Jardins penjants de Babilònia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una pintura del segle XVI dels Jardins de Babilònia (de Martin Heemskerck. Es pot veure la Torre de Babel al fons.

Els jardins penjants de Babilònia (també anomenats els jardins de Semiramis), en temps de Nabucodonosor II, i les muralles de Babilònia foren considerats una de les Set Meravelles del Món. Tant els uns com les altres se suposa que van ser construïts per Nabucodonosor pels volts de l'any 600 aC (a l'actual Iraq). De tota manera, hi ha dubtes que els jardins arribessin a existir mai físicament.

Els jardins de Babilònia es troben extensament documentats per historiadors grecs com Estrabó i Diodor de Sicília, però d'altra banda hi ha pocs indicis que ens facin pensar en la seva existència. Algunes restes poc significatives provinents de les excavacions del palau de Babilònia han estat sobredimensionades, i no casen de cap manera amb aquelles descripcions meravelloses.

Algunes escoles de pensament creuen que, amb el pas dels anys, se'n va confondre la localització amb uns jardins que sí que van existir a Nínive, tal com ho testimonien unes taules procedents d'aquesta ciutat mesopotàmica on es mostren clarament uns jardins. Els escrits d'aquestes taules descriuen el possible ús de quelcom similar al cargol d'Arquimedes com a instrument per portar l'aigua fins a una altura determinada.

Segons les antigues cròniques, els jardins es van construir per alegrar Amitis, l'enyoradissa dona de Nabucodonosor. Amitis, filla del rei dels medes, s'havia casat amb el rei babilònic per crear una aliança entre les dues nacions. El país d'on venia la noia, però, era verd i muntanyós, i Amitis trobava el terreny pla i àrid de la Mesopotàmia molt depriment. El rei va decidir de recrear per a ella la seva pàtria nadiua amb la construcció d'una muntanya artificial amb un acabament enjardinat.

Els anomenats jardins penjants probablement no estaven "penjats" en el sentit d'estar suspesos per cables o cordes. El nom ve d'una traducció del mot grec kremastós o del llatí pensilis, que significa més aviat que els jardins penjaven cap avall des dels extrems d'una terrassa o balconada.

El geògraf grec Estrabó, que va descriure els jardins al segle I aC, escrivia: "Es tracta d'unes terrasses amb volta aixecades l'una sobre l'altra, que se sostenen sobre pilars en forma de cub. Aquests pilars són buits per dintre i estan omplerts de terra perquè s'hi puguin plantar arbres de l'espècie més alta. Els pilars, les voltes i les terrasses estan fets de maó i asfalt."

Si realment van existir, aquests jardins devien resultar una visió espectacular: una muntanya artificial, verda i esponerosa, enmig de la plana.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jardins penjants de Babilònia

Coord.: 32° 32′ 08″ N, 44° 25′ 39″ E / 32.5355°N,44.4275°E / 32.5355; 44.4275