Minairó
Un minairó és un ésser fantàstic de mida diminuta present en la mitologia pirenenca, des de Catalunya al País Basc.[1]
A les Valls d'Aguilar, a l'Alt Urgell, han senyalitzat alguns indrets curiosos amb l'anomenada ruta dels manairons. Prop de la planúria de Taüs hi ha una sorprenent i inexplicable tartera enmig d'un bosc.
A la Seu d'Urgell dins del marc "el Mòn Màgic de les Muntanyes" durant les festes de Nadal, els Minairons en són els principals protagonistes i són els responsables d'organitzar el Tió de la Freita (o el Caga Tió).
Taula de continguts |
Localització i denominacions
Aquests éssers són presents en la mitologia de l'Alta Ribagorça, el Pallars, l'Alt Urgell, Andorra i al País Basc.
- diablorins (Alta Ribagorça)
- minairons, també manairons o menairons (Alt Urgell, Andorra i Pallars)
- femilians (altres indrets)
- mamurrak, mamarruak, galtzagorriak, famerijaleak, beharreztanak, aidetikakoak, patuek, zaingorriak o ximelgorriak (País Basc)
Descripció
Els minairons neixen de l'herba menaironera , anomenada també herba de Sant Joan, ja que floreix i grana la nit del Solstici d'Estiu. Creix en coves de molta fondària guardades per gegants i dracs que només deixen passar al punt de mitjanit de Sant Joan. Algunes versions indiquen que aquesta herba no és altra que la falguera. No queda clar, però, si el minairó surt de la llavor o és ell mateix la llavor.
Llegenda
La llegenda diu que són remenuts i que en caben milers en un canut de canya o un canut d'agulles i que quan hom el destapa surten exigint "què farem? què direm?". Moltes de les tarteres del Pirineu han estat obres d'aquests follets, segons la llegenda, quan el seu amo havia obert per descuit o accident l'ampolleta o canut i desesperat els ordenava aplegar en un punt determinat totes les pedres dels rodals.
Un bon grapat d'hereus del Pirineu han estat, en alguna ocasió, amos del canut dels minairons, gràcies al qual la casa ha anat amunt com un bolet, com per exemple Llibrada de Benasc, Joaniquet de Forcat, Teixidor d'Aulet, Xollat de Perves, Jaume de la Torre de Cabdella, Tor d'Alós, Badinet d'Isil, Sidro d'Estaon i el Feu de la Guàrdia d'Ares.
Referències
- ↑ «Una ruta de conte, les terres dels Minairons». femturisme.cat. [Consulta: 24/2/2012].
