Roure pènol
 |
||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Roure pènol (Quercus robur)
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
| Quercus robur L. |
||||||||||||||||
El roure pènol (Quercus robur) és un arbre caducifoli molt gran, fins a 40 m. És un arbre corpulent i majestuós que arriba a viure centenars d'anys. És un dels principals roures silvestres d'Europa perquè forma grans boscos de manera natural, als Països Catalans només es troba a l'estatge montà d'algunes comarques del nord. Això és conseqüència del fet que requereix clima humit i sòls rics i profunds, és a dir clima d'influència atlàntica.
Taula de continguts |
Descripció [modifica]
El tronc és clivellat amb l'escorça grisenca. Quan creix en rouredes sol ser alt i ramificat només a partir de 10 m d'alçada amb les branques verticals i capçada ampla. Quan creix aïllat es ramifica gairebé des de la base i fa la capçada arrodonida. La seva fusta és dura i resistent, és molt apreciada en fusteria i en construcció.
Les fulles són caduques, ovades i allargassades, sense pèls o gairebé, profundament lobulades i amb dues orelleres a la base. El pecíol és molt curt, gairebé inexistent. Les fulles tenen de 5 a 10 cm. La seva nervació és pinnada. Els branquillons també són glabres (mancats de pèls).
Les flors són unisexuals al mateix arbre (monoic), les masculines pengen en inflorescències de 3 a 8 cm, en canvi les femenines són erectes de 1 a 3 cm. Floreix cap al més de maig.
Els fruits són glans que pengen d'un peduncle molt llarg de 6 a 8 cm, en grups de dos a cinc. Madura a la tardor i s'usava tradicionalment per a l'engreix del bestiar.
Distribució [modifica]
Es distribueix per tota l'Europa atlàntica, central i bona part de l'oriental, des de Galícia als Urals. A Catalunya es localitza a la muntanya mijana amb influència atlàntica, en sòls humits i profunds, essent originàriament abundant a la plana d'Olot i a la Vall d'Aran[1], on forma rouredes (la roureda de roure pènol és l'associació Isopyro-Quercetum roboris)[2], si bé les localitzacions que prefereixen aquestes rouredes (sòls humits i profunds, típicament al fons de les valls) són també les més adients per l'agricultura, de manera que han estat històricament privades de gran part seu domini potencial. Manca a les Illes i al País Valencià.
Rouredes destacables [modifica]
- El Pla de Baix i Batet (Garrotxa)
- L'arbre de Guernica és un roure.
Sinonímia [modifica]
- cuneifolia Vuk. 1833
- fastigiata Lam.1785
- filicifolia A.DC 1864
- foemina Mill. 1768
- fructipendula Schrank 1789
- germanica Lasch 1857
- haas Kotschy 1858
- hispanica Willk. 1852
- laciniata Lodd. 1836
- lanuginosa Beck 1890 nom. illeg.
- longaeva Salisb. 1792 nom. illeg.
- oxylepis Vuk. 1883
- pedunculata Ehrhart 1789
- pedunculata Hoffm. 1791
- pyramidalis Gmelin 1808
- racemosa Lam. 1785
- robustissima Simonk. 1890
- stenocarpa Vuk. 1879
- suecica Borbas 1890
- tardifolia Stev. 1857
Referències [modifica]
- ↑ Masclans i Girvès, Francesc. Guia per a conèixer els arbres. (8a. ed. 1988). Barcelona: Montblanc-Martín/CEC, 1958. ISBN 84-85135-41-5.
- ↑ Folch i Guillèn, Ramon. Vegetació dels Països Catalans. (1986, 2a. ed.). Barcelona: Ketres, 1980, p. 541 pàgines + mapa. ISBN 84-85256-62-X.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roure pènol |
Enllaços externs [modifica]
