Hasekura Tsunenaga

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Retrat de Hasekura durant la seva missió a Roma el 1615, per Claude Deruet, Coll. Borghese, Roma.

Hasekura Rokuemon Tsunenaga (支倉六右衛門常長, 15711622) va ser un samurai japonès que va servir al dàimio de Sendai, Date Masamune. Va dirigir una missió diplomàtica a Mèxic i més tard a Europa, entre el 1613 i el 1620, retornant després al Japó. Va ser el primer oficial japonès enviat a Amèrica, i el primer cas registrat de relacions franco-japoneses.

Es coneix poc dels primers anys de la vida de Hasekura Tsunenaga, excepte que va ser un samurai veterà de la invasió japonesa de Corea sota el Taiko Toyotomi Hideyoshi, entre 1592 i 1597.

Apropament espanyol[modifica | modifica el codi]

Els espanyols van començar els viatges a través de l'Oceà pacífic entre Mèxic (llavors anomenat "Nova Espanya") i la Xina, a través de la seva base territorial a les Filipines, seguint els viatges d'Andrés de Urdaneta al segle XVI. Manila va arribar a ser la seva base definitiva per a la regió asiàtica el 1571.

Els vaixells espanyols naufragaven periòdicament a les costes del Japó degut al mal temps, i arran d'això es van iniciar els contactes amb el país. Els espanyols desitjaven expandir la fe cristiana al Japó, però els portuguesos i els holandesos no volien que els espanyols participessin en el comerç japonès, però tot i així es van trobar amb la forta resistència del jesuïtes, que van començar l'evangelització del país el 1549.

El 1609, el galió espanyol San Francisco va trobar mal temps en la ruta de Manila a Acapulco, i va naufragar a la costa japonesa de Chiba, prop de Tòquio. Els mariners van ser rescatats i benvinguts, i el capità del vaixell, Rodrigo de Vivero, es va reunir amb Tokugawa Ieyasu.

El 29 de novembre de 1609 es va signar un tractat en el que s'autoritzava als espanyols l'establiment d'una fàbrica a l'est del Japó, podien portar especialistes en miners de Nova Espanya, es permetia que els vaixells espanyols visitessin Japó en cas de necessitat, i una missió diplomàtica japonesa s'enviaria a la cort espanyola.

El projecte de la missió[modifica | modifica el codi]

Un monjo franciscà anomenat Luis Sotelo que realitzava conversions religioses a l'àrea de Tòquio, va convèncer el Shogun per tal que l'enviés com a ambaixador a Nova Espanya (Mèxic). El 1610 va navegar cap a Mèxic amb els mariners espanyols del San Francisco i 22 japonesos, a bord del San Buena Ventura, un vaixell construït per l'aventurer anglès William Adams per al Shogun. Un cop van arribar a Nova Espanya, Luis Sotelo es va trobar amb el virrei Luis de Velazco, que va acceptar enviar un ambaixador al Japó en la persona del famós explorador Sebastián Vizcaíno, amb la missió afegida d'explorar les "illes de l'or i la plata", que hom creia que existien a l'est de les illes japoneses.

Una rèplica del galió San Juan Bautista, construït pels japonesos, a Ishinomaki, Japó.

Vizcaíno va arribar al Japó el 1611, i va tenir moltes trobades amb el Shogun i els senyors feudals. Aquests encontres van quedar entelats pel poc respecte que va mostrar amb els costums japonesos, la resistència creixent dels japonesos cap al proselitisme catòlic, i les intrigues dels holandesos contra les ambicions espanyoles. Finalment, Vizcaíno va partir a la recerca de l'"illa de la plata", però va trobar mal temps i es va veure forçat a tornar al Japó amb molts danys.

El Shogun va decidir construir un galió al Japó per tal de portar Vizcaíno de retorn a Nova Espanya, juntament amb una missió japonesa.

El Daimyō de Sendai, Date Masamune, va ser l'encarregat del projecte. Va cridar un dels seus servidors, Hasekura Tsunenaga, per liderar la missió. El galió, anomenat Date Maru pels japonesos i després San Juan Bautista pels espanyols, es va construir en 45 dies, comptant amb la participació d'experts tècnics de Bakufu, 800 constructors navals, 700 ferrers i 3.000 fusters.

El viatge pel Pacífic[modifica | modifica el codi]

Un cop acabat, el vaixell va partir el 28 d'octubre de 1613 amb rumb a Acapulco, Mèxic, amb unes 180 persones a bord, incloent 10 samurais del Shogun (enviats pel ministre de la Marina Mukai Shogen), 12 samurais de Sendai, 120 comerciants, mariners i servents japonesos, i uns 40 espanyols i portuguesos.

