Ull (déu)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Il·lustració d'un manuscrit islandès del segle XVIII on es mostra a Ull amb els seus esquís i els seu arc.

En la mitologia nòrdica, Ull (també conegut com a Ullr o Uller) és fill de Sif i fill adoptiu Thor. Tot i que les fonts que ens parlin d'aquest déu són escasses, és probable que es tractés d'un déu de gran importància en temps prehistòrics i fins i tot un dels principals déus del panteó protogermànic esmentats a la inscripció de Thorsberg del segle III.

A l'Edda prosada[modifica | modifica el codi]

Al Gylfaginning de Snorri Sturluson, una de les parts més importants de l'Edda prosada, es fa una descripció breu d'Ull.

Ullr heitir einn, sonr Sifjar, stjúpsonr Þórs. Hann er bogmaðr svá góðr ok skíðfœrr svá at engi má við hann keppask. Hann er ok fagr álitum ok hefir hermanns atgervi. Á hann er ok gott at heita í einvígi. [1]
Ull, fill de Sif i fill adoptiu de Thor. És tan bon arquer i esquiador que ningú pot rivalitzar amb ell. És formós i té totes les característiques d'un guerrer. És invocar-lo en duels.— Versió catalana basada en la traducció de Young

A l'Skáldskaparmál, la segons part de l'Edda prosada, Snorri esmenta una altra vegada a Ull en una discussió de kennings. Snorri ens diu que Ull pot ésser anomenat "déu de l'esquí", "déu de l'arc", "déu de la caça" i "déu de l'escut". En canvi, un escut també pot ésser anomenat "nau d'Ull". No obstant això, Snorri, tot i disposar d'aquests rumors, no ens narra cap mite protagonitzat per Ull.

A la poesia escàldica[modifica | modifica el codi]

La nota de Snorri que diu que un escut pot ésser anomenada "nau d'Ull" és ben present en la poesia escàldica en kennings com askr Ullar, far Ullar i kjóll Ullar, els quales es refereixen a escuts i parlen sobre la nau d'Ull. Tot i que els orígens d'aquests kennings ens és desconegut, és possible que estiguin connectats amb la identita d'Ull com a déu de l'esquí. És probable que els primers esquís o trineus tinguéssin una similitud important amb els escuts.

El nom d'Ull és també comú en molts kennings guerrers, on se sol dir acompanyat del nom d'altres déus.

Ullr brands – Ull d'espasa – guerrer
rand-Ullr – escut-Ull – guerrer
Ullr almsíma – Ull de la corda d'arc – guerrero [2]

Tres poemes escàldics (concretament el Þórsdrápa, Haustlöng i un fragment de Eysteinn Valdason, es refereixen a Thor com a pare adoptiu d'Ull, amb l qual cosa es confirma la informació proporcionada per Snorri.

A l'Edda poètica[modifica | modifica el codi]

Ull és esmentat a la cançó Grímnismál, on ens descriuen les llars dels déus.


Ýdalir heita
þar er Ullr hefir
sér of görva sali.
Ydalir es diu,
on Ull té
una llar feta per ell matiex.— Versió catalana basada en la traducció de Thorpe

El nom Ýdalir significa "vall de teix". El teix era un material important per a la construcció d'arcs i, en nòrdic antic, la paraula ýr (teix) sovint s'emprava metafòricament per referir-se als arcs. Per tant, sembla que el nom d'Ýdalir està connectat amb la idea d'Ull com a déu de l'arc.

També es fa esment d'Ull en una altra estrofa de la cançó Grímnismál.

Ullar hylli
hefr ok allra goða
hverr er tekr fyrstr á funa,
því at opnir heimar
verða of ása sonum,
þá er hefja af hvera.
D'Ull i de tots els déus
tindrà favors,
qui miri primer al foc;
perquè s'obrirà la llar,
als fills dels Aesir,
quan les onades s'alcin. — Versió catalana basada en la traducció de Thorpe.

Aquesta estrofa és bastant obscura i, segons els experts, sembla que fa referència a una antiga cerimònia religiosa en la qual Ull ocupava un lloc destacat.

L'última referència que es fa d'Ull a l'Edda poètica es troba al poema Atlakviða.

Svá gangi þér, Atli,
sem þú við Gunnar áttir
eiða oft of svarða
ok ár of nefnda,
at sól inni suðrhöllu
ok at Sigtýs bergi,
hölkvi hvílbeðjar
ok at hringi Ullar.
Que et vagi així, Atli!
que amb Gunnar has mantingut
els acèrrims juraments,
presos anteriorment -
pel sol que traça una ratlla pel sud,
i el turó de Sigtý,
el llit retirat del descans,
i per l'anell d'Ull. — Versió catalana basada en la traducció de Thorpe.

Sembla que en aquesta estrofa ens trobem, de bell nou, amb un Ull associat amb alguna mena de cerimònia i jurant per mitjà de o a causa d'un anell. Ambdues cançons, Atlakviða i Grímnismál, són considerades com dues de les cançons èddiques més antigues, la qual cosa reforça la hipòtesi segons la qual la importància d'Ull dins el panteó germànic va anar minvant.

Referències i bibliografia[modifica | modifica el codi]



A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ull (déu)