Miquel Blay i Fàbregas
| Miquel Blay i Fàbregas | |
|---|---|
 Miquel Blay cap a 1925 |
|
| Naixement | 1866 Olot |
| Defunció | 1936 Madrid |
| Nacionalitat |  Catalunya |
| Art | escultura |
| Educació | Escola d'Olot |
| Moviment | Realisme |
| Obres destacades | "Desencantament" (1900) “La cançó popular catalana”, al Palau de la Música Catalana |
| Influenciat per | Josep Berga i Boix |
 Els primers freds (1892), al Jardí Botànic de Buenos Aires |
|
Miquel Blay i Fàbregas (Olot, La Garrotxa, 1866 - Madrid 1936) fou un escultor català.
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
Va fer el seu aprenentatge a l'Escola de Dibuix i Pintura d'Olot, dirigida per Josep Berga i Boix i Joaquim Vayreda. Més endavant, pensionat per la Diputació de Girona, marxa a Roma i París, on rep una sòlida formació artística. A París acudeix al taller de l'escultor Henri Chapu.
El 1892 va rebre la primera medalla de l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid amb l'obra Els primers freds, que va rebre també una el·logiosa crítica de Raimon Casellas a La Vanguardia del dia 13 de setembre de 1983 amb motiu de la primera exposició pública de l'obra a la capital catalana, al Cercle Artístic de Sant Lluc.
El 1900 fou Primera medalla en l'Exposició Universal de París, on li van concedir el títol de Cavaller de la Legió d'Honor el 1901. Va viure a la capital francesa fins el 1906, data en que es va instal·lar a Madrid, sent ja un artista reconegut. A Madrid, la seva obra es va veure influenciada per un realisme més conservador, esdevenint un escultor d'estatuària religiosa i projectant monuments per a l'estat espanyol i Sudamèrica.
Va ser un gran mestre d'escultors, va tenir en el seu taller entre d'altres, a Julio Antonio (1889-1919), gran escultor tarragoní.
Va introduir en la seva escultura, amb un naturalisme extrem, tots els elements del modernisme. Va col·laborar amb l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner amb l'escultura La cançó popular, col·locada a un angle de la façana del Palau de la Música Catalana a Barcelona, obra ja totalment modernista.
Al 1909 se'l va nomenar acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrid i professor de modelatge en l'Escola de San Fernando, càrrec que va ocupar fins el 1924, quan fou nomenat director de l'Acadèmia de Belles Arts d'Espanya a Roma.
[modifica] Obra
_01.jpg)
- 1886 La Primavera
- 1899 Remordiment
- 1892 Els primers freds
- 1892 La nena nua
- 1899 Dona i flors
- 1900 Desencantament
- 1903 Perseguint la il·lusió
- 1907 La cançó popular
- 1908 Eclosió
- 1910 Sensitiva
- 1918 La Lectura
[modifica] Monuments
_06.jpg)
- 1903 Monument a Víctor Chávarri. Portugalete (Biscaia).
- 1906 Monument al Doctor Federico Rubio. Madrid.
- 1907 Grup escultòric en el Palau de la Música Catalana. Barcelona.
- 1909 Monument a Mariano Moreno. Buenos Aires (Argentina).
- 1914 Monument a Jose Pedro Varela. Montevideo (Uruguai).
- 1914 Monument a Mesonero Romanos. Madrid.
- 1914 Monument al Comte de Romanones. Guadalajara.
- 1910 (inauguració 1922) Grup La Pau i baix relleus al Monument a Alfons XII del Parque del Retiro. Madrid.
- Grups escultòrics en la Font de la plaça d'Espanya. Barcelona.
[modifica] Bibliografia
- DDAA. La col·lecció Raimon Casellas. Publicacions del Mnac/ Museo del Prado, 1992. ISBN 84-87317-21-9. «Catàleg de l'exposició del mateix títol que es va dur a terme al Palau Nacional de Montjuïc entre el 28 de juliol i el 20 de setembre de 1992»
