Dejima

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vista de Dejima.

Dejima (出島) és una illa artificial a la badia de Nagasaki. Era el lloc on els Països Baixos negociaven amb els japonesos des del 1641 al 1853. Durant aquest període, els estrangers que no fossin neerlandesos no tenien el dret a negociar amb el Japó, i els neerlandesos al Japó no tenien el dret d'abandonar Dejima per passar a la resta del país, car els estava prohibit trepitjar el «sagrat sòl del Japó».

A Dejima, que estava aïllada de la terra ferma, però que de mica en mica fou envoltada amb terrenys guanyats al mar, actualment existeix un projecte de restauració, que inclou tant la reconstrucció dels edificis com de la pròpia illa. Dejima també es troba escrit a vegades com Deshima. (-shima significa "illa" en japonès i es modifica fonèticament en -jima).

Història[modifica | modifica el codi]

Prolegòmens[modifica | modifica el codi]

L'illa de Dejima es construí el 1634, per ordre del shōgun Iemitsu i originalment acomodà comerciants portuguesos. La Rebel·lió Shimabara del 1637, en la que els cristians japonesos (catòlics), prengueren una part activa, fou avortada amb l'ajuda dels protestants neerlandesos. Després que els portuguesos i espanyols com a representants de països catòlics fossin expulsats del Japó el 1638, el shōgun ordenà a la Companyia Holandesa de les Índies Orientals (la Vereenigde Oostindische Compagne o VOC) transferir les seves operacions mercantils des del port de Hirado (on estaven establerts des del 20 de setembre del 1609) a Deshima al maig del 1641. El comissionat neerlandès d'origen francès François Caron supervisà el trasllat.

Organització[modifica | modifica el codi]

Des d'aquell moment, tan sols els comerciants xinesos i els neerlandesos podien negociar amb el Japó. És significatiu el fet que Dejima és una petita illa artificial, i no part del territori japonès pròpiament dit.

Dejima té 120 m de llarg per 75 m d'ample i està unida a terra per un pont petit, vigilat en ambdós extrems per guardians, amb una porta del costat neerolandès. Al seu interior tenia cases per 20 neerlandesos, magatzems i allotjaments pels oficials del govern japonès. Els neerolandesos estaven vigilats per uns oficials japonesos, porters, vigilants nocturns i per un supervisor (otona) amb uns 50 subordinats. Hi havia també una sèrie de comerciants japonesos dedicats al subministrament de queviures i uns 150 intèrprets (tsūji). El pagament de tots aquests serveis havia de ser assumit per la VOC. Dejima estava sota la directa supervisió central del bakufu d'Edo a través d'un governador, anomenat bugyō, responsable de tots els contactes entre la VOC i el shōgunat.

Cada vaixell neerlandès que arribava a Dejima era inspeccionat pel bugyō i els seus funcionaris. Les veles del vaixell eren plegades fins que el vaixell partís de nou. Els llibres religiosos i les armes eren segellats i posats en custòdia. Cap servei religiós no estava permès a l'illa.

Malgrat la càrrega financera que li significava a la companyia el manteniment de Dejima, el comerç amb el Japó era molt profitós per la VOC i inicialment rendia beneficis del 50% o encara més. El comerç entre les Províncies Unides i el Japó declinà al segle XVIII, quan tan sols dos naus foren permeses atracar anualment a Dejima. Després de la bancarrota de la VOC el 1795, el govern neerlandès assumí el control directe de l'establiment. Els temps foren especialment durs quan Regne d'Holanda estigué sota la dominació napoleònica francesa i tots els llaços de les colònies neerlandeses amb la metròpoli foren tallats. Tanmateix, fins i tot a l'època de les guerres napoleòniques els administradors neerlandesos de Dejima aconseguiren evitar que França o Gran Bretanya prenguessin el control d'aquest petit establiment comercial.

L'executiu al costat neerlandès era el Opperhoofd (literalment principal factor, però la mateixa paraula neerlandesa s'utilitza generalment per un indígena, ex. indis, caps americans), i es trobava sota l'autoritat de l'estat holandès des de 1795. Hi hagué gairebé un titular cada any, fins al 28 de febrer del 1860.

Comerç[modifica | modifica el codi]

Originalment, els neerlandesos negociaven principalment amb seda, però més endavant el comerç del sucre es féu molt important. També es negociava amb pell de cérvols i pells de tauró que foren transportades des de Àsia, així com el drap de llana i la cristalleria des d'Europa.

