Michel Eugène Chevreul

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Michel-Eugène Chevreul

Michel-Eugène Chevreul ( Angers, 31 d'agost de 1786- París 9 d'abril de 1889) va ser un químic francès conegut principalment pel seu treball sobre els àcids grassos ,va anomenar cholesterine al colesterol, la saponificació i la teoria dels colors. Va rebre la medalla Copley l'any 1857.

Pertanyia a una nissaga de cirurgians. El 1803 va passar a ser ajudant al Jardin des Plantes. El 1813 va ser designat professor de químicaal Lycée Charlemagne, després va ser director dela Manufactura dels Gobelins on va fer recerca sobre els conats dels colors i s'interessa en tints com l'indigo. El 1826 passà a ser membre de l'Acadèmia de ciències francesa i membre estranger de la Royal Society de Londres.

Chevreul el 1886, fotografiat per Nadar.

Quan va complir cent anys, el 1886, es va fer una celebració nacional. El reportatge fotogràfic que li va fer Félix Nadar, publicat el 1886 a el Le Journal illustré es considera el primer reportatge fotogràfic publicat de la història.[1]

Especialment reballà sobre les matèries grasses animals. El 1813 aïllà l'àcid margàric que després (1853) es demostrà que és una part de l'àcid esteàric i l'àcid palmític els quals, a l'any 1813, no es coneixien.

Chevreul publicà el 1823 Recherches chimiques sur les corps gras d'origine animale, on s'explique la reacció química de la saponificació i la composició de l'estearina. Demostrà que els greixos estan formats de la combinació entre el glicerol i els àcids grassos. Donà nom als àcids esteàrics i àcids oleics.

Chevreul era partidari de l'escepticisme modern anglosaxò. Sobre aquest tema escriví: De La baguette divinatoire, et des tables tournantes, 1864.

Estàtua d'Eugène Chevreul
al Jardin des Plantes de París.

Eugène Delacroix conegué l'obra de Chevreul. La recerca sobre els colors de Chevreul influí en la pintura posterior, com per exemple en l’impressionisme.

Obres[modifica | modifica el codi]

  • 1823, Recherches chimiques sur les corps gras d'origine animale ;
  • 1839, De la loi du contraste simultané des couleurs et de l'assortiment des objets colorés considéré d'après cette loi dans ses rapports avec la peinture, les tapisseries des Gobelins, les tapisseries de Beauvais pour meubles, les tapis, la mosaïque, les vitraux colorés, l'impression des étoffes, l'imprimerie, l'enluminure, la décoration des édifices, l'habillement et l'horticulture ;
  • 1850, Recherches expérimentales sur la peinture à l'huile, in « Mémoires de l'Académie des Sciences de l'Institut de France », tome XXII, Paris, Gauthier-Villars ;
  • 1856, Lettres adressées à M. Villemain sur la méthode en général et sur la définition du mot fait, Paris Garnier Frères Libraires Éditeurs ;
  • 1861, Exposé d'un moyen de définir et de nommer les couleurs d'après une méthode précise et expérimentale, avec l'application de ce moyen à la définition des couleurs d'un grand nombre de corps naturels et de produits artificiels, in « Mémoires de l'Académie des Sciences de l'Institut Impérial de France », tome XXXIII, Paris, Firmin Didot ;
  • 1864, De La baguette divinatoire, et des tables tournantes ;
  • 1879, Complément des études sur la vision des couleurs, in « Mémoires de l'Académie des Sciences de l'Institut de France », tome XLI, deuxième série, Paris, Firmin Didot ;
  • 1882, Mémoire sur la vision des couleurs matérielles en mouvement de rotationet des vitesses numériques de cercles dont une moitié diamétrale est colorée et l'autre blanche, vitesses correspondant à trois périodes de leur mouvement à partir de l'extrême vitesse jusqu'au repos..

Homenatges[modifica | modifica el codi]

Notes et références[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michel Eugène Chevreul