Benavites

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Benavites
Escut de Benavites
(En detall)
Localització

Localització de Benavites respecte del País Valencià Localització de Benavites respecte del Camp de Morvedre


Municipi del Camp de Morvedre
Carrer i la torre
Carrer i la torre
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Camp de Morvedre
Mancomunitat de les Valls
Sagunt
Gentilici Benaviter, benavitera
Predom. ling. Valencià
Pressupost 424.497,91
Superfície 4,27 km²
Altitud 40 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
636 hab.
148,95 hab/km²
Coordenades 39° 44′ 23″ N, 0° 15′ 26″ O / 39.73972°N,0.25722°O / 39.73972; -0.25722Coord.: 39° 44′ 23″ N, 0° 15′ 26″ O / 39.73972°N,0.25722°O / 39.73972; -0.25722
Distàncies 37,7 km de València
9 km de Sagunt
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
4 PPCV i 3 PSPV-PSOE
Carlos Gil Santiago (2007)
Codi postal 46510
Codi territorial 46052
Festes majors 2 d'agost
Patró/Patrons Mare de Déu dels Àngels
Web

Benavites és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Camp de Morvedre.

Limita amb Quartell, Sagunt i Almenara (a la comarca de la Plana Baixa).

Geografia[modifica | modifica el codi]

La vila de Benavites està situada en el sector nord-est de la Vall de Segó. Té una superfície de 4,30 Km². La població se situa a una altitud de 36 metres sobre el nivell del mar.

El terme aquest drenat pel barranc de l'Arquet, nom que fa referència a una conducció d'aigua de la Font de Quart a Almenara, el qual va ser destruït per la riuada de 1965, avui dia solament són visibles alguns dels laterals del petit aqüeducte. La vila es comunica per carretera local amb Quartell i Almenara.

Història[modifica | modifica el codi]

Al llarg dels segles, la vila ha conegut diversos noms tots ells variants de l'actual: Benedites, en 1795, així ho va anomenar Cavanilles (1745-1804), també es va escriure Benidites i Benedictes fins a arribar al nom actual.

S'han trobat inscripcions llatines, la qual cosa demostra el pas del romans. L'origen del poble sembla ser el resultat de l'agrupació de diverses alqueries musulmanes sota el nom d'Ibn-Abidis. Després de la conquesta fou donada per Jaume I (1208-1276) a Bernat Matoses, la família del qual el vengué el 1394 a Bernat Vives de Canyamars. Posteriorment passà a mans del Consell de València, que més tard el va vendre a la Corona. El segle XV tornà a ser lloc de senyoriu, pertanyent als comtes d'Almenara i Cocentaina, els quals ordenaren la construcció de la Torre de la Senyoria. El 1619 fou venut a Pere Eixarch de Bellvís; el 1624 fou convertit en comtat i el 1628 en marquesat. Pertanyé a aquesta família fins a la supressió dels senyorius el 1814. Durant el segle XIX s'afegiren al municipi una sèrie de llocs confinants, dels quals destaca l'annexió de Benicalaf el 1856, que va donar lloc a diversos conflictes amb Faura i Benifairó, amb motiu de les aigües de reg.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2005 2007
664 665 667 651 650 634 627 649 636 624

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia local es basa totalment en l'agricultura. Tota ella de regadiu, amb la taronja com a producció més important seguida per les hortalisses i els arbres fruiters. La manipulació i comercialització de la taronja configuren altres sectors econòmics importants.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 José Navarro Vilanova UCD
1983 - 1987 José Navarro Vilanova Independent
1987 - 1991 Manuel Gómez Alcaide PSPV
1991 - 1995 Manuel Gómez Alcaide PSPV
1995 - 1999 Mario Gómez Gómez PSPV
1999 - 2003 Carlos Gil Santiago PP
2003 - 2007 Soraya Sanchis Escrivá PSPV
2007 - 2011 Soraya Sanchis Escrivá PSPV
Des del 2011 Carlos Gil Santiago PP

Monuments[modifica | modifica el codi]

  • Església de Nostra senyora dels Àngels. Segle XVIII.
  • La Torre. Està situada al centre del poble, orientada al sud, aquesta data segons alguns de principi del segle XIV. Uns altres la consideren posterior al segle XV. Possiblement en el seu temps no tindria cap tipus edificació en el seu entorn. Actualment la porta de la torre està envoltada pels murs d'un petit pati descobert, amb un ampla i profunda fossa. Existeix una obertura vertical proveïda d'una corriola de ferro per la qual en origen hauria d'haver una corda que maniobrava el pont. Avui dia no existeixen ni el pont ni el torn.

Festes i celebracions[modifica | modifica el codi]

Les festes de Benavites obrin la temporada de festes en la Vall de Segó les quals són a la fi de juny seguides de Quartell al juliol, Faura a l'agost, Benifairó a principis de setembre i Quart a la fi de setembre. Les festes de Benavites igual que els altres municipis estan constituïdes per balls, bous, teatres.

Persones il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Benavites