Syn

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En la mitologia escandinava, Syn (en nòrdic antic "rebuig"[1]) és una deessa associada al rebuig defensiu. Syn és esmentada a l'Edda en prosa, escrita al segle XIII per Snorri Sturluson, i a kennings de la poesia skàldica. Els estudiosos han proposat diverses teories sobre les implicacions d'aquesta deessa.

Aparicions als mites[modifica | modifica el codi]

Al capítol 35 del llibre Gylfaginning de l'Edda en prosa, Hár proporciona descripcions breus de 16 ásynjur. Hár l'esmenta en onzena posició, i diu que "guarda les portes i les tanca a aquells que no han d'entrar". Hár també diu que Syn "s'encarrega de la defensa" al thing "de discursos legals que refuten quelcom" i que el seu nom té relació amb "un rebuig (syn) es fa quan es diu que no."[2]

Al llibre Skáldskaparmál de la mateixa Edda en prosa, Syn apareix en una llista que conté 27 noms d'ásynjur.[3] Syn també apareix en dos kennings que apareixen al mateix Skáldskaparmál; un per a refereir-se a "jötun" ("Syn-xemeneia de pedra") al poema Þórsdrápa d'Eilífir Goðrúnarson i un altre per a referir-se a "dona" ("Syn [dona] de tou repòs de collaret [coll]") en una obra atribuïda a Steinar.[4]

Teories[modifica | modifica el codi]

Rudolf Simek diu que Syn es troba entre les deesses el nom de les quals es documenta al període pagà tardà i que abans d'això aquestes deesses eren considerades dísir i, alhora, se les relacionava amb les matronae germàniques.[5]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Orchard (1997:157).
  2. Faulkes (1995:30).
  3. Faulkes (1995:157).
  4. Faulkes (1995:115).
  5. Simek (2007:309).

Referències[modifica | modifica el codi]