Societat filomàtica de París
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | societat científica  |
| Indústria | altres organitzacions de membres de voluntaris |
| Forma jurídica | associació declarada |
| Història | |
| Creació | 10 desembre 1788 |
| Fundador | Alexandre Brongniart |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Presidència | Raphaël Dongier Jean-André Thomas (en)  Désiré André |
| Lloc web | philomathique.paris |
La Societat filomàtica de París (Société philomathique de Paris) és una societat científica i filosòfica pluridisciplinar creada el 10 de desembre de 1788 per iniciativa de l'agrònom Augustin-François Silvestre i del mineralogista Alexandre Brongniart.
Història de l'entitat[modifica]
Composta d'un nombre limitat de membres elegits, pren per lema « Estudi i amistat ». Constitueix una mena d'avantsala abans d'accedir a l'Acadèmia de les ciències i s'encarrega de la promoció dels treballs dels seus membres, sobretot a través de la publicació del seu Butlletí mensual.
La clausura de l'Acadèmia de les ciències per la Convenció i el decret del 8 d'agost de 1793 faran de la Société philomathique de Paris la sola posseïdora de publicacions científiques de l'època fins a la reobertura de les acadèmies, sota el nom d'Institut, el 3 brumari any IV (novembre 1795), i la recuperació de les seves publicacions. Els philomathes són, el 1797, uns setanta: l'associació queda aleshores constreta a no elegir els seus membres més que per via de reemplaçament i de limitar aquest nombre a cinquanta.
Entre els philomathes més cèlebres es poden citar Antoine Lavoisier, Jean-Baptiste de Lamarck, Gaspard Monge, Pierre-Simon de Laplace, Georges Cuvier, Joseph-Louis Gay-Lussac, André-Marie Ampère, Augustin Louis Cauchy, Augustin Fresnel, Jean Baptiste Boussingault, Claude Bernard, Marcellin Berthelot, Jean-Baptiste Biot, Henri Dutrochet (corresponent), Louis Pasteur, Siméon Denis Poisson, Henri Becquerel, i més tard: Broglie, Joliot, Théodore Monod…
Havent quedat en repòs després de la Segona Guerra mundial, la societat filomàtica va revisar els seus estatuts l'any 1971.
Altres societats filomàtiques[modifica]
El 1833 es fundà la Société Philomathique de Perpignan.[1]
A finals de 1839 fou fundada la Sociedad Filomática de Barcelona.[2][3]
Referències[modifica]
- ↑ «Societat filomàtica de París». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Saurí 1849, pàg. 163
- ↑ Casassas 1999, pàg. 60
Bibliografia[modifica]
- Saurí 1849 : Saurí, Manuel; Matas, José. Manual histórico-topográfico, estadístico y administrativo, o sea, Guía general de Barcelona, dedicado a la Junta de Fábricas de Cataluña, recopilado y arreglado por Manuel Saurí y José Matas. Barcelona: Imprenta y Librería de D. Manuel Saurí, 1988.
- Casassas 1999 : Casassas, Jordi (Coordinador). Els Intel·lectuals i el poder a Catalunya: materials per a un assaig d'història cultural del món català contemporani: 1800-1975. Barcelona: Pòrtic, 1999.
- André Thomas (1990). Société philomathique de Paris et deux siècles d'histoire de la Science en France, Presses universitaires de France (Paris)<span : vi + 154 p (ISBN 2-13-043430-4)
Enllaços externs[modifica]
- Société Philomathique de París
- Sur le bruit du tonerre ("Sobre el soroll del tro") Un text de 1833 de la Société philomathique. En línia i comentat en el lloc web BibNum.