Ukiyo-e

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vista del Mont Fuji des de Hara-juku, part de la sèrie Cinquanta-tres estacions del Tokaido, d'Hiroshige, publicat el 1850.

L'Ukiyo-e (浮世絵, lit. Quadres del món flotant) o Estampa Japonesa és un gènere de gravats xilogràfics i pintures produïts al Japó entre els segles XVII i XX, entre els quals es troben imatges paisatgístiques, del teatre i dels districtes del plaer. És el principal gènere artístic de la xilografia al Japó.

L'ukiyo-e fa referència a la impetuosa cultura jove que va tenir auge al centre urbà d'Edo (actualment Tòquio), Osaka i Kyoto i que era un món en si mateix. És una al·lusió irònica al terme homònim "Món Dolorós" (憂き世), el pla terrenal de mort i renaixement en el qual es basa la religió budista.

Els ukiyo-e eren accessibles perquè es podien produir en massa. Principalment anaven adreçats als ciutadans, que en general no tenien prous diners com per comprar una pintura original. El tema original dels ukiyo-e era la vida de la ciutat, en particular les activitats i escenes dels districtes d'entreteniment. Cortesanes boniques, corpulents lluitadors de sumo i actors populars eren retratats realitzant activitats atractives. Més endavant, els paisatges també es van fer populars, i els temes polítics i els individus que estaven per sobre dels estrats baixos de la societat (cortesanes, lluitadors i actors) van ser prohibits, i rarament apareixien. El sexe tampoc estava permès, però apareixia de forma contínua en els gravats ukiyo-e. Alguns artistes i editors van ser multats per crear aquests shunga sexualment explícits.

Com es feien[modifica | modifica el codi]

Tac de fusta en el procés de tallat, on es veuen les restes del hanshita.

Els gravats ukiyo-e es produïen usant el següent procediment.

  • L'artista feia un dibuix mestre amb tinta.
  • Un ajudant, el hikkō, feia llavors un calc (hanshita) del dibuix mestre.
  • Uns artesans enganxaven el hanshita cap per avall en un tac (o bloc) de fusta del que n'extreien (gravaven) les zones on el paper estava en blanc. Això feia que el dibuix quedés en relleu en el tac, invertit. El hanshita quedava destruït.
  • Aquest tac s'entintava i s'imprimia, fent còpies gairebé exactes del dibuix original.
  • Es donava a l'artista una primera còpia de prova, anomenada kyōgo-zuri, per a l'aprovació final.
  • Llavors s'enganxava aquesta impressió cap per avall en diferents tacs de fusta, que també es tallaven de manera que aquelles zones del disseny que s'havien d'imprimir en un color en particular es deixaven en relleu. Cadascun d'aquests tacs imprimirien com a mínim un color en el disseny final.
  • El conjunt de tacs resultant s'entintava amb diferents colors i s'imprimia seqüencialment en el paper. L'estampa final incloïa les impressions de cadascun dels tacs, alguns d'ells impresos més d'una vegada per a obtenir la intensitat justa del seu color.

Tot aquest procés l'iniciava, el dirigia i el supervisava l'editor.

Artistes importants[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ukiyo-e


  • Roni Uever, Susugu Yoshida (1991) Ukiyo-E: 250 Years of Japanese Art, Gallery Books, 1991, ISBN 0-8317-9041-5.
  • Ukiyo-e: 250 years of Japanese Art, portada dura, 1979. Toni Neuer, Herbert Libertson, Susugu Yoshida; W. H. Smith. ISBN 0-8317-9041-5
  • García Rodríguez, Amaury A.. "Cultura Popular y Grabado en Japón, Siglos XVII a XIX", El Colegio de México, México, D.F., 2005, ISBN 968-12-1146-4. LDG.PONCE


Enllaços externs[modifica | modifica el codi]