de receptes fins a finances personals o automació domèstica,[2][3] però, a la pràctica, hom usava rarament aquestes aplicacions perquè normalment exigien que l'usuari sabés programació; un compromís de temps significatiu que molt pocs estaven disposats a dedicar. Tanmateix, per a molts, l'ordinador domèstic oferia la primera possibilitat d'aprendre a programar.[4]

L'ordinador domèstic es va tornar assequible per al públic general a causa de la producció en sèrie del microprocessador. Els primers microordinadors tenien un plafó amb interruptors d'entrada de dades i llums intermitents per controlar i per indicar l'estatus de sistema intern i sovint venien en forma de kit. D'altra banda, els microordinadors estaven dissenyats per ser utilitzats pel consumidor mitjà, no necessàriament per un expert en electrònica.[5] Aquestes màquines ja estaven muntades amb anterioritat, amb el teclat i els complements perifèrics endollats, com monitors, reproductor de cassets, joysticks, i (posteriorment) disqueteres. Normalment, el fabricant proporcionava tots els perifèrics afegits a qualsevol sistema, que representaven accessoris amb costos extres. Sovint, els perifèrics no eren intercanviables entre les diferents marques d'ordinadors domèstics; o, de vegades, fins i tot entre successius models de la mateixa marca.

Normalment un ordinador domèstic duia una versió del llenguatge de programació BASIC en la memòria ROM.[6] Per estalviar el cost d'un monitor en especial, l'ordinador domèstic sovint havia d'anar connectat al televisor, com a monitor de vídeo i cadena de so; es connectava directament o a través d'un modulador RF.[7]

Actualment, els ordinadors s'utilitzen a casa més que mai, i la línia entre un ordinador de negoci i un de domèstic s'ha difuminat, ja que utilitzen el mateix sistema operatiu, arquitectura de processadors i perifèrics.[8]

Desenvolupament[modifica | modifica el codi]

El «Commodore PET» alliberat el 1977. Aquest model presentava un Datassette endollat.

El 1977, després de l'èxit de sistemes com RadioShack TRS-80, Commodore PET i Apple II, durant els últims anys de la dècada del 1970 i principis dels 1980 començaren a aparèixer tot tipus de màquines noves. Es vengueren moltes unitats d'ordinadors domèstics, de marques comercials com BBC Micro, Sinclair ZX Spectrum, Atari 800XL i Commodore 64, tots ells atrets pel desenvolupament de programari existent, especialment d'altres companyies especialitzades.

Els microordinadors barats competien amb consoles de videojoc. Els mercats no estaven ben diferenciats, ja que els dos es podien utilitzar per a jugar. Una tàctica comuna de màrqueting era mostrar programari educatiu, processament de textos, full de càlcul i unes altres aplicacions d'un determinat sistema informàtic i, al costat, una consola de jocs, per emfasitzar l'habilitat més gran de l'ordinador i mostrar-lo amb programes creats per a l'usuari, mentre la consola de joc mostrava una pantalla en blanc o continuava jugant al mateix joc repetitiu.

Els llibres estaven disponibles per a la majoria dels models de microordinadors amb títols com Programas comentados de Basic Básico o Curso de informática: introducción al BASIC, i eren un mitjà popular tant d'aprenentatge per programar com de distribució de programari. Algunes consoles de videojoc oferien «paquets de programació», que consistien en una versió de BASIC dins un cartutx de memòria ROM. Per a la consola de Coleco ColecoVision fins i tot anunciava un mòdul d'expansió que l'hauria de convertir en un sistema informàtic de ple dret; tot i així, això mai no s'arribava a materialitzar, i en canvi el Coleco Adam se seguia anunciant.[9] Durant els anys més dinàmics del mercat informàtic domèstic, es produïren molts models, generalment sense tenir pràcticament cap interès en la compatibilitat entre els diferents fabricants, o fins i tot dins les pròpies línies de productes d'un mateix fabricant.[10] No existia el concepte d'una plataforma informàtica, excepte quan més tard va aparèixer la norma del MSX japonès.[11]

La introducció de l'IBM Personal Computer l'agost de 1981 conduiria finalment a l'estandardització dels ordinadors personals, en gran part a causa de l'arquitectura oberta del sistema, que fomentava la producció de «clònics». Mentre que l'Apple II seria ràpidament desplaçat per l'IBM PC per a l'ús d'oficina, el 1984, l'aparició de l'«Apple Macintosh» produït per Apple Computer creà un nou model d'ordinador domèstic que finalment també imitarien els ordinadors compatibles (PC) d'IBM.

