Setge de Girona de 1809

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Setge de Girona de 1809
Guerra del Francès
El setge de Girona de 1809
El setge de Girona de 1809
Data 2 de maig de 1809 a l'11 de desembre del 1809
Localitat Girona
Resultat Victòria de l'exèrcit francès
Setge de Girona de 1809 (Catalunya 1802-1812)
Setge de Girona de 1809
Setge de Girona de 1809
Coord.: 41° 59′ 4″ N, 2° 49′ 16″ E / 41.98444°N,2.82111°E / 41.98444; 2.82111
Bàndols
França Primer Imperi Francès Badera de guerra espanyola (1785-1931) Regne d'Espanya
Comandants en cap
França Charles Pierre François Augereau, Duc de Castiglione Badera de guerra espanyola (1785-1931) Mariano Álvarez de Castro
Forces
35.000 aprox.
40 canons
5.600 regulars, miquelets i companyia de Santa Bàrbara
Baixes
8.000 morts o ferits 5.000 morts o ferits
Seqüència cronològica de les batalles de la
Guerra del Francès
Batalla anterior Batalla posterior
Batalla de Valls Batalla d'Alcanyís

El setge de Girona de 1809 fou el tercer dels setges napoleònics de Girona, en el qual la ciutat de Girona acabà rendint-se a les tropes franceses que havien començat la invasió d'Espanya el 1808. La defensa a ultrança de la ciutat fou liderada pel general Mariano Álvarez de Castro, governador militar de la plaça de Girona d'ençà el febrer del mateix any 1809.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Napoleó va declarar el Bloqueig Continental el 1806 a Berlín, prohibint als britànics les importacions de l'Europa continental, romanent dos països neutrals, Suècia i el Regne de Portugal. Després de la signatura del Tractat de Tilsit el 1807 amb Alexandre I de Rússia, Napoleó va decidir atacar els ports portuguesos.

El 27 d'octubre, el Regne d'Espanya i el Primer Imperi Francès van signar el Tractat de Fontainebleau, pel que es repartiria Portugal en tres regnes: el nou Regne de la Lusitània nord, L'Algarve (incloent l'Alentejo), i la resta quedaria com el Regne de Portugal. El novembre, després del rebuig de Joan VI de Portugal a participar en el Bloqueig Continental, Napoleó va enviar l'exèrcit de Jean-Andoche Junot per envair Portugal, mentre el general Pierre Dupont de l'Étang anava en direcció a Cadis i el mariscal Nicolas Jean de Dieu Soult cap a La Corunya. L'exèrcit portuguès estava posicionat per defensar els ports contra una invasió anglesa, i Lisboa va caure l'1 de desembre, i el 29 de desembre de 1807 la reina Maria I de Portugal i el Príncep Joan, el regent, van fugir a Rio de Janeiro amb tota la cort i van establir-hi la nova capital.

Les primeres tropes franceses entren a Espanya per Catalunya el 9 de febrer de 1808, comandades pel general Guillaume Philibert Duhesme. Posteriorment entrarien les tropes de Joseph Chabran, que ocupen el Castell de Sant Ferran de Figueres després de la batalla del Roure, Honoré Charles Reille i Laurent Gouvion Saint-Cyr. El 13 de febrer de 1808 entren a Barcelona amb 5.427 homes i 1.830 cavalls, fent parada de camí a la seva destinació final, Cadis però el 29 de febrer els francesos ocupaven per sorpresa la Ciutadella i el Castell de Montjuïc. L'abril de 1808 Napoleó després d'aconseguir l'abdicació de Carles IV i Ferran VII a Baiona, va nomenar rei Josep I Bonaparte.

Arreu de Catalunya començaren enfrontaments locals: crema de paper segellat a Manresa, o la constitució de la Junta de Govern i Defensa a Lleida. El 6 i 14 de juny es donen els primers incidents bèl·lics importants a la batalla del Bruc, i la batalla de Bailén el juliol de 1808.

Les forces de Saint-Cyr derroten les tropes de Vives a la Batalla de Llinars i entren a la capital de Catalunya el 17 de desembre de 1808 evitant el bloqueig de Barcelona. Amb el front estabilitzat fins a la batalla de Valls, el 25 de febrer de 1809, la derrota espanyola permet que el 26 de febrer les tropes franceses entrin a Reus, d'on no van marxar fins al 1814.

