Fenrir

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fenrir, lligat amb un nus màgic

El llop Fenrir ("habitant dels aiguamolls") era fill de Loki i de la gegantessa Angrboda i germà de la deessa Hel i de Jormungand, la Serp Midgard. Quan els tres fills d'Angrboda i Loki van esdevenir poderosos, l'Aesir els va desterrar: Odin va llançar al mar a Jormungand; Hel va ser desterrada al regne de Helheim on es va convertir en reina; i Tyr va encadenar a Fenrir amb un nus màgic anomenat Gleipnir creat pels nans, després que el llop trenqués dos altres nusos màgics, Läding i Droma (Tyr perdé una mà per culpa del llop en una juguesca).[1]

Quan arribi el Ragnarok, Fenrir matarà Odin però per venjar la seva mort, Vidar, el fill d'Odin matarà el llop. De fet un dels fills de Fenrir (Skoll) donarà inici a la fi del món quan intenti menjar-se el Sol i sobrevingui la foscor sobre la Terra.

Sembla que el llop Fenrir és el precedent de la imatge medieval anglesa de la boca de l'infern (que seria la seva),[2] apareguda cap a l'any 800.

El satèl·lit de Saturn Fenrir va ser anomenat en honor seu.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grimal, Pierre, Mitologías de los boques, los ríos y las estepas, Planeta, 1966
  2. Meyer Schapiro, "Cain's Jaw-Bone that Did the First Murder", Selected Papers, volume 3, Late Antique, Early Christian and Mediaeval Art, 1980, pp. 264, note 66, Chatto & Windus, London, ISBN 0701125144JSTOR
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fenrir