El cost decreixent dels «ordinadors personals» compatibles d'IBM, i els gràfics, el so i les capacitats d'emmagatzematge que, en gran manera, es milloraren en les consoles de videojoc, provocà que durant els primers anys de la dècada del 1990, als EUA i el Brasil, desapareguessin del segment de mercat dels ordinadors domèstics.[12] A Europa, l'ordinador domèstic sostingué una presència clara durant uns quants anys més, amb els models d'Amiga i Atari que eren les marques dominants.

Posteriorment, un ordinador adquirit per a l'ús a casa o en qualsevol altre lloc, ja serà molt similar a aquells que utilitzaven en oficines: són aparells fets pels mateixos fabricants, amb un sistema operatiu, programari d'aplicacions, i perifèrics compatibles.

Tecnologia[modifica | modifica el codi]

Atari 800 amb un televisor com a monitor (1985).

En aparença, molts ordinadors domèstics eren similars. Tots tenien un teclat integrat a la CPU; de vegades, els primer anys, alguns es venien amb un teclat de goma barat, encara que ben aviat els teclats mecànics foren universals a causa de l'aclaparadora preferència dels consumidors per aquest tipus de complement. La majoria dels sistemes podien utilitzar un modulador de RF per mostrar entre 20 i 40 columnes de text en un aparell de televisió.

L'ús d'un televisor com a monitor gairebé defineix els ordinadors domèstics pre-PC. Encara que els monitors específics ja estaven disponibles per aquest segment del mercat, sovint era una adquisició posterior del consumidor feta després per als usuaris que haguessin comprat una disquetera, una impressora, un mòdem i altres complements d'un sistema dotat dels perifèrics necessaris. Aquest enfocament de «perifèrics venuts separadament» és una altra característica que defineix els ordinadors domèstics. Molts compradors principiants que portaven un sistema C-64 bàsic, aviat descobriren que necessitaven adquirir una disquetera o datassette abans que en poguessin fer un bon ús com a ordinador personal, i no només com a consola de joc.

Durant la primera part dels anys 80, els microordinadors es basaven principalment en tecnologia de microprocessadors de 8 bits; els referents eren el MOS Technology 6502 o el Zilog Z80. Una excepció notable era la sèrie TI-99, anunciada el 1979 amb una CPU TMS9900 de 16 bits.[13]

Les freqüència de rellotge dels processadors[14] habitualment se situaven entre 1 i 2 MHz per a sistemes basats en processadors 6502 i 2 i 4 MHz per a sistemes basats en CPUs Z80. Tot i així, aquest aspecte del rendiment d'un aparell no era el més important per als usuaris o els fabricants; es prioritzaven la capacitat limitada de RAM dels sistemes, les capacitats de gràfics i les opcions d'emmagatzematge. La freqüència de funcionament de rellotges es considerava un detall tècnic d'interès només per a usuaris que necessitaven un cronometratge acurat. Per estalviar el cost del component, el mateix cristall utilitzat per produir senyals compatibles del televisor en color sovint es procurava que se'n dividís la freqüència i s'utilitzava per al rellotge de processadors. Això significava que els processadors rarament operaven en la seva plena capacitat, i tenia l'efecte col·lateral que les versions europees i nord-americanes del mateix ordinador domèstic operaven a freqüències i resolucions de vídeo una mica diferents a causa de normes de televisió diferents.

Pantalla del Commodore PET, demostrant la temptativa (frustrada) de carregar el joc Space Invaders a través del «Datassette» (TAPE #1). L'intèrpret BASIC, com es pot apreciar en la imatge, ocupava menys de 800 bytes.

