Fenrir
El llop Fenrir ("habitant dels aiguamolls") era fill de Loki i de la gegantessa Angrboda i germà de la deessa Hel i de Jormungand, la Serp Midgard. Quan els tres fills d'Angrboda i Loki van esdevenir poderosos, l'Aesir els va desterrar: Odin va llançar al mar a Jormungand; Hel va ser desterrada al regne de Helheim on es va convertir en reina; i Tyr va encadenar a Fenrir amb un nus màgic anomenat Gleipnir creat pels nans, després de què el llop trenqués dos altres nusos màgics, Läding i Droma (Tyr perdé una mà per culpa del llop en una juguesca[1]).
Quan arribi el Ragnarok, Fenrir matarà Odin però per venjar la seva mort, Vidar, el fill d'Odin matarà el llop. De fet un dels fills de Fenrir (Skoll) donarà inici a la fi del món quan intenti menjar-se el Sol i sobrevingui la foscor sobre la Terra.
Sembla que el llop Fenrir és el precedent de la imatge medieval anglesa de la boca de l'infern (que seria la seva)[2], apareguda cap a l'any 800.
El satèl·lit de Saturn Fenrir va ser anomenat en honor seu.
Referències [modifica]
- ↑ Grimal, Pierre, Mitologías de los boques, los ríos y las estepas, Planeta, 1966
- ↑ Meyer Schapiro, "Cain's Jaw-Bone that Did the First Murder", Selected Papers, volume 3, Late Antique, Early Christian and Mediaeval Art, 1980, pp. 264, note 66, Chatto & Windus, London, ISBN 0701125144JSTOR
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fenrir |