El setge[modifica | modifica el codi]

El 2 de maig de 1809, l'exèrcit francès liderat pel general Laurent Gouvion Saint-Cyr inicià el setge de la plaça militar de Girona, una peça estratègica en la ruta de proveïment des de França cap a la península, per tal com controlava la via d'accés a Catalunya i la resta de ciutats espanyoles. Aquell mateix febrer, la Junta Central havia nomenat el general Mariano Álvarez de Castro governador de la plaça, després de la seva rendició forçada del castell de Montjuïc a Barcelona davant les tropes franceses. Aquest cop, Álvarez estava disposat a no repetir la humiliació soferta a Barcelona i pretenia de fer una defensa a ultrança de la ciutat, sense capitulacions, rendicions o desercions.

És per això que emeté un ban castigant la deserció amb la pena de mort. Per la seva banda, el clergat gironí esperonà els ànims de les classes populars a participar en la defensa de la ciutat, en contra d'un enemic endèmic com eren els francesos, assetjadors històrics de Girona.

Bandera del terç de Miquelets

Dins de la ciutat, Álvarez comptava amb militars amb experiència com Blas de Fournás, Guillermo Minali o Francesc Satué, diversos regiments regulars –entre ells el regiment d'Ultònia–, la milícia dels miquelets, la companyia de Santa Bàrbara, formada per dones, i tots els gironins voluntaris –o forçats– a participar en la defensa de la ciutat, enquadrats dins la Cruzada Gerundense. En suma, eren unes 5.600 persones més o menys preparades i equipades per lluitar contra les tropes franceses, que arribaren a ésser 35.000, esplèndidament equipades i proveïdes.

Forces que componien la guarnició de Girona, des del 6 de maig de 1809, i fins a la capitulació l'11 de desembre:

  • Regiment d'Ultònia (800 homes el 6 de maig) (250 homes l'11 de desembre)
  • Regiment de Borbó (1.330 homes el 6 de maig) (360 homes l'11 de desembre)
  • 2ón Batalló de Voluntaris de Barcelona (1.125 homes el 6 de maig) (378 homes l'11 de desembre)
  • 1r Batalló de Miquelets de Vic (600 homes el 6 de maig) (250 homes l'11 de desembre)
  • 1r Batalló de Miquelets de Girona (1.120 homes el 6 de maig) (380 homes l'11 de desembre)

*Total Infanteria (4.945 homes el 6 de maig) (1.618 homes l'11 de desembre)

  • Esquadró de Sant Narcís (108 homes el 6 de maig) (50 homes l'11 de desembre)
  • Reial Cos d'Artilleria (278 homes el 6 de maig) (140 homes l'11 de desembre)
  • Miquelets del II Terç de Girona (agregats a l'artilleria)(240 homes el 6 de maig) (100 homes l'11 de desembre)
  • Mariners de la Costa (agregats a l'artilleria) (130 homes el 6 de maig) (90 homes l'11 de desembre)
  • Sapadors minadors (22 homes el 6 de maig) (10 homes l'11 de desembre)

*Total Auxiliars (778 homes el 6 de maig) (390 homes l'11 de desembre)

*Total (5.723 homes el 6 de maig) (2.008 homes l'11 de desembre)

La ciutat no disposava ni d'armes, ni d'unes muralles en condicions –que ja havien patit dos setges anteriorment–, ni de provisions alimentàries per a la ciutat i les tropes, ni d'unes condicions higièniques adequades que permetessin d'evitar l'aparició d'epidèmies, per la qual cosa les carències no tardaren a aparèixer, sobretot la fam i les malalties que assolaren la majoria de gironins i combatents. Amb 40 bateries, l'exèrcit francès fustigà fortament els baluards gironins, especialment el de Montjuïc, que fou el primer a caure.

El setge de Girona de 1809 de Ramon Martí i Alsina

Amb tot, la defensa aferrissada dels gironins i la incapacitat francesa d'entrar en una ciutat pobrament equipada, tot i les 60.000 boles de canó que caigueren sobre la ciutat i els 20.000 explosius que els francesos anaven posant a les defenses per debilitar-les.

Quan Álvarez de Castro tombà malalt i fou incapacitat per la junta militar de la ciutat al desembre, la ciutat encara resistia, malgrat les malalties la nul·la provisió d'aliments, els bombardeigs i el degoteig constant de morts. Tanmateix, el nou governador de la plaça Julián de Bolívar signà la rendició incondicional de la plaça i capitulà davant Augereau.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Al darrere quedava una ciutat destruïda i uns 5.000 morts que la lluita, la fam o les malalties havien causat. Álvarez de Castro fou traslladat, juntament amb la resta de tropes regulars a Figueres i després a Perpinyà per anar al captiveri. Això no obstant, Álvarez fou separat del grup i traslladat de nou a Figueres, on morí a causa de la seva malaltia, o com es digué anys més tard a causa d'un enverinament provocat pels francesos.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal de la història militar de Catalunya