Joanet (mitologia)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Joanet».
Infotaula personatgeJoanet
Tipuscriatura mitològica Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia catalana Modifica el valor a Wikidata
Altres
Dominivent Modifica el valor a Wikidata
Personatges relacionatsBarrufet, Bufarut

Un joanet és un ésser propi de la mitologia catalana que es caracteritza per viatjar dins els remolins del vent. Es tracta, doncs, d'un personatge semblant al barrufet o al bufarut i, segons Joan Amades i altres autors, en aquests personatges s'hi entreveuen restes d'antics cultes a la divinitat del vent.[1]

Joanet és, de fet, el diminutiu de Joan, sinònim de bruixot i el nom d'altres personatges mitològics (com ara en Joan de l'Ós), a més del nom popular que es fa servir sovint per a referir-se al vent mateix, amb variacions en funció de la zona: Joan d'Aragó a l'Urgell i la Segarra, Joan d'Alvèrnia al Llenguadoc. A l'Empordà, el joanet del vent (alter ego de la tramuntana) es coneix popularment com a Joan de França, Joan gavatx, Joan Mussiu i Don Joan de Narbona.[1]

Hi ha, però, una segona accepció de "joanet" com a ésser mitològic: al Ripollès, s'anomenen així uns petits homenets en forma de llumetes, semblants als gauargiak bascos, que es fan visibles sobretot durant la nit de Sant Joan. Guarden tresors amagats i hom creu que, per tal de trobar-los, caldria excavar allà on surten aquestes llumetes.[1] D'altra banda, el nom de jaumet ha estat documentat també com a sinònim de minairó, si més no en un informant del Pallars Sobirà. A l'Empordà i el Maresme (de fet, arreu dels Països Catalans[2]), quan un nen és molt bellugadís se li diu: «sembles el cul d'en Jaumet!».[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Casanova Coll, Joan; Creus Saumell, Joan. «Joanet». A: Més ràpids que el llamp, més vius que el foc. Petits éssers fantàstics en l'àmbit lingüístic català. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000, p. 241-243. ISBN 8484151824. 
  2. Badia, Jordi. «no estar quiet > ésser el cul d'en Jaumet». A: Salvem els mots. Barcelona: Penguin Random House Grupo Editorial, 2021, p. 136. ISBN 978-84-18033-97-1.