Molts ordinadors domèstics, inicialment, utilitzaven els serveis complementaris dels reproductors de cassets com a mecanisme d'emmagatzematge. La majoria de les aplicacions en casset eren notòriament lentes i de poca confiança, però les disqueteres dels microordinadors de les empreses eren cares i, al començament de l'era de la informàtica domèstica, s'utilitzaven disquets de 8 polzades. Cap a finals dels anys 80, amb l'augment en vendes de microordinadors, baixaren els preus i aparegué la producció en sèrie de disqueteres de 5,25" que reduïen els costos.

Les disqueteres de 5,25" es convertirien en l'estàndard de la indústria. Més endavant, les disqueteres de 3,5" estarien disponibles per a molts sistemes. Tot i que la major part del programari per als ordinadors domèstics venien en disquets de 5,25", tanmateix, els disquets de 3,5" s'utilitzaven per a l'arxivament de dades. No era habitual l'estandardització dels formats dels disquets; de vegades, fins i tot models diferents del mateix fabricant utilitzaven formats de disquets diferents. Es desenvoluparen diversos sistemes de protecció de còpia per a disquets però molts es trencaven de seguida, i molts usuaris només els toleraven per a jocs. Com que els problemes per ús de disquets es convertí en un assumpte significatiu dins d'un sistema totalment ja basat en els disquets, es veia molt necessari tenir una còpia de seguretat de les aplicacions més importants. Els programes de còpia que anunciaven la seva capacitat per copiar o fins i tot treure esquemes de protecció van ser habituals; formaren una categoria comuna del programari utilitari.[15]

Per contrast amb els ordinadors d'avui en dia, els microordinadors generalment emmagatzemaven el sistema operatiu (SO) en xips de memòria ROM. Això feia que s'inicialitzessin molt de pressa –en tan sols uns quants segons–, però era difícil o impossible fer-ne millores sense comprar una unitat nova. Normalment només les avaries més severes se solucionaven produint ROMs noves que servien per reemplaçar les velles, a compte del client. La interfície d'usuari era normalment només un intèrpret BASIC acoblat a un editor de pantalla o de línia en mode caràcter, amb aplicacions que realitzen totes les altres obligacions del mateix sistema operatiu. Durant els anys 80, com la funció multitasca no va ser comuna fins anys més tard, aquesta manca de suport d'API no força general. Els programes d'aplicació normalment accedien al maquinari per realitzar directament una tasca específica, sovint «intercanviant» el sistema operatiu basat en memòria ROM per alliberar l'espai que ocupava i maximitzar la capacitat de RAM. En un reflex durador de la seva primera natura orientada al casset, la majoria dels microordinadors carregaven el seu sistema operatiu de disc (DOS) separadament del SO principal. El DOS només s'utilitzava per enviar ordres a la disquetera i no es necessitava carregar per executar unes altres funcions de computació. Una excepció notable era Commodore, les disqueteres del qual de fet contenien un processador 6502 i el Commodore DOS en memòria ROM. Molts microordinadors també tenien una interfície de cartutxos que acceptava programari basat en la memòria ROM. Això s'utilitzava ocasionalment per a l'expansió o les millores com carregadors («loaders») ràpids, i aplicacions en cartutx ja existien, però la gran majoria de cartutxos eren jocs.

A partir de 1985, el mercat informàtic domèstic de gran capacitat va començar a ser dominat per una nova generació de microordinadors que utilitzaven el processador Motorola 68000 de 16 bits, el qual ajudava a fer possible tot el potencial de la sèrie Commodore Amiga i Atari. Les freqüències de rellotges en aquests sistemes eren aproximadament de 8 MHz, amb capacitats de RAM que anaven des dels 256 KB per al sistema Amiga 1000 bàsic, fins als 1.024 KB (1 megabyte), de l'Atari 1040 ST.[16] Les màquines Amiga i Atari ST tenien GUIs inspirats per l'Apple Macintosh, però a un preu de 2.495 US$, equivalents a uns 5.000 US$ de 2007.

