Pont de Brooklyn

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 40° 42′ 22.84″ N, 73° 59′ 50.78″ O / 40.7063444°N,73.9974389°O / 40.7063444; -73.9974389

Vista del Pont de Brooklyn

El Pont de Brooklyn (conegut inicialment com a "Pont de Nova York i Brooklyn") uneix els barris de Manhattan i Brooklyn a la ciutat de Nova York. Va ser construït entre el 1870 i el 1883 i, en el moment de la seva inauguració era el pont penjat més gran del món (mesura 1.825 metres de llarg, i la llum entre piles és de 486,3 metres, rècord de llum fins que el 1889 es va construir el Forth Bridge, amb una llum màxima de 521m. També va ser el primer suspès mitjançant cables d'acer. Des de llavors, s'ha convertit en un dels símbols més importants de Nova York.

Història[modifica | modifica el codi]

Disseny[modifica | modifica el codi]

El pont va ser dissenyat per la companyia d'enginyeria propietat de John Augustus Roebling, de Trenton, Nova Jersey. Roebling i la seva empresa havien construït anteriorment altres ponts penjants més petits, com l'aqüeducte de Delaware a Lackawaxen, Pennsilvània, el pont penjat de Cincinnati, Ohio o el pont penjat de Waco (Texas) què va servir com a prototip per al disseny final del pont de Brooklyn. Durant el procés de construcció, Roebling es va fracturar greument un peu quan un ferri va xocar contra un moll, li varen haver d'amputar uns dits del peu i poques setmanes més tard va morir de tètanus. El seu fill, Washington Roebling, li va succeir en el càrrec.[1] Aquest va sofrir la malaltia dels bussos causada pel seu treball als pous de fonamentació.[2] La dona de Washington, Emily Warren Roebling, es va convertir en la seva ajudant, aprenent enginyeria i comunicant les instruccions del seu marit als ajudants sobre el terreny. Quan el pont es va obrir al públic, ella va ser la primera persona en creuar-lo. El seu marit en canvi rares vegades va visitar la seva obra, ja que vivia a Trenton, Nova Jersey, durant el procés de construcció.[3]

Construcció i obertura[modifica | modifica el codi]

La construcció del pont de Brooklyn va començar el 3 de gener de 1870, i va finalitzar tretze anys més tard, el 24 de maig de 1883, quan va ser obert al públic. El primer dia el van creuar un total de més de 1800 cotxes i 150.300 persones. En la seva construcció es van gastar 15,1 milions de dòlars i vint-i-set persones van morir. El pont està construït amb pedra calcària, granit i ciment. El seu estil arquitectònic és neogòtic, amb els seus característics arcs apuntats en les dues torres laterals.

Arcs i cables del Pont de Brooklyn

Malgrat que en l'època que es va construir no es realitzaven proves d'aerodinàmica als ponts (aquesta tècnica només va començar a emprar-se en els anys 50 del segle XX), l'estructura oberta del pont va evitar que hagués problemes d'estabilitat a causa del vent. A més, Roebling havia calculat que amb els suports de cable metàl·lic el pont era sis vegades més resistent de l'estrictament necessari, el que explica que encara es mantingui en peus quan gran part dels ponts penjants construïts en la mateixa època han hagut de ser substituïts. Per altra banda, durant la construcció es va descobrir que J. Lloyd Haigh, encarregat de proporcionar el cable per al pont, havia substituït el cable escollit originalment per un altre d'inferior qualitat. Quan es va descobrir que era més barat, era massa tard per a desmuntar la part ja construïda, amb la qual cosa la seva resistència es va reduir, segons els càlculs de Roebling, a només quatre vegades l'estrictament necessari.

En el moment de la seva inauguració, el pont de Brooklyn era el pont penjant més llarg del món (un 50% més llarg que cap construït anteriorment). A més, durant molts anys les torres que el sostenen a banda i banda van ser les estructures més altes de l'hemisferi occidental. Actualment, el pont disposa de sis carrils per a vehicles (excepte camions i autobusos, i una passarel·la independent per a bicicletes i vianants. Des dels anys 80, està il·luminat per les nits per a accentuar la seva silueta.

Sis mesos després de la seva inauguració es va produir una tragèdia. Una dona que pujava les escales d'accés per la part de Manhattan va ensopegar i va cridar al caure. El crit va desencadenar el rumor que el pont s'enfonsava. El pànic i l'allau posterior va provocar la mort de 12 persones i 35 ferides greus. La desconfiança cap a la resistència del pont va quedar superada un any després quan l'empresari circenseP. T. Barnum va desfilar pel pont juntament amb una manada de 21 elefants

Atacs terroristes[modifica | modifica el codi]

L'1 de març de 1994 el libanès Rashid Baz va obrir foc sobre una furgoneta ocupada per membres del grup ortodox jueu Chabad-Lubavitch mentre circulaven sobre el Pont de Brooklyn. Una de les víctimes, Ari Halberstam, de 15 anys, va morir a l'hospital dies després. Aparentment, Baz va actuar mogut pel desig de venjar la Matança d'Hebron de 1994, en la qual van morir 29 musulmans. Baz va ser condemnat per assassinat a 141 anys de presó; l'any 2000, el seu cas va ser requalificat com "atac terrorista". La rampa d'accés al Pont des de Manhattan duu actualment el nom d'Ari Halberstam.

El 2003, un home anomenat Iyman Faris va ser condemnat a vint anys de presó per subministrar informació a Al-Qaida, després que es descobrís una trama per a fer caure el pont de Brooklyn tallant els seus cables metàl·lics amb bufadors.

El Pont de Brooklyn en la cultura popular[modifica | modifica el codi]

Vista nocturna del Pont de Brooklyn

El Pont de Brooklyn s'ha convertit en una imatge habitual en diferents formes de la cultura popular, des dels còmics al cinema i la televisió.

Cinema[modifica | modifica el codi]

Televisió[modifica | modifica el codi]

  • La CBS va emetre una sèrie titulada Brooklyn Bridge entre 1991 i 1993.
  • El Pont apareix diverses vegades com a ambientació en sèries com Friends, What I Like About You o The Bill Cosby Show
  • A la sèrie CSI: NY, el capítol titulat "Gent amb diners" (1r capítol de la 3a temporada) se situa al pont de Brooklyn, en què una parella és atacada mentre mantenien relacions sexuals.
  • Es pot veure una escena del pont nevat durant els crèdits inicials de Law & Order

Còmics[modifica | modifica el codi]

Altres mitjans[modifica | modifica el codi]

Galeria de fotos[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «The Building Of The Bridge.; Its Cost And The Difficulties Met With-- Details Of The History Of A Great Engineering Triumph.». The New York Times, 24 de maig de 1883 [Consulta: 28 d'Octubre de 2012].
  2. Butler WP. «Caisson disease during the construction of the Eads and Brooklyn Bridges: A review». Undersea and Hyperbaric Medicine, 31, 4, 2004, pàg. 445–59. PMID: 15686275 [Consulta: 11 març 2009].
  3. McCullough, David. (1992). Brave Companions. New York, NY: Prentice Hall. ISBN 0-671-79276-8 (en anglès). Pàg. 110

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pont de Brooklyn