Benavites
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Camp de Morvedre | |||
 |
|||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província de València Camp de Morvedre Mancomunitat de les Valls Sagunt |
||
| Gentilici | Benaviter, benavitera | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Pressupost | 424.497,91 | ||
| Superfície | 4,30 km² | ||
| Altitud | 40 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
634 hab. 147,44 hab/km² |
||
| Coordenades | 39° 44′ 23″ N, 0° 15′ 26″ O / 39.73972,-0.25722Coord.: 39° 44′ 23″ N, 0° 15′ 26″ O / 39.73972,-0.25722 | ||
| Distàncies | 37,7 km de València 9 km de Sagunt |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 4 PPCV i 3 PSPV-PSOE Carlos Gil Santiago |
||
| Codi postal | 46510 |
||
| Festes majors | 2 d'agost | ||
| Patró/Patrons | Mare de Déu dels Àngels | ||
Benavites és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.
Limita amb Quartell, Sagunt i Almenara (a la comarca de la Plana Baixa).
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
La vila de Benavites està situada en el sector nord-est de la Vall de Segó. Té una superfície de 4,30 Km². La població se situa a una altitud de 36 metres sobre el nivell del mar.
El terme aquest drenat pel barranc de l'Arquet, nom que fa referència a una conducció d'aigua de la Font de Quart a Almenara, el qual va ser destruït per la riuada de 1965, avui dia solament són visibles alguns dels laterals del petit aqüeducte. La vila es comunica per carretera local amb Quartell i Almenara.
Història [modifica]
Al llarg dels segles, la vila ha conegut diversos noms tots ells variants de l'actual: Benedites, en 1795, així ho va anomenar Cavanilles (1745-1804), també es va escriure Benidites i Benedictes fins a arribar al nom actual.
S'han trobat inscripcions llatines, la qual cosa demostra el pas del romans. L'origen del poble sembla ser el resultat de l'agrupació de diverses alqueries musulmanes sota el nom d'Ibn-Abidis. Després de la conquesta fou donada per Jaume I (1208-1276) a Bernat Matoses, la família del qual el vengué el 1394 a Bernat Vives de Canyamars. Posteriorment passà a mans del Consell de València, que més tard el va vendre a la Corona. El segle XV tornà a ser lloc de senyoriu, pertanyent als comtes d'Almenara i Cocentaina, els quals ordenaren la construcció de la Torre de la Senyoria. El 1619 fou venut a Pere Eixarch de Bellvís; el 1624 fou convertit en comtat i el 1628 en marquesat. Pertanyé a aquesta família fins la supressió dels senyorius el 1814. Durant el segle XIX s'afegiren al municipi una sèrie de llocs confinants, dels quals destaca l'annexió de Benicalaf el 1856, que va donar lloc a diversos conflictes amb Faura i Benifairó, amb motiu de les aigües de reg.
Demografia [modifica]
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 664 | 665 | 667 | 651 | 650 | 634 | 627 | 649 | 636 | 624 |
Economia [modifica]
L'economia local la es basa totalment en l'agricultura. Tota ella de regadiu, amb la taronja com a producció més important seguida per les hortalisses i els arbres fruiters. La manipulació i comercialització de la taronja configuren altres sectors econòmics importants.
Administració [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | José Navarro Vilanova | UCD |
| 1983 - 1987 | José Navarro Vilanova | Independent |
| 1987 - 1991 | Manuel Gómez Alcaide | PSPV |
| 1991 - 1995 | Manuel Gómez Alcaide | PSPV |
| 1995 - 1999 | Mario Gómez Gómez | PSPV |
| 1999 - 2003 | Carlos Gil Santiago | PP |
| 2003 - 2007 | Soraya Sanchis Escrivá | PSPV |
| 2007 - 2011 | Soraya Sanchis Escrivá | PSPV |
| Des del 2011 | Carlos Gil Santiago | PP |
Monuments [modifica]
- Església de Nostra senyora dels Àngels. Segle XVIII.
- La Torre. Està situada al centre del poble, orientada al sud, aquesta data segons alguns de principi del segle XIV. Uns altres la consideren posterior al segle XV. Possiblement en el seu temps no tindria cap tipus edificació en el seu entorn. Actualment la porta de la torre està envoltada pels murs d'un petit pati descobert, amb un ampla i profunda fossa. Existeix una obertura vertical proveïda d'una corriola de ferro per la qual en origen hauria d'haver una corda que maniobrava el pont. Avui dia no existeixen ni el pont ni el torn.
Festes i celebracions [modifica]
Les festes de Benavites obrin la temporada de festes en la Vall de Segó les quals són a la fi de juny seguides de Quartell al juliol, Faura a l'agost, Benifairó a principis de setembre i Quart a la fi de setembre. Les festes de Benavites igual que els altres municipis estan constituïdes per balls, bous, teatres.
Personatges il·lustres [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benavites |
- Mancomunitat de les Valls
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
|
|||||