La «revolució» dels microordinadors[modifica | modifica el codi]

El Honeywell Kitchen Computer (o H316) del 1969: una minicomputadora de 10.600 US$ suggerida com un improbable utensili domèstic per a dones de casa interessades en l'emmagatzematge de les seves receptes en un dispositiu d'alta tecnologia. Mai no va vendre ni una unitat per a aquesta fi.[17]

Entre 1977 i 1983, era fàcil de preveure[18] que els ordinadors no tardarien en revolucionar molts aspectes de la vida domèstica i familiar, de la mateixa manera que havien transformat les pràctiques comercials al llarg de les dècades anteriors.[19] Segons la propaganda de l'època,[17] es pensava que les mestresses de casa tindrien llibres de receptes emmagatzemats en bancs de dades a l'«ordinador de la cuina» i consultarien bases de dades mèdiques per obtenir ajuda en la cura dels fills, els pares usarien l'ordinador de la família per administrar el pressupost domèstic i controlarien el manteniment de l'automòbil (aparentment, no es preveia cap canvi per als papers de gènere tradicionals). Els nens usarien enciclopèdies emmagatzemades en disquets per fer treballs escolars i es tornarien uns grans usuaris de videojocs. Usant algun tipus de tecnologia informàtica, la televisió havia de ser interactiva. L'esmorzar serà preparat automàticament sota control de l'ordinador. El mateix ordinador controlaria la il·luminació i la temperatura de la casa. Els robots eliminaran les escombraries i estarien programats per a la realització de noves tasques controlats per l'ordinador domèstic. Com a primers dels 80 els béns electrònics eren cars, es pensava que a cada casa hi hauria un únic ordinador per a l'ús de tota la família, amb interfícies per als diversos dispositius que hagués de controlar. L'automatització domèstica faria realitat el model de la casa intel·ligent dels anys 1980:[20]

« El bé domèstic més important el 2008 és l'ordinador. Aquests cervells electrònics ho governen tot, de la preparació de les refaccions i el despertar dels residents a la confecció de llistes de compres i control dels comptes bancaris. Sensors en estris de cuina, unitats de climatització, equips de comunicació, fonts d'energia i altres electrodomèstics avisaran l'ordinador quan un error sigui imminent. Un tècnic vindrà abans fins i tot que qualsevol fallada òbvia s'esdevingui.
Els ordinadors també faran reserves de passatges, retransmetran missatges telefònics, duran el control d'aniversaris i dates festives, faran càlculs d'impostos i fins i tot anticiparan el valor probable dels comptes mensuals d'electricitat, aigua, telèfon i altres serveis. No totes les famílies disposaran d'un ordinador propi. Moltes famílies reservaran temps en un ordinador local o regional que atengui les seves necessitats. La màquina farà el càlcul dels serveis per prestar i presentarà una factura, de la mateixa manera que es fa amb altres serveis.
»
— James R. Berry. Mechanix Illustrated

La previsió és que tot això esdevingués comú en algun moment abans del final de la dècada de 1980, però tots els aspectes de la revolució prevista o no van poder-se realitzar o van ser postergats. A l'època, els ordinadors disponibles per als consumidors no eren prou potents per a realitzar, si més no, una única de les tasques exigides per complir aquesta visió; menys factible era poder fer totes les accions simultàniament. Els microordinadors de principis dels anys 1980 no eren capaços de realitzar processament multitasca. I encara que haguessin pogut, les seves capacitats de memòria eren reduïdes per emmagatzemar gran bancs de dades o registres financers extensius. L'emmagatzemament basat en disquets era inadequat, tant en capacitat com en velocitat per competir amb un entorn multimèdia. D'altra banda, els sistemes gràfics vigents només podien exhibir imatges «quadrades» i poc realistes, a l'altre costat d'un text sense nitidesa i «dentat». En poc temps, els usuaris d'ordinadors havien passat a ser vistos com a «geeks», «nerds» o pitjor encara, com a «hackers». El «crash» del mercat nord-americà de videojocs del 1983,[21] va fer que molts perdessin la confiança en la tecnologia dels ordinadors domèstics. Les màquines que havien estat comprades per a ús de tota la família, havien acabat oblidades en armaris o van ser relegades als soterranis o a les habitacions dels nens, on eren usades gairebé exclusivament per a jocs o, eventualment, per fer-los servir com a agendes.

