Rindr

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Rindr (en nòrdic antic) o Reti (llatí) (de vegades amb l'anglicisme Rind) és un personatge femení de la mitologia nòrdica, alternativament descrit com una geganta, una deessa o una princesa humana de l'est (d'algun lloc de la Rússia actual). Rindr estava embarassada d'Odin i va donar a llum a Váli.

El document principal on apareix Rindr és al llibre III de la Gesta Danorum, escrita per Saxo Grammaticus al voltant del segle XIII. Allà es diu Reti i és la filla del rei dels rutens. Després de la mort de Baldr Odin consulta als vidents sobre la manera de venjar-se. Seguint els seus consells Odin es disfressà d'un guerrer anomenat Roster per estar entre els rutens. Allà va ésser descobert dues vegades per Reti. A continuació es va disfressar d'una xaman anomenada Wecha. Quan Rinda més tard va caure malalta, Odin disfressat va dir que tenia la medicina amb la qual podia guarir-la, però que podria causar una reacció violenta. Seguint el consell d'Odin el rei Reti va lligar-la al seu llit. I així Odin va procedir a la seva violació. De la violació va néixer Bous que després venjà Baldr.

La seducció de Rindr per part d'Oðinn es descriu un cop fora de la Gesta Danorum, en una línia de l'estrofa 3 del Sigurðarkviða, un poema de Kormákr Ögmundarson lloant Sigurðr Hlaðajarl, que va governar al voltant de Trondheim a la meitat del segle desè. Igual que altres poemes de lloança, en general se suposa que és autèntic i no una composició pseudo-històrica posterior. En el vers de Kormákr s'esmenta que "Óðinn seið til Rindar’ ('Odin Encantà Rindr'),[1] denotant la seducció màgica d'Odin a Rindr amb el verb síða. Això suggereix que Kormakr pensà que la màgia coneguda com a seiðr era part integral del galanteig de Rindr, i és una prova important per a l'associació d'Oðinn amb aquest tipus de màgia.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Finnur Jónsson (ed.). 1912–15. Den norsk-islandske skjaldedigtning, 4 vols (Copenhagen: Gyldendal), BI 69