William Francis Hillebrand

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaWilliam Francis Hillebrand

Hillebrand second from left in top row Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 desembre 1853 Modifica el valor a Wikidata
Honolulu (Hawaii) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 febrer 1925 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Estats Units d'Amèrica (EUA) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatEstatunidenc
FormacióUniversitat de Heidelberg
Activitat
Ocupaciógeoquímica
OrganitzacióUnited States Geological Survey
National Bureau of Standards
Membre de
Obra
Abrev. botànicaW.F.Hillebr. Modifica el valor a Wikidata

IPNI: 20307-1

William Francis Hillebrand (1853 – 1925) va ser un químic estatunidenc.

Biografia[modifica]

Era fill del botànic alemany, que treballà a Hawaii, William Hillebrand. Estudià a la Cornell University[1] i a Alemanya a la Universitat de Heidelberg on va rebre el seu Ph D. el 1875. Després treballà amb Robert Bunsen durant un any. La seva recerca científica sobre l'element metàl·lic ceri, obtingut el 1872, feta junt amb Thomas Norton va ser l'inici de la seva carrera.

Va estudiar química orgànica sota Wilhelm Rudolph Fittig a la Universitat d'Estrasburg, però es canvià a la geoquímica i la metal·lúrgia estudiant a l'Acadèmia minera de Freiberg. Tornà als Estats Units el 1878 i treballà com a químic per al United States Geological Survey el 1880. Aquell any va ser enviat a Denver per estudiar les Muntanyes Rocoses i després va anar a Washington D.C.[2] Va passar al National Bureau of Standards l'any 1909 on va ser químic en cap.[1]

Va ser president de la Societat Química Americana el 1906; i el 1908 va ser editor de la revista Journal of Industrial and Engineering Chemistry. Va escriure diversos llibres sobre la química.[1]

l seu fill va ser professor de Literatura anglesa, Harold Newcomb Hillebrand (1887–1953).

Estudis sobre l'urani[modifica]

Durant les seves anàlisi del mineral uraninita, va descobrir que en sortia un gas, el qual ell el va identificar com el nitrogen. Més tard, el1895, William Ramsay va descobrir que aquell gas era una mescla d'argó i d'heli, aquest darrer gas, fins aleshores, només s'havia detectat en la corona de les estrelles, incloent-ne el Sol, (del nom en grec del qual, Helios, prové el nom d'"heli").

Un reexamen de les mostres de Hillebrand mostraren que el gas alliberat per la uranita contenia gran quantitats de nitrogen.

Obres[modifica]

Notes[modifica]

Referències[modifica]