Sebastián Vizcaíno
 |
A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció. Col·laboreu-hi! |
Sebastián Vizcaíno (Extremadura, 1547 o 1548 - Ciutat de Mèxic, 1627), va ser un comerciant, militar, explorador i diplomàtic d'Espanya que és recordat per haver realitzat un viatge per cartografiar les costes del oceà Pacífic de l'actual Califòrnia i haver estat el primer ambaixador d'Espanya al Japó.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Va néixer el 1547 o 1548, [1] que es desconegut el seu lloc de naixement. La versió més estesa considera que Vizcaíno era natural d'algun lloc de Extremadura, la regió espanyola de la qual van partir bona part dels conqueridors d'Amèrica, encara que hi ha altres versions, com la de ser Huelva [2] i fins i tot basc, considerant que Vizcaíno no era un cognom sinó un gentilici, que indicaria que l'explorador hauria nascut a Biscaia. També es desconeix l'origen familiar o condició social, tot i que està força estesa la hipòtesi que l'explorador estava emparentat amb el virrei de Nova Espanya, Luis de Velasco i Castilla, que va afavorir la seva carrera de manera notable , sent potser mig germà d'aquest.
Carrera militar i activitats comercials [modifica]
el 1580 va participar en la invasió de Portugal, al capdavant d'una tropa de cavalleria. el 1583 es va traslladar a la Nova Espanya (Mèxic) i el 1586 va viatjar a Manila, Filipines, on es va dedicar al comerç i va servir en la milícia. Va tornar el 1589 a Mèxic, on va obtenir grans guanys en vendre les mercaderies que havia adquirit en Orient.
El 1593 li va ser concecida la disputada concessió per a la pesca de perles a la riba occidental del golf de Califòrnia (mar de Cortés). Va aconseguir navegar amb èxit, entre juny i novembre de 1596, amb tres naus fins La Pau (avui en Baixa Califòrnia Sud). Li va donar el nom actual (conegut per Hernán Cortés com Santa Creu ) i va intentar establir allí una colònia i des d'ella explorar el litoral del golf. No obstant això, els problemes d abastiment, la disminució de la moral i el foc aviat van forçar el seu abandonament. També es va convertir en diplomàtic.
L'exploració de la costa de Califòrnia [modifica]
És important fer notar que el primer navegant europeu que va recórrer les aigües de les costes del oceà Pacífic de les Califòrnies, fins arribar a la part nord de l'actual estat californià, havia estat el navegant portuguès al servei de la Corona espanyola Juan Rodríguez Cabrillo el 1542.
En març de 1602, Gaspar de Zúñiga i Acevedo, virrei i comte de Monterrey, el va nomenar General per dirigir l'exploració del litoral californià a la recerca de ports de refugi segurs per al galió de Manila, també cridat l' Nao de la Xina , que anualment feia el viatge de tornada des de Manila a Acapulco. Des del 5 de maig d'aquest any fins al 21 de febrer de 1603 comandar tres navilis - San Diego , la nau insígnia, Sant Tomàs i Tres Reis - amb els que va explorar el litoral americà des del port d'Acapulco fins més al nord del cap Mendocino, acompanyat pels cosmògrafs Geronimo Martín Palacios i els frares carmelites Andrés de l'Assumpció, Antonio de l'Ascensió i Tomàs d'Aquino. Durant aquest viatge van fixar la toponímia corresponent, van aixecar cartes i mapes i preparar camins i diaris detallats de la costa, que serviran per a la navegació d'aquests llocs fins a finals del segle XVIII. Els seus aixecaments de les costes californianes són admirables per la precisió i exactitud dels detalls i va ser la primera persona a assenyalar certes característiques ecològiques de la costa californiana, com els boscos de xiprer de Monterrey de punta Lobos. [3] desembarcar diverses vegades en Califòrnia i es va internar terra endins, encara que va haver de retrocedir per l'hostilitat dels natius.
