Einherjar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En la mitologia norrena, els einherjar (plural de einheri; islandès modern: einherji, pl. einherjar), un mot que es podria adaptar al català com a éinheri (pl. éinheriar o éinheris), són els esperits dels guerrers que van morir durant la batalla. La paraula significa "guerrer destacat". La meitat d'ells és escortada des del camp de batalla per les valquíries fins a arribar a la fortalesa del Valhalla. L'altra meitat va a parar a Sessrúmnir, la llar de Freyja. Els Grimnismál ens descriuen la Valhǫll o Valhalla i ens diu que té 540 portes i que per cada una d'aquestes hi poden passar 80 homes alhora, mostrant-nos així la mida de les seves sales i de la quantitat d'hostes que s'hi allotgen.

Cada dia, els éinheriar es desperten quan canta el gall Gullinkambi, i marxen cap al camp de batalla d'Idavoll, al cor de l'Ásgard, per lluitar l'un contra l'altre en un gegantí feliç combat a mort. A l'ocàs, quant molts d'ells han mort, resuciten miraculosament i tornen al Valhalla, on Anðrimnir, el xef dels déus, els ha perparat un àpat amb la carn del senglar Sahrimnir, un senglar que reneix cada dia, i de beguda beuen l'hidromel d'Heiðrún, una cabra que s'alimenta de les fulles de l'Yggdrasil i de les mamelles de la qual en raja hidromel. Els éinheriar passen tot el vespre i tota la nit celebrant el banquet, servits per les valquíries, fins que cauen adormits per la beguda. Ells mai pateixen ressaca ni qualsevol efecte perjudicial d'embriagar-se cada dia.

Tots aquests anys d'entrenament fan dels éinheriar unes forces formidables del ansos als Ragnarök, quan Odin els cridi per a fer-los lluitar al costat dels ansos contra les forces del Helheim, del Jötunheim i del Muspellheim.