Caldria que passessin prop de 10 anys perquè la tecnologia madurés, perquè la interfície gràfica d'usuari convertís l'ordinador en un aparell "amistós" per als usuaris sense coneixement tècnics, i perquè Internet subministrés una raó convincent perquè la majoria de gent desitgés tenir un ordinador a casa. Aspectes previstos per la revolució van ser deixats de costat o van ser modificats en funció d'una realitat emergent. El cost dels béns electrònics va anar caient de manera i avui moltes famílies tenen un ordinador per a cada membre de la família, un portàtil que acompanya la mare en seves activitats, un ordinador de butxaca per al pare, i els infants compartint un altre ordinador de sobretaula. Enciclopèdies, llibres de receptes i bancs de dades mèdiques són accessibles en línia i amb accés a través d'internet, sense haver-los d'emmagatzemar en disquets o discos CD-ROMs. La televisió encara ha de incrementar el seu potencial d'interactivitat i, en comptes d'això, la web ha evolucionat de manera paral·lela i podria, fins i tot, arribar a substituir-la algun dia. Encara el 2008, els robots estan tot just començant a causar algun impacte en l'àmbit domèstic, amb models com el Roomba i Aibo liderant l'avantguarda.

Aquest retard no ha anat desfasat amb altres noves tecnologies dirigides a un públic poc preparat. Els primers conductors solien ser ridiculitzats amb el crit d'«arregli un cavall!»[22] fins que l'automòbil va funcionar correctament. La televisió s'esllanguia durant dècades en laboratoris de recerca abans que es comencessin a fer transmissions públiques regulars. I en un exemple del canvi de l'ús d'una tecnologia, abans de la invenció de la ràdio, el telèfon es va arribar a fer servir en la distribució de contingut, com per exemple en transmissions d'òpera i informes de notícies, els signants del qual eren denunciats com «persones analfabetes, cegues, malaltes i mandroses de manera incurable».[23] Igualment, l'acceptació dels ordinadors en la vida moderna és un producte del refinament continu, tant de la tecnologia com de la percepció del producte.

Ús modern[modifica | modifica el codi]

Pantalla de l'emulador MESS: el Disk Extended Color Basic carregat a un microordinador CoCo 2 virtual

Vist que molts microordinadors antics s'havien tornat obsolets i, en alguns casos, ja no funcionaven, va esdevenir popular entre els admiradors el fet de «recrear» virtualment aquestes màquines,[24] els seus ambients i títols de programari populars a través de programes d'emulació.[25] Un dels emuladors més coneguts és el Multiple Emulator Super System (MESS), que permet emular la majoria d'ordinadors domèstics coneguts. Un sistema per al qual existeixen molts emuladors és l'MSX.

Jocs per a moltes plataformes de 8 i 16 bits s'adapten a la Wii Virtual Console. Ja el 2008, consoles de jocs havien començat a incorporar molts dels atributs comuns dels PCs domèstics. El 2009, totes les consoles de jocs de la generació actual presenten navegadors web i capacitat de reproduir música, a més de poder ser usades per a jugar. A més d'això, la Xbox 360 també presenta un programa de missatgeria instantània. A través de diversos serveis web, hi ha disponibles processadors de textos, correu electrònic i edició de fotos. Els futurs usuaris d'ordinadors domèstics podran optar per la simplicitat «tot en un» d'una consola o set-top box, en comptes d'un PC, i s'apunta a una nova era d'ordinadors domèstics diferents dels ordinadors de negocis. Els portàtils estan esdevenint populars per a ús domèstic, el que pot redefinir l'expressió «ordinador personal» com un accessori realment personal, semblant a un reproductor MP3 o un telèfon mòbil.