El vaixell va arribar a Acapulco el 25 de gener de 1614, després de tres mesos a l'oceà, i va ser rebut amb gran cerimònia. La missió fonamental de la delegació diplomàtica japonesa era anar a Europa, però van passar un temps a Mèxic, i després van anar a Veracruz per embarcar-se en la flota d'Antonio de Oquendo. La flota va partir cap a Europa a bord del San Jose el 10 de juny. Hasekura va deixar la major part del grup japonès a Acapulco, esperant el retorn de la missió diplomàtica.

Missió a Europa[modifica | modifica el codi]

Espanya[modifica | modifica el codi]

Hasekura resant, després de la seva conversió a Madrid el 1615.

La flota va arribar a Sanlúcar de Barrameda el 5 d'octubre de 1614.[1] [2]

La missió japonesa es va trobar amb el rei Felip III de Castella a Madrid el 30 de gener de 1615. Hasekura va entregar al rei una carta de Date Masamune, així com una oferta de tractat. El rei va respondre que faria el que pogués per complaure aquestes peticions.

El capellà personal del rei va batejar Hasekura el 17 de febrer, reanomenant-lo Felipe Francisco Hasekura.

França[modifica | modifica el codi]

Descripció de la visita de Hasekura en un llibre europeu del segle XVII.

Després de viatjar a través d'Espanya, la missió va navegar pel Mediterrani a bord de tres fragates espanyoles rumb a Itàlia. Degut al mal temps, van haver de passar uns dies al port francès de Saint Tropez, on van ser rebuts per la noblesa local, i van causar una gran sensació al poble.

La visita de la missió japonesa està registrada a les cròniques de la ciutat com "Philip Francis Faxicura, Ambaixador al Papa, de Date Masamunni, rei de Woxu al Japó".

Han quedat registrats molts detalls pintorescos d'aquella visita:

"Mai toquen el menjar amb els dits, sinó que fan servir uns petits bastonets que aguanten amb tres dits".
"Es bufen el nas en papers de seda suaus de la mida d'una mà, que mai fan servir dues vegades, perquè els llancen a terra després de fer-los servir, i es posaven contents en veure la nostra gent al voltant precipitant-se a recollir-los".
"Les seves espases tallen tan bé que poden tallar un paper suau només posant-los al fil de l'espasa i bufant al damunt".
("Relacions de Mme de St Troppez", Octubre 1615, Bibliotheque Inguimbertine, Carpentras [3]).

La visita de Hasekura Tsunenaga a St Troppez el 1615 va suposar el primer contacte registrat entre França i Japó.

Itàlia[modifica | modifica el codi]

La missió de Hasekura davant del Papa a Roma el 1615. Pintura japonesa, segle XVII.


Letter of Date Masamune to the Pope, in Latin. 1613.
Títol de ciutadania romana dedicat a "Hasekura Rokuemon".

La missió japonesa va anar cap a Itàlia on havia de trobar-se amb el Papa Pau V a Roma, el novembre de 1615. Hasekura va enviar una atractiva carta al Papa, que contenia una petició per establir un tractat comercial entre el Japó i Mèxic, i l'enviament de missioners cristians al Japó.

El Papa va estar d'acord a enviar-hi missioners, però va deixar la decisió sobre el comerç al Rei d'Espanya. El Papa va escriure una carta a Date Masamune, una còpia de la qual encara es pot veure al Vaticà.

El Senat romà també va donar el títol honorífic de ciutadà romà a Hasekura, en un document que va emportar-se al Japó, i que encara es guarda a Sendai.

L'escriptor italià Scipione Amati, que va acompanyar la missió el 1615 i el 1616, va publicar un llibre a Roma titulat "Història del regne de Voxu".

El 1616, l'editor francès Abraham Savgrain va publicar un relat de la visita de Hasekura a Roma: "Récit de l'entrée solemnelle et remarquable faite à Rome, par Dom Philippe Francois Faxicura" ("Relat de la solemne i remarcable entrada a Roma de Dom Philippe Francois Faxicura").

Segona visita a Espanya[modifica | modifica el codi]

Per segona vegada a Espanya, Hasekura va trobar-se novament amb el Rei, que va declinar a signar l'acord comercial, argumentant que la missió japonesa ja no semblava ser una missió oficial del governant japonès Tokugawa Ieyasu, qui, en canvi, havia promulgat un edicte el gener de 1614 ordenant l'expulsió de tots els missioners del Japó, i va començar la persecució de la fe cristiana al Japó.

