Roure pènol

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Roure pènol
Roure pènol (Quercus robur)
Roure pènol (Quercus robur)

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Fagales
Família: Fagaceae
Gènere: 'Quercus'
Secció: 'Quercus'
Espècie: Q. robur
Nom binomial
Quercus robur
L.

El roure pènol (Quercus robur) és un arbre caducifoli molt gran, fins a 40 m. És un arbre corpulent i majestuós que arriba a viure centenars d'anys. És un dels principals roures silvestres d'Europa perquè forma grans boscos de manera natural, als Països Catalans només es troba a l'estatge montà d'algunes comarques del nord. Això és conseqüència del fet que requereix clima humit i sòls rics i profunds, és a dir clima d'influència atlàntica.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Un roure pènol

El tronc és clivellat amb l'escorça grisenca. Quan creix en rouredes sol ser alt i ramificat només a partir de 10 m d'alçada amb les branques verticals i capçada ampla. Quan creix aïllat es ramifica gairebé des de la base i fa la capçada arrodonida. La seva fusta és dura i resistent, és molt apreciada en fusteria i en construcció.

Les fulles són caduques, ovades i allargassades, sense pèls o gairebé, profundament lobulades i amb dues orelleres a la base. El pecíol és molt curt, gairebé inexistent. Les fulles tenen de 5 a 10 cm. La seva nervació és pinnada. Els branquillons també són glabres (mancats de pèls).

Les flors són unisexuals al mateix arbre (monoic), les masculines pengen en inflorescències de 3 a 8 cm, en canvi les femenines són erectes de 1 a 3 cm. Floreix cap al mes de maig.

Els fruits són glans que pengen d'un peduncle molt llarg de 6 a 8 cm, en grups de dos a cinc. Madura a la tardor i s'usava tradicionalment per a l'engreix del bestiar.

Distribució[modifica | modifica el codi]

Es distribueix per tota l'Europa atlàntica, central i bona part de l'oriental, des de Galícia als Urals. A Catalunya es localitza a la muntanya mijana amb influència atlàntica, en sòls humits i profunds, essent originàriament abundant a la plana d'Olot i a la Vall d'Aran,[1] on forma rouredes (la roureda de roure pènol és l'associació Isopyro-Quercetum roboris),[2] si bé les localitzacions que prefereixen aquestes rouredes (sòls humits i profunds, típicament al fons de les valls) són també les més adients per l'agricultura, de manera que han estat històricament privades de gran part seu domini potencial. Manca a les Illes i al País Valencià.

Rouredes destacables[modifica | modifica el codi]

L'Arbre de Guernica és un roure

Sinonímia[modifica | modifica el codi]

  • cuneifolia Vuk. 1833
  • fastigiata Lam.1785
  • filicifolia A.DC 1864
  • foemina Mill. 1768
  • fructipendula Schrank 1789
  • germanica Lasch 1857
  • haas Kotschy 1858
  • hispanica Willk. 1852
  • laciniata Lodd. 1836
  • lanuginosa Beck 1890 nom. illeg.
  • longaeva Salisb. 1792 nom. illeg.
  • oxylepis Vuk. 1883
  • pedunculata Ehrhart 1789
  • pedunculata Hoffm. 1791
  • pyramidalis Gmelin 1808
  • racemosa Lam. 1785
  • robustissima Simonk. 1890
  • stenocarpa Vuk. 1879
  • suecica Borbas 1890
  • tardifolia Stev. 1857

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Masclans i Girvès, Francesc. Guia per a conèixer els arbres. (8a. ed. 1988). Barcelona: Montblanc-Martín/CEC, 1958. ISBN 84-85135-41-5. 
  2. Folch i Guillèn, Ramon. Vegetació dels Països Catalans. (1986, 2a. ed.). Barcelona: Ketres, 1980, p. 541 pàgines + mapa. ISBN 84-85256-62-X. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roure pènol

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.