Van nomenar els principlaes accidents geogràfics, com punta Lobos, illa Santa Caterina, vall de Carmel, badia de Monterey, punta Serra o punta Coyote. Alguns ports i badies que havien estat nomenats per Cabrillo gairebé seixanta anys abans, van ser reanomenats per Vizcaíno en el seu viatge. Tals són els casos dels ports de Ensenada, en l'actual Mèxic, i San Diego (Califòrnia), als quals Cabrillo havia anomenat Sant Mateu i Sant Miquel , respectivament. Vizcaíno va canviar el nom de San Diego en coincidir la festivitat del santoral cristià del dia en què va arribar a la badia, el 10 de novembre de 1602, amb el nom del seu propi vaixell.
El comandant de la nau Tres Reis , Martín d'Aguilar, es va separar de Vizcaíno i va continuar per la costa en direcció nord fins arribar a les costes de l'actual estat de Oregon. [4]
Un dels resultats del viatge de Vizcaíno va ser un creixent entusiasme a establir un assentament espanyol a Monterrey, assentament finalment ajornat durant altres 167 anys.
Les exploracions de Vizcaíno van ser recollides per Martín Fernández de Navarrete a la Col·lecció de les navegacions i descobriments dels espanyols de fins del segle XVI .
Carrera política [modifica]
Va ser nomenat General dels galeones de Manila el 1603, privilegi que se li va canviar el 1604 per la alcaldia més Tehuantepec, Mèxic , on va acabar la carretera per unir les dues costes mexicanes, la construcció havia iniciat Hernán Cortés. Aquest carretera anava de Coatzacoalcos, al golf de Mèxic, fins Tehuantepec, a la costa del Pacífic.
el 1607 va rebre l'encàrrec vacant de la província de Ávalos. Desitjosa la Corona espanyola d'establir relacions comercials amb el Japó, el 1611 va ser nomenat per Felip III ambaixador davant d'aquesta cort, sent el primer europeu que va ostentar aquest càrrec en el Japó.
Al març de 1611 va salpar des de Acapulco a bord de la nau Sant Francesc en direcció a Japó, on va establir ambaixada amb el emperador Go-Mizunoo, cartografiar les costes d'aquell imperi i va buscar, sense èxit, les mítiques illes fabuloses de Rica d'Or i Rica de Plata. Va tornar a la Nova Espanya al gener de 1614 i hi ha un relat d'aquest Relat del viatge de 1611 - 1614]. </ref>
De retorn a Mèxic [modifica]
Al seu retorn es va retirar a Sayula, Jalisco, per administrar els seus béns. L'octubre de 1615 va encapçalar una tropa a la costa de Colima que va rebutjar als corsaris neerlandesos de Joris van Spilbergen, que intentaven prendre aigua i provisions en l' poblat de Salahua. Aquesta escaramussa és coneguda com la batalla del Port de Santiago.
A causa dels serveis prestats a la Corona espanyola va ser nomenat alcalde major de Acapulco. el 1619 va deixar l'administració dels seus béns en mans dels seus fills i es va retirar a viure a la Ciutat de Mèxic, on va morir el 1627.
El seu llegat [modifica]
Diversos llocs a la costa que ell va explorar van ser nomenats en el seu honor: la badia Sebastià Vizcaíno, a la costa oriental de la península de Califòrnia o el desert del Vizcaíno, en la mateixa zona d'aquesta península. Recentment han estat declarats dues àrees protegides amb el seu nom: el 1988 la Reserva de Biosfera de El Vizcaíno i el 1993 el Santuari de balenes del Vizcaíno, ambdues en Baixa Califòrnia Sud.
A més, les avui importants ciutats de San Diego, Ensenada i La Pau, així com el comtat de Monterey californià encara mantenen els noms amb els quals el els va batejar.
Referències [modifica]
- ↑ Segons es dedueix de l'fitxer General d'Índies AGI, F. 1. Carta escrita al rei Felip III el 20 de maig de 1614.
- ↑ Enciclopèdia Encarta.
- ↑ C . Michael Hogan i Michael P. Frankis. 2009. Monterey Cypress: Cupressus macrocarpa , GlobalTwitcher.com ed. N. Stromberg.
- ↑ Cogswell, Philip Jr. Capitol Names: Individuals Woven Into Oregon s History. Portland, Oregon: Oregon Historical Society, 1977, p. 9-10.