La «retrocomputació» guanya popularitat, amb molts entusiastes que usen màquines antigues com el Commodore 64 per realitzar tasques modernes com poden ser navegar en la web i usar el correu electrònic. El C64 també ha estat recreat amb recursos actualitzats com C-One i C64 Direct-to-TV, ambdues creacions de Jeri Ellsworth.[26] Molts entusiastes han començat a col·leccionar ordinadors domèstics. Les màquines amb sistemes més vells i més rars s'han convertit en peces de col·leccionista. A vegades les col·leccions es converteixen en un museu i es presenten a llocs web.[27]

Ordinadors domèstics notables[modifica | modifica el codi]

Un sistema Commodore 64c, mostrant el traçat bàsic d'un sistema de microordinador típic de l'era. La fotografia mostra el CPU/unitat de teclat, disquetera i monitor en color dedicat. Molts sistemes també van tenir una impressora per fer possible la sortida en paper.

Fins al 1985, els ordinadors domèstics més notables dels EUA van ser el TRS-80 (1977), diversos models de la família Apple II (inaugurada el 1977), l'Atari 400/800 (1979) juntament amb seus successors 800XL i 130XE, el Commodore VIC-20 (1980) i el Commodore 64 (1982). El VIC va ser el primer ordinador a vendre més d'un milió d'unitats i el C64 encara és el model de microordinador més venut de tots els temps, amb més de 17 milions produïts abans de ser deixat de fabricar el 1994; una carrera de 12 anys en la qual la màquina va canviar molt poc.[28]

A Europa, la situació va ser lleugerament diferent, ja que molts dels sistemes britànics comercialitzats, com el Sinclair ZX81, el ZX Spectrum i, posteriorment, l'Amstrad/Schneider CPC eren generalment molt més barats a Europa que els sistemes nord-americans, com els models Atari i Apple). A l'inrevés, també era cert que sistemes britànics populars com l'Spectrum, mai no varen triomfar als Estats Units; el desafortunat Timex Sinclair 2068 n'és una prova. Com a resultat, aquestes màquines britàniques van triomfar a Europa, amb el Commodore 64 (C64) com a única excepció notable, que va competir en la mateixa franja de preu que els aparells britànics.[29][30] Fins a la introducció de l'IBM PC el 1981, microordinadors com els Apple II i TRS 80 també van ser bastant utilitzats en oficines.[31]

Llista de microodinadors[modifica | modifica el codi]

La llista següent relaciona molts dels més populars o significatius ordinadors domèstics de finals dels anys 1970 i de la dècada del 1980.

  • Finals del 70
Llançament Ordinador País o regió Notes
Juny de 1977 Apple II EUA gràfics acolorits, vuit «slots» d'expansió
Agost de 1977 TRS-80 EUA primer ordinador domèstic per menys de 600 US$
Desembre de 1977 Commodore PET EUA primer ordinador totalment integrat: teclat, monitor i emmagatzematge
1979 Atari 400/800 EUA primer ordinador amb xipset personalitzat i xip de vídeo programable


Llançament Ordinador País o regió Notes
1980 Sinclair ZX80 Regne Unit 99 £; primer ordinador popular de la història
1980 Commodore VIC-20 EUA menys de 300 US$; primer ordinador del món a ultrapassar un milió d'unitats venudes
1980 TRS-80 Color Computer EUA processador Motorola 6809, sistema operatiu OS-9, multiusuari i multitasca
1981 Sinclair ZX81 Regne Unit menys de 100 US$; va popularitzar l'ús d'ordinadors domèstics a l'Europa i el Brasil
Juny de 1981 Texas Instruments TI-99/4A EUA basat en el menys reeixit TI-99/4; primer ordinador a usar una CPU de 16 bits
Agost de 1981 IBM PC EUA la versió original de l'ordinador personal que va donar origen als «IBM-PC compatibles» i ha exterminat els ordinadors domèstics
1981 BBC Micro Regne Unit primer ordinador creat específicament per a educació al Regne Unit; BASIC avançat i diverses portes d'E/S
Abril de 1982 ZX Spectrum Regne Unit un dels majors èxits de la indústria britànica; va ser clonat legalment i il·legalment en diversos països; a Rússia molts clons avançats continuen encara en producció
Agost de 1982 Commodore 64 EUA el model d'ordinador domèstic que més va vendre de tots els temps: més de 17 milions d'unitats
1983 MSX Japó un ordinador amb estàndards definits per l'ASCII Corporation i Microsoft, produït legalment en diversos països, fins i tot a Espanya, a partir de 1985
Gener de 1984 Apple Macintosh EUA primer ordinador personal a usar extensivament ratolí i interfície gràfica; primer ordinador de 16/32 bits
1984 Amstrad CPC & Amstrad PCW Europa estàndard comercial britànic anterior a l'IBM-PC; les vendes a Alemanya es van aproximar a les del C64
1985 Atari ST EUA primer ordinador amb interfície musical MIDI endollat; també presentava 1 MB de RAM per menys de 1.000 US$
Juliol de 1985 Commodore Amiga EUA xipset original Amiga per a gràfics i so; AmigaOS multitasca; popular en l'àrea de computació gràfica
1987 Acorn Archimedes Europa basat en el processador ARM de 32 bits desenvolupat per Acorn; el més poderós ordinador domèstic en la seva classe, en el seu llançament

