Rosegacebes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgeRosegacebes

El rosegacebes a la Cerdanya, dibuixat per una intel·ligència artificial Modifica el valor a Wikidata
Tipusespantacriatures
fantasma Modifica el valor a Wikidata
OrigenCerdanya Modifica el valor a Wikidata
Context
Mitologiamitologia catalana Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata

Rosegacebes és el nom d'un ésser mitològic, espècie d'ànima en pena, fantasma o espantall que forma part de les llegendes del Pirineu, especialment de les contrades de la Cerdanya.[1]

El folklore de tots els països és ple de personatges fantàstics destinats a espantar la mainada dient-los-hi que se'ls emportaràn.[2] Catalunya també disposa d'una rica col·lecció d'aquests éssers que són invocats quan les criatures no es porten bé amb la finalitat de frenar llur rebel·lia, o amb motiu de tradicions i festivitats.[3]

El Grup de Recerca de la Cerdanya ha recuperat per a la festa de la Nit d'Ànimes alguns d'aquests espantanens com ara el Rosegacebes,[4] originari del Vilar D'Urtx que segons la llegenda és l'ànima damnada d'una persona que quan era viva es dedicava a robar les cebes de l'hort del seu veí, fins que aquest, empipat, el va maleir: Qui em roba les cebes, així n'hagi de menjar per sempre, en la vida i en la mort, condemnant-lo d'aquesta manera a vagar per tota l'eternitat. Segons la tradició la presència d'aquest ésser espantacriatures es detecta quan es veu una ceba rosegada.[5] En altres contrades de Catalunya, també és freqüent la dita: Sembles l'ànima d'en Rosegacebes.[6]

Referències[modifica]

  1. «en Rosegacebes | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 març 2020].
  2. «éssers imaginaris - Fitxes CDLPV». [Consulta: 23 març 2020].
  3. «Halloween i Tots Sants | MUEC». [Consulta: 22 març 2020].
  4. «Els Espantanens tradicionals tornen a recórrer Puigcerdà – Grup de Recerca de Cerdanya». [Consulta: 22 març 2020].
  5. CASAS, JORDI. «El Grup de Recerca de la Cerdanya recupera la Nit de les Ànimes - 03 nov 2009». [Consulta: 22 març 2020].
  6. «A Mataró es diu així». [Consulta: 23 març 2020].