Jordi Galceran i Ferrer

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Jordi Galceran i Ferrer
Naixement 5 de març de 1964 (1964-03-05) (50 anys)
Barcelona
Nacionalitat Espanyol
Ocupació dramaturg, guionista i traductor
Anys en actiu Segle XX, XXI
Gènere teatre, cinema i televisió
Tema Realitat

Jordi Galceran i Ferrer (Barcelona, 1964) és un dramaturg, guionista i traductor espanyol, internacionalment conegut per la seva obra El Mètode Grönholm. Actualment viu a Barcelona. Escriu tant en llengua catalana com en llengua castellana. Va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i a partir de 1988 comença a escriure obres de teatre.[1]

El 1995, amb Paraules encadenades, guanya el XX Premi Born de Teatre, i el 1996, el Premi de la crítica Serra d'Or a la millor obra en llengua catalana. La seva obra Dakota (1995) obté el premi Ignasi Iglésias. Al costat d'Albert Guinovart estrena el 2002 el musical Gaudí. El 2005 escriu i estrena Carnestoltes. El 2007 va escriure la peça de teatre Cancún, que va ser portada a l'escenari al Teatre Borràs, de Barcelona, a l'octubre de 2008. El 2013 estrena El crèdit, a la Sala Villarroel, de Barcelona. La pel·lícula Fràgils, de Jaume Balagueró, està basada en un guió de Galceran, mentre que El mètode, de Marcelo Piñeyro, és una adaptació d'El Mètode Grönholm. També ha participat en el musical El Rei Lleó, a Madrid, com a adaptador del llibret a l'espanyol.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Teatre[modifica | modifica el codi]

  • Paraules encadenades. València: Eliseu Climent / Teatre 3 i 4, 1996.
  • Dakota. Barcelona: Institut del Teatre, 1996.
  • Cap nen sense joguina. Barcelona: Revista Escena, 1999.
  • El mètode Grönholm (dins “T-6-2a part”). Barcelona: Proa, 2003.

Llibres de relats dins el col·lectiu Germans Miranda[modifica | modifica el codi]

  • Tocats d’amor. Barcelona: Columna, 2000.
  • Tocats d’amor – Posa color a l’estiu. Barcelona: Columna, 2001.
  • Contes per a nenes dolentes. Barcelona: Columna, 2001.
  • La vida sexual dels Germans Miranda. Barcelona: Columna, 2002.
  • Adéu, Pujol!: 10 relats d’humor sobre el final d’una època. Barcelona: Columna, 2003.

Sèries de televisió per a TV3[modifica | modifica el codi]

  • Nissaga de poder (amb altres autors). TV3, 1997-1998.
  • La memòria dels Cargols. TV3, 2000.
  • El cor de la ciutat (amb Lluís Arcarazo Martínez). TV3, 2000-2005.

Guions cinematogràfics[modifica | modifica el codi]

  • Dues dones. 2000.
  • Cabell d’Àngel. TV3, 2001.
  • Gossos (amb Lluís Arcarazo Martínez). TV3, 2002.
  • Frágiles (dirigida per Jaume Balagueró). 2005.

Obres dramàtiques representades[modifica | modifica el codi]

  • Dakota. Barcelona: Teatre Poliorama, 1996.
  • Fuita. Barcelona: Teatre Principal, 1998.
  • Surf. Barcelona: Villarroel Teatre, 1998.
  • Paraules encadenades. Barcelona: Teatre Romea, 1998.
  • Cap nen sense joguina (dins Sopa de ràdio). Barcelona: Auditori del Centre de Cultura Contemporània, 1999.
  • Gaudí (amb Esteve Miralles). Barcelona: Barcelona Teatre Musical, 2002.
  • El mètode Grönholm. Barcelona: Teatre Nacional de Catalunya, 2003 i Teatre Poliorama, 2005.
  • El crèdit. Barcelona: Villarroel Teatre, 2013.

Obra traduïda al castellà[modifica | modifica el codi]

  • Dakota. Madrid: Fundación Autor, 1999.
  • Palabras encadenadas. Madrid: ADE (Asociación de Directores de Escena), 1999.

Traduccions i adaptacions d’altres autors[modifica | modifica el codi]

  • SIMON, Neil, They’re playing our song.
  • GOLDONI, Carlo. La trilogia della Villeggiatura.
  • FIRTH, Tim. Neville’s Island.
  • HECHT, Ben. The Front Page.
  • GOGOL, Nicolai. L’inspector.
  • KOVACEVIC, Dusan. The professional.

Premis[modifica | modifica el codi]

  • Premi Ignasi Iglésias (1995): Dakota.
  • XX Premi Born de Teatre (1995): Paraules encadenades.
  • Premi Crítica “Serra d’Or” de teatre (1997): Paraules encadenades.
  • Premi Butaca (temporades 1996-1997 i 1997-1998): Paraules encadenades i Dakota.
  • Premi Butaca (2003): Gaudí.
  • XXI Premio Ercilla de Teatro a la mejor creación dramática (2004): El mètode Grönholm.
  • VIII Premio Max al mejor autor teatral en catalán (2005): El mètode Grönholm.
  • XXXIV Premio Mayte al hecho teatral más destacado (2005): El mètode Grönholm.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jordi Galceran i Ferrer Modifica l'enllaç a Wikidata

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «El Teatre Nacional de Catalunya». Web. Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: Juliol 2013].