Thing

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Reunió germànica representada en un relleu de la Columna de Marc Aureli.
Thingplatz a Gulde, Schleswig-Holstein.
L'alþingi islandès en sessió, tal com el va imaginar en 1870 l'artista britànic William Gershom Collingwood.

Un thing (nòrdic antic:þing), era l'assemblea de govern en les societats de les tribus germàniques, formada pels homes lliures de la comunitat i presidida per lagmans. Avui dia el terme continua essent utilitzat en els noms oficials dels parlaments nacionals i institucions polítiques o judicials en els països nord-germànics.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

L'antic nòrdic, antic frisi i anglès antic þing amb el significat d'"assemblea" és idèntic en el seu origen al mot anglès thing, alemany Ding, neerlandès ding, i escandinau modern ting amb el significat d'"objecte".[1] Tots ells deriven del protogermànic *þingą amb el significat de "temps assenyalat", i alguns han suggerit un origen del protoindoeuropeu *ten-, "extensió", com a "extensió de temps per a una assemblea".[1] L'evolució del mot thing des d'"assemblea" a "objecte" és paral·lel a l'evolució del llatí causa ("demanda judicial") al modern francès chose, castellà/italià/català cosa i portuguès coisa (tots ells amb el significat d'"objecte").[1][2] Un mot amb significat similar, zaak en neerlandès i Sache en alemany encara mantenen el significat d'"afer, matèria", junt al de "cosa, objecte".

En anglès, el terme és testimoniat des del 685 a 686 amb l'antic significat d'"assemblea"; posteriorment es refereix a un ésser, entitat o matèria (en algun moment abans del 899), i llavors també un acte, fet o esdeveniment (pels volts de l'any 1000). El significat de possessions personals, habitualment en plural, es troba per primer cop en l'anglès mitjà pels volts del 1300.[3]

Societat medieval i víking[modifica | modifica el codi]

En la cultura d'Escandinàvia, en els clans nòrdics precristians, els membres d'un clan estaven obligats a venjar els danys contra els seus parents morts o mutilats. Era necessària una estructura equilibrada per reduir els feus tribals i evitar l'anarquia social. En les cultures nord-germàniques, el thing era la institució que equilibrava això, tot i que s'esmenten altres assemblees similars per a altres pobles germànics.

El thing era l'assemblea dels homes lliures d'un país, província o (hundare / Harad / herred). Conseqüentment, hi havia jerarquies en els things, de manera que els things locals estaven representats al thing d'una àrea més gran. En els thing eren solucionades les disputes i es prenien les decisions polítiques. El lloc on se celebrava aquest era generalment també el lloc per als ritus religiosos públics i el comerç.

El thing es reunia a intervals regulars, legislats per cacics electes i reis germànics, i jutjaven acord amb la llei, que era memoritzada i recitada per un lagman (el jutge). Les negociacions eren presidides pel lagman i el cacic o pel rei. En realitat, el thing estava dominat pels membres més influents de la comunitat, els caps dels clans i famílies riques, però en teoria la regla era: un home, un vot. Un famós incident va tenir lloc quan Thorgnýr el Lagman li va dir al rei suec Olaf el Tresorer que era la gent la que tenia el poder a Suècia, i no el rei. Aquest es va adonar que era impotent davant el thing i va admetre la derrota.

Per exemple, l'illa de Gotland va tenir en l'època medieval tardana vint things, cadascun dels quals, alhora, estava representat al thing de l'illa, anomenat landsthing, pel seu jutge electe. Es decidien noves lleis en el thing del continent, que també prenia altres decisions sobre la totalitat de l'illa. L'autoritat del thing de terra va ser erosionada després que l'illa fos ocupada per l'Orde Teutònic el 1398. En els temps de l'edat mitjana tardana, el thing estava format per dotze representants dels grangers o terratinents.

L'assemblea del thing es duia a terme en un lloc especialment designat, en general un camp com Þingvellir, la vella localització del thing islandès. El parlament de l'illa de Man encara és nomenat pel lloc de reunió del thing que celebren el 5 de juliol a Tynwald Hill,[4] que etimològicament és la mateixa paraula que «Thingvellir». Altres noms de llocs equivalents poden ser trobats a través del continent europeu; en el Regne Unit, està Dingwall a Ross-shire; Tingwall, un en les Òrcades i un altre a les illes Shetland, i Thingwall a la península de Wirral. Similarment, a Suècia, hi ha diversos llocs anomenats Tingvalla, que és la forma en suec modern de «Thingvellir».

Usos moderns[modifica | modifica el codi]

Els parlaments nacionals d'Islàndia, Noruega i Dinamarca tenen noms que incorporen el terme thing ("cosa"):

Els parlaments dels territoris autònoms d'Åland, Illes Fèroe, Grenlàndia i Illa de Man també tenen noms que fan referència a "cosa".

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Douglas Harper's Online Etymological Dictionary, they to thoro.
  2. Viccionari
  3. Barnhart, Robert K. The Barnhart Concise Dictionary of Etymology (1995) ISBN 0-06-270084-7
  4. Velasco, Manuel (2008) Breve història de los vikingos, ISBN 84-9763-198-6 p. 192