Fabricants populars de microordinadors[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Home of the Home Computer website (anglès)
  2. Anuncis de televisió de microordinadors (anglès)
  3. Més anuncis de televisió de microordinadors (anglès)
  4. CNN.com readers recall the life-changing Commodore 64 de la CNN (anglès)
  5. L'Altair 8800 utilitzava LEDs binaris amb interruptors i era venut sota forma de kit
  6. La majoria dels microordinadors tenien BASIC incorporat en ROM
  7. Al començament, el TI99/4 no podia oferir un modulador de RF certificat per FCC, i en canvi havia d'utilitzar una cara TV modificada.
  8. Jeremy Reimer. «Personal Computer Market Share: 1975-2004». Ars Technica, Desembre de 2005 [Consulta: 13 febrer 2008].
  9. About the Expansion Module #3 for the ColecoVision (anglès)
  10. 1982 va ser l'any emblemàtic del mercat de microordinadors.
  11. Sobre la història del MSX (anglès)
  12. LAURINDO, Fernando José Barbin; CARVALHO, Marly Monteiro de. Outsourcing e geração de valor na indústria de computadores pessoais (PCs): estudo de múltiplos casos. Gest. Prod., São Carlos, v. 10, n. 3, 2003. Disponible en: Scielo. Accedit: 8 de setembre de 2008. DOI: 10.1590/S0104-530X2003000300010-(portuguès)
  13. El TI99/4 era l'únic aparell que utilitzava un processador de 16 bits a Retrogaming Times, núm. 42, 20 de febrer de 2001.
  14. What's a Clock? (anglès)
  15. Copy Protection Methods, a C64 Preservation Project (anglès)
  16. Atari 1040STFM (anglès)
  17. 17,0 17,1 Dag Spicer. «If You Can't Stand the Coding, Stay Out of the Kitchen» (en anglès). Dr. Dobb's. [Consulta: 12-02-2009].
  18. The Computer Revolution a eNotes.com (anglès)
  19. The computer revolution a The Eighties Club (anglès)
  20. Berry, James R. «40 Years in the Future». 'Mechanix Illustrated', 11 1968. [Consulta: 15-07-2008].
  21. The Great Video Game Crash Of 1983 (anglès)
  22. Horseless Classrooms de l'Hawaii Education & Research Network (anglès)
  23. Clement Ader a Bob's Old Phones (anglès)
  24. "Reviving Old Computer Games", a xtrazone.com
  25. "Traffic Details for gametap.com" a Alexa.
  26. "Retro-Computing with FPGAs", article a Slashdot
  27. www.homecomputer.de és una col·leccion d'ordinadors domèstics que s'ha convertit en un museu, amb enllaços a altres col·leccions similars. (anglès)
  28. Nombre de C64s venuts (anglès)
  29. "25th Anniversary of the Sinclair ZX Spectrum" a Slashdot (anglès)
  30. "Format Wars: The Tech that should have Won" a ArmchairArcade.com (anglès)
  31. Catàleg Tandy TRS-80 amb una llista de molts usos corporatius (PDF) (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Microordinador Modifica l'enllaç a Wikidata