Tió de Nadal

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tió de Nadal

El Tió de Nadal (també anomenat simplement Tió, Tronc de Nadal, Soca, Xoca o Tronca) és un dels elements de la Mitologia catalana i una tradició molt arrelada a Catalunya, així com als veïns Aragó[1] (on es diu en aragonès tronca, toza o tizón de Nadal) i Occitània (on es diu en occità cachafuòc o soc de Nadal). Malgrat les múltiples variants locals, la tradició consisteix a aplegar un tros de soca o branca gruixuda dies abans del dia de Nadal, normalment a l'inici de l'Advent, i portar-lo a casa, on se'l col·loca en algun racó amb una manta perquè no tingui fred i on se l'alimenta diàriament fins al dia que es fa cagar. Hi ha llars on el tió és simplement una peça de fusta (una o diverses cadires, per exemple), un tros de suro, una caixa, etc. de mides diferents segons convé per l'espai i mides dels regals, que haurà de cagar.[2]

Es tracta d'una tradició amb segles d'història, inicialment relacionada amb la natura, la fertilitat i el solstici d'hivern.[3] Del fet de fer cagar el tió hi ha qui li ha posat el nom de Caga Tió, ja que diverses cançons comencen amb aquests mots, on "caga" és de fet el verb en imperatiu, però no és una denominació amb tradició. Per exemple: "Tió, Tió / caga turró, /d'aquell tan bo. /Si no cagues bé / et daré un cop de bastó." (Versió de l'Empordà)

Tradició[modifica | modifica el codi]

Nens fent cagar el tió en una imatge vuitcentista.

Pels volts del dia de la Puríssima (això és, el 8 de desembre), es comença a donar menjar cada dia al Tió, i se'l tapa amb una manta perquè no passi fred. Al Tió li agraden les mateixes coses que als animals de peu rodó (excepte la palla), fruita, verdura, serradures o ous i tot se li ofrena cru. També se li dóna aigua. En realitat hi ha múltiples tradicions locals que a vegades prefereixen uns aliments o uns altres.

El Tió es fa cagar per la Nit de Nadal o el mateix dia 25 de desembre, abans o després de l'àpat familiar. A les cases amb llar de foc hi ha qui hi posa el Tió una estona abans de fer-lo cagar, o mentre ho fa, ja que per cagar ha d'estar encès. Però avui en dia, com que a la majoria de les cases no hi ha llar de foc, ja no se l'encén.

Per fer-lo cagar, generalment s'envia la mainada a resar o a cantar nadales a un altre espai de la casa. Tot seguit se'l colpeja per torns o plegats al ritme de la cançó o vers oportú, dels quals existeixen múltiples variants. Aquest procediment es repeteix fins que el Tió no caga més o bé fins que caga algun objecte que així ho indica, com una arengada ben salada, carbó, un all, una ceba, o bé es pixa a terra.

Tradicionalment, el Tió mai no cagava objectes grossos (aquests ja els portaven els Reis) sinó llaminadures, figuretes de pessebre i alguna joguina senzilla per als més petits, així com coses de menjar i beure per als àpats de Nadal i Sant Esteve, com torrons, xampany, figues seques, mandarines, etc. Actualment, però, ha pres importància en algunes llars on és qui obsequia a la mainada o a tota la família amb els principals regals de Nadal, grossos o petits, a més dels obsequis tradicionals. Per aquesta avinentesa hom acostuma a alçar el Tió recolzant-lo a dues o més cadires o peces que permetin que cagui objectes més grossos.

Soca d'olivera fent de Tió

A més dels tions propis hom n'estableix a casa de familiars, com ara a cals avis, oncles, etc. de manera que els infants poden arribar a fer cagar més d'un Tió. Quan els mateixos nens no poden fer-los cagar tots, s'actua semblantment al matí de reis en qualsevol dels dies successius (aprofitant normalment alguna de les reunions familiars que es produeixen, com Sant Esteve o dies subsegüents) i la xicalla troba els regals que els han estat cagats pel Tió el dia 24 o 25.

També hi ha llocs en què el Tió és comunal i tots els xics del poble acudeixen a atiar-lo per rebre els regals.

En diferents indrets de Catalunya s'ha incorporat a les celebracions nadalenques l’Oncle Buscall,[4] un personatge que viu als boscos i que amb els seus cosins acompanya l'arribada del tió. L'Oncle Buscall té cura dels tions que es desperten als arbres, d'on els despenja i els lliura a la canalla perquè els facin cagar.

Cançons a Catalunya[modifica | modifica el codi]

Al tractar-se de cançons simples i basades en ritmes senzilles, ja que tradicionalment han estat creades i cantades per nens, hi ha moltes variacions sobre la mateixa lletra. Les més conegudes a Catalunya són les següents:

« Caga tió

ametlles i torró'
no caguis arengades
que són massa salades
caga torrons
que són més bons
Caga tió'
ametlles i torró
si no vols cagar
et donaré un cop de bastó
Caga tió!

»
« Caga tió

De mel i de mató
no caguis avellanes
que no ens agraden
caga torrons
que són molt bons.

»
« Tió, Tió

Caga torró
d'avellana i de pinyó
Si no cagues botifarra
et clavarem un cop de barra.
Si no cagues torró
et clavarem un cop de bastó
Tió, Tió

»
« Caga tió

caga torró
d'avellana i de pinyó
Si no vols cagar
garrotada va!

»
« Tió, tió,

caga torrons
dels fins i dels bons.
Si no en tens més
caga diners,
si no en tens prous
caga ous.

»
« Caga tió

tió de nadal
posarem el porc en sal
la gallina a la pastera
el pollí a dalt del pi
corre, corre Valentí!
Correu, bous i vaques
gallines amb sabates
i porcs amb sabatots
correu, correu minyons!
que la Teta fa torrons
el vicari els ha tastat
diu que són un poc salats
ai, el brut!
ai, el porc!
ai, el cara, cara, cara!
ai, el brut!
ai, el porc!
ai, el cara de pebrot!

»

Cançons a Aragó[modifica | modifica el codi]

A l'Aragó hi ha diferents cançons com els exemples següents:

« Güen Tizón, güen Barón,

güena casa, güena brasa,
que Dios mantenga a paz en ista casa
y en toz os que i son

»
« Xoca de Nadal,

caga torrons i pixa vi blanc,
no cagues arengades que son salades,
caga torrons, que son més bons.

»


A Escalona, la persona més gran de casa, o el propietari de la casa, encenia les brases i deia:

« Tizón de Nabidat

Tú yes o tronco d'a casa por ixo yo bendizco con bin esta troncada En nombre de Dios y o nino que baxa ta la tierra ta que ta ista casa traigas a felizidat más plena O primer trallo ta Tú, porque Tú tot lo nabegas O segundo por nusatros que nos des salut a espuertas O terzero ta que niebe y se críen as cosechas O cuarto ta que as arreses no se disgrazien ni mueran Y o quinto ta que a Paz nos espante toda guerra.

»

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. La Tronca de Navidad
  2. «Festes d'arbres». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Agost 2013].
  3. Costa, Roger. «Quin significat té la tradició de fer cagar el tió?». Sàpiens [Barcelona], núm. 74, desembre 2008, p. 5. ISSN: 1695-2014.
  4. «Tradiciones en evolución" (en castellà) La Vanguardia. 19-12-2011 [Consulta: 1 març 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]