La missió va partir de Sevilla cap a Mèxic el juny de 1617 després d'haver passat un període de dos anys a Europa, però alguns japonesos es van quedar a Espanya, en un poble proper a Sevilla, Coria del Río, on els seus descendents encara avui conserven el cognom Japón.

Retorn al Japó[modifica | modifica el codi]

La tomba de Hasekura Tsunenaga, encara visible avui a Enfukuji, Enchōzan, Miyagi.

A l'abril de 1618 el San Juan Bautista va arribar a les Filipines des de Mèxic, amb Hasekura i Luis Sotelo a bord. El govern espanyol va adquirir el vaixell allí, amb l'objectiu de construir defenses contra els holandesos. Hasekura va tornar al Japó l'agost de 1620 després de gairebé set anys de viatge.

Durant el temps que Hasekura havia estat fora, el Japó havia canviat dràsticament: des de 1614 s'havia fet un esforç per eradicar el Cristianisme, i el Japó estava anant cap al període "Sakoku" d'aïllament.

Al final, sembla que la missió va tenir poc resultat, tot i que el relat dels viatgers sobre el poder espanyol i els seus mètodes colonials podrien haver precipitat la decisió del Shogun Tokugawa Hidetada de trencar les relacions comercials amb Espanya el 1623, i les relacions diplomàtiques el 1624.

No se sap que li va passar a Hasekura, però els relats sobre els seus últims anys són nombrosos. Alguns diuen que va abandonar el cristianisme voluntàriament, altres que va ser martiritzat per la seva fe, i altres que va practicar el cristianisme en secret. Va morir el 1622, i la seva tomba encara es pot visitar al temple budista de Enfukuji (en japonès: 円長山円福寺) a Miyagi.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. ^

    "Se llegó por fin a salvo, después de algunos peligros y tempestades al puerto de Sanlúcar de Barrameda el 5 de Octubre, donde residiendo el Duque de Medina Sidonia y avisado del arribo, envió carrozas para honrarlos, recibirlos y acomodar en ellas al Embajador y a sus gentiles hombres, habiéndoles preparado un suntuoso alojamiento; y después de haber cumplido con esta obligación como correspondía, y de regalarlos con toda liberalidad, a instancias de la ciudad de Sevilla hizo armar dos galeras, las cuales llevaron a los embajadores a CORIA, donde fueron hospedados por orden de la dicha Ciudad por Don Pedro Galindo, veinticuatro, el cual se ocupó con gran diligencia en tener satisfecho el ánimo del Embajador con todos los placeres y regalos posibles, procurando este entretanto que preparasen ropas nuevas a su séquito y ayudantes para resplandecer con más decoro y pompa a la entrada en Sevilla. Mientras se resolvía esta cuestión, la Ciudad determinó enviar a Coria a Don Diego de Cabrera, hermano del padre Sotelo, a Don Bartolomé López de Mesa, del hábito de Calatraba, a Don Bernardo de Ribera, a Don Pedro Galindo y a multitud de jurados y otros caballeros para que en su nombre besaran la mano al Embajador y lo felicitaron por su llegada a salvo. Sobre esto, quedó el Embajador contentísimo, agradeció mucho a la Ciudad que por su generosidad se complacía en honrarle, y departió con los dichos caballeros mostrando mucha prudencia en su trato". "A veintiuno de Octubre del dicho año la Ciudad hizo otra demostración de la mayor cortesía para el recibimiento del Embajador y del Padre Sotelo mandando carrozas, cabalgaduras y gran número de caballeros y de nobles que lo escoltaron formando una cabalgata de gran solemnidad. Saliendo el Embajador de Coria, vio con sumo placer el honor que se le había preparado, la pompa de los caballeros y la gran cantidad de gente que lo acompañó durante su camino hacia Sevilla". "Cerca de Triana y antes de cruzar el puente, se multiplicó de tal manera el número de carrozas, caballos y gentes de todo género, que no bastaba la diligencia de dos alguaciles y de otros ministros de la justicia para poder atravesarlo. Finalmente compareció el Conde de Salvatierra. Asistente de la Ciudad, con gran número de titulados y con los restantes veinticuatro y caballeros; y el embajador desmontando de la carroza, montó a caballo con el Capitán de su guardia y Caballerizo, vestido sobriamente, a la usanza del Japón, y mostrando al Asistente lo obligado que quedaba de la mucha cortesía y honores que la Ciudad se servía de usar con él, fue puesto en medio del dicho Asistente y Alguaciles Mayores y prosiguiéndose la cabalgata con increíble aplauso y contento de la gente, por la Puerta de Triana se dirigieron al Alcalzar Real." (Scipione Amati, "Historia del regno di Voxu", 1615)

