Nyítol

Nyítol
Tipus	entitat mitològica
Context
Mitologia	mitologia catalana
Dades
Pseudònim	Nyitols, Nitus, Llitons, Litons, Nitons, Nitos, Nítols i Nyetos
Gènere	masculí
Personatges relacionats	Falugues

Els nyitos o nyítols són uns éssers mitològics molt petits de l'imaginari popular català que tenen presència en la tradició de diversos municipis de la Terra Alta, el Maestrat, el Millars i també a la comuna italiana de Castellania.^[1]^[2] Als Països Catalans se'ls coneix amb diverses variants del nom, entre elles llitons, litons o nitons; nitos, nítols o nyetos (sovint, el nom apareix escrit tal com sona en català central: nyitus, nyítuls, etc.).^[3]

Es descriuen com a figures pròpies de la revetlla de Sant Joan i de Carnaval que conviuen amb d'altres criatures fantàstiques i que entren pels forats de les orelles humanes per les trompes d'Eustaqui. Quan arriben al cervell, hi roseguen la memòria i produeixen un estat de consciència confosa i atordida.^[4]^[5] En rosegar la memòria de l'afectat, se li mengen tots els records i li impedeixen alhora crear-ne de nous.^[6] El seu equivalent femení són les falugues.

Referències[modifica]

↑ Casanova Coll i Creus Saumell, 2000, p. 141-144.
↑ Gisbert, 2010, p. 113.
↑ Temporal, Josep; Veà, Sílvia. «El nom de Llitons». A: Mons reals i imaginats en l’etnopoètica catalana (PDF). La Vall d'Uixó: Grup d'Estudis Etnopoètics de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, 2020, p. 116. ISBN 978-84-9965-557-4.
↑ «Carnaval» (en castellà). Revista de Dialectología y Tradiciones Populares. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, CSIC, tomo 13, 1957. ISSN: 0034-7981.
↑ Carrera i Escudé, Manel. «Éssers fantàstics i meravellosos». Festes.org, n.d. [Consulta: 17 gener 2022].
↑ Labrado, Víctor. «Els nyítols». A: Llegendes valencianes : criatures mítiques de la tradició oral. Alzira: Bromera, 2007, p. 23. ISBN 978-84-9824-156-3.

Bibliografia[modifica]

Casanova Coll, Joan; Creus Saumell, Joan. Més ràpids que el llamp, més vius que el foc. Petits éssers fantàstics en l'àmbit lingüístic català. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000. ISBN 8484151824.
Gisbert, Francesc. Màgia per a un poble. Picanya: Edicions del Bullent, 2010. ISBN 978-84-96187-88-7.

[FOOTNOTECasanova_CollCreus_Saumell2000141-144-1] Casanova Coll i Creus Saumell, 2000, p. 141-144.

[FOOTNOTEGisbert2010113-2] Gisbert, 2010, p. 113.

[3] Temporal, Josep; Veà, Sílvia. «El nom de Llitons». A: Mons reals i imaginats en l’etnopoètica catalana (PDF). La Vall d'Uixó: Grup d'Estudis Etnopoètics de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, 2020, p. 116. ISBN 978-84-9965-557-4.

[4] «Carnaval» (en castellà). Revista de Dialectología y Tradiciones Populares. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, CSIC, tomo 13, 1957. ISSN: 0034-7981.

[5] Carrera i Escudé, Manel. «Éssers fantàstics i meravellosos». Festes.org, n.d. [Consulta: 17 gener 2022].

[6] Labrado, Víctor. «Els nyítols». A: Llegendes valencianes : criatures mítiques de la tradició oral. Alzira: Bromera, 2007, p. 23. ISBN 978-84-9824-156-3.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]