A això cal afegir-hi el comerç del personal a càrrec en Dejima i dels comerciants neerlandesos individualment, anomenat el comerç del Kanbang, que era una font de renda important pels empleats, i permès pel govern japonès per obtenir llibres o els instruments científics. Més de 10.000 llibres estrangers de diversos temes científics foren venuts d'aquesta manera als japonesos de finals del segle XVIII i principis del segle XIX, sent aquest el factor central dels estudis rangaku.

Arribada de vaixells[modifica | modifica el codi]

Sobretot, arribaren a Dejima 606 vaixells durant els dos-cents anys d'assentament, des del 1641 al 1847.

  • El primer període, des del 1641 al 1671 fou un període de relativa llibertat, i hagué una mitjana de 7 vaixells cada any (12 pèrdues en aquest període).
  • Des del 1671 al 1715, uns 5 vaixells visitaron Dejima cada any.
  • Des del 1715, tan sols 2 vaixells foren permesos cada any, els quals foren reduïts a tan sols 1 vaixell des del 1790, i una altra vegada incrementats a 2 vaixells des del 1799.
  • Durant les guerres napoleòniques, en les quals els Països Baixos fou un aliat de França, els vaixells neerlandesos no podien assolir Japó amb seguretat, car comptaven amb l'oposició dels britànics, per això es relegaren els tractes comercials en els vaixells neutrals dels nord-americans i els vaixells danesos. Quan els Països Baixos foren annexionades com una província de França (1811-1814) i Gran Bretanya conquerí les possessions neerlandeses a Àsia, Dejima romangué durant quatre anys com l'únic lloc al món on la bandera neerlandesa encara estava onejant, sota el lideratge de Hendrik Doeff.
  • El trànsit regular fou restablert el 1815.

Comissionats neerlandesos a Dejima[modifica | modifica el codi]

Hirado[modifica | modifica el codi]

  • Jacques Specx 20.9.1609 - 28.8.1612
  • Hendrick Brouwer 28.8.1612 - 6.8.1614
  • Jacques Specx 6.8.1614 - 29.10.1621
  • Leonardt Camps 29.10.1621 - 21.11.1623
  • Cornelisz. van Neijenroode 21.11.1623 - 31.1.1633
  • Pieter Stamper (1631)
  • Pieter van Sante[n] 31.1.1633 - 6.9.1633
  • Nicolaes Couckebacker 6.9.1633 - 3.2.1639
  • Maerten Wesselingh (1635, 1636, 1637)

Dejima[modifica | modifica el codi]

Hendrik Doeff i el seu criat balinès a Dejima, pintura japonesa.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dejima
  • J.C. Blomhoff, (2000). The Court Journey to the Shogun of Japan: From a Private Account by Jan Cock Blomhoff. Amsterdam
  • L. Blussé et al., redacció. (1995-2001) The Deshima [sic] Dagregisters: Their Original Tables of Content. Leiden.
  • L. Blussé, et al., redacció. (2004). The Deshima Diaries Marginalia 1740-1800. Tokyo.
  • C.R. Boxer, (195). Jan Compagnie in Japan, 1600-1850: An Essay on the Cultural Aristic and Scientific Influence Exercised by the Hollanders in Japan from the Seventeenth to the Nineteenth Centuries. Den Haag.
  • F. Caron, (1671). A True Description of the Mighty Kingdoms of Japan and Siam. Londres.
  • H. Doeff, (1633). Herinneringen uit Japan. Amsterdam. [Doeff, H. "Recollections of Japan" (ISBN 1-55395-849-7)]
  • F. Leguin, F. (2002). Isaac Titsingh (1745-1812): een passie voor Japan, leven en werk van de grondlegger van de Europese Japanologie. Leiden.
  • Nederland's Patriciaat, Vol. 13 (1923). La Haia.
  • Timon Screech, (2006). Secret Memoirs of the Shoguns: Isaac Titsingh and Japan, 1779-1822. Londres.
  • Philipp Franz von Siebold (1897). Nippon. Würzburg i Leipzig.
  • Isaac Titsingh, (1820). Mémoires et Anecdotes sur la Dynastie régnante des Djogouns, Souverains du Japon. París.
  • Isaac Titsingh, (1822). Illustrations of Japan; consisting of Private Memoirs and Anecdotes of the reigning dynasty of The Djogouns, or Sovereigns of Japan. Londres.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Fonts i enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Coord.: 32° 44′ 37″ N, 129° 52′ 23″ E / 32.743525°N,129.873022°E / 32.743525; 129.873022