  1. ^

    "Miércoles 23 de octubre de 1614 años entró en Sevilla el embaxador Japon Faxera Recuremon, embiado de Joate Masamune, rey de Boju. Traía treinta hombres japones con cuchillas, con su capitán de la guardia, y doce flecheros y alabarderos con lanças pintadas y sus cuchillas de abara. El capitán era christiano y se llamaba don Thomas, y era hijo de un mártyr Japón. Venía a dar la obediencia a Su Santidad por su rey y reyno, que se avía baptizado. Todos traían rosarios al cuello; y él venía a recibir el baptismo de mano de Su Santidad. Venía en su compañía fray Luis Sotelo, natural de Sevilla, religioso de San Francisco recoleto. Salieron a Coria a recebirlo por la Ciudad, el veinticuatro don Bartolomé Lopez de Mesa, y el veinticuatro don Pedro Galindo; y junto a la puente los recibió la Ciudad. Entró por la puerta de Triana, y fué al Alcázar, donde la Ciudad lo hospedó, y hizo la costa mientras estubo en Sevilla. Vido la Ciudad, y subió a la Torre. Lunes 27 de octubre de dicho año por la tarde, el dicho embaxador, con el dicho padre fray Luis Sotelo, entró en la Ciudad con el presente de su rey con toda la guardia, todos a caballo desde la puente. Dió su embaxada sentado al lado del asistente en su lengua, que interpretó el padre fray Luis Sotelo, y una carta de su rey, y una espada a su usanza, que se puso en el archibo de la Ciudad. Esta espada se conservó hasta la revolución del 68 que la chusma la robó. La embaxada para su magestad el rey don Felipe Tercero, nuestro señor, no trataba de religión, sino de amistad.(Biblioteca Capitular Calombina 84-7-19. Memorias…, fol.195)".

  1. ^

    Extractes de l'original en francès antic: "Il y huit jours qu'il passa a St Troppez un grand seigneur Indien, nomme Don Felipe Fransceco Faxicura, Ambassadeur vers le Pape, de la part de Idate Massamuni Roy de Woxu au Jappon, feudataire du grand Roy du Japon et de Meaco. Il avoit plus de trente personnes a sa suite, et entre autre, sept autres pages tous fort bien vetus et tous camuz, en sorte qu'ilz sembloyent presque tous freres. Ils avaient trois fregates fort lestes, lesuqelles portoient tout son attirail. Ils ont la teste rase, execpte une petite bordure sur le derrier faisant une flotte de cheveux sur la cime de la teste retroussee, et nouee a la Chinoise….". "…Ilz se mouchent dans des mouchoirs de papier de soye de Chine, de la grandeur de la main a peu prez, et ne se servent jamais deux fois d'un mouchoir, de sorte que toutes les fois qu'ilz ne mouchoyent, ils jestoyent leurs papiers par terre, et avoyent le plaisir de les voir ramasser a ceux de deca qui les alloyent voir, ou il y avoit grande presse du peuple qui s'entre batoit pour un ramasser principallement de ceux de l'Ambassadeur qui estoyent hystoriez par les bordz, comme les plus riches poulletz des dames de la Cour. Ils en portient quantite dans leur seign, et ils ont apporte provision suffisante pour ce long voyage, qu'ilz sont venus faire du deca….". "… Le ses epees et dagues sont faictes en fasson de simmetterre tres peu courbe, et de moyenne longueur et sont sy fort tranchantz que y mettant un feuillet de papier et soufflant ilz couppent le papier, et encore de leur papier quy est beaucoup plus deslie que le notre et est faict de soye sur lesquels ils escrivent avec un pinceau.". "… Quand ilz mangeoient ils ne touchent jamais leur chair sinon avec deux petits batons qu'ils tiennent avec trois doigts."(Marcouin, Francis and Keiko Omoto. Quand le Japon s'ouvrit au monde. Paris: Découvertes Gallimard, 1990. ISBN 207053118X. Pages 114-116)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Boxer, C.R. The Christian Century in Japan, 1549–1650. Berkeley, Calif.: University of California Press, 1951. ISBN 1857540352 (1993 reprint edition).
  • Marcouin, Francis and Keiko Omoto. Quand le Japon s'ouvrit au monde. Paris: Découvertes Gallimard, 1990. ISBN 207053118X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hasekura Tsunenaga Modifica l'enllaç a Wikidata