Fluocerita-(Ce)

Fluocerita-(Ce)
Fluocerita-(Ce) de color marró-groguenc
Fórmula química	(Ce,La)F₃
Epònim	fluor i ceri
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.AC.15
Nickel-Strunz 9a ed.	3.AC.15
Nickel-Strunz 8a ed.	III/A.10
Dana	9.3.4.1
Heys	8.7.1
Propietats
Sistema cristal·lí	hexagonal
Estructura cristal·lina	a = 7,124Å; c = 7,28Å;
Grup puntual	6/mmm (6/m 2/m 2/m) - dihexagonal dipiramidal
Color	groc clar; enfosquint-se a groc i vermell-marró
Exfoliació	bona en {0001}; indistinta en {11_20}
Fractura	irregular, desigual, desagregable, subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	4,5 a 5
Lluïssor	vítria, resinosa, nacrada
Color de la ratlla	blanquinosa
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	5,93 a 6,14 g/cm³ (mesurada)
Propietats òptiques	uniaxial (-)
Índex de refracció	nω = 1,612 a 1,618 nε = 1,607 a 1,611
Birefringència	δ = 0,005 a 0,007
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1987 s.p.
Símbol	Fcrt-Ce
Referències

La fluocerita-(Ce) és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom en al·lusió a la seva composició química, que conté fluor i ceri. El sufix "-(Ce)" correspon a la terra rara dominant.

Característiques

La fluocerita-(Ce) és un halur, un fluorur de ceri i, en menor mesura, lantani, de fórmula química (Ce,La)F₃. Cristal·litza en el sistema hexagonal. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 4,5 i 5. És l'anàleg amb ceri de la fluocerita-(La) i de l'ortoròmbica waimirita-(Y). Va ser descoberta a les pegmatites de Falun, a Dalarna (Suècia).

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fluocerita-(Ce) pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:3» juntament amb els següents minerals: zharchikhita, molisita, fluocerita-(La) i gananita.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fluocerita-(Ce)