Vercelli

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vercelli
Localització
Vercelli situat respecte Itàlia
Vercelli
Localització de Vercelli a Itàlia
Piazza Cavour i la Torre dell'Angelo.
Piazza Cavour i la Torre dell'Angelo.
Estat
• Regió
• Província
Itàlia Itàlia
Piemont
Vercelli
Superfície 79 km²
Altitud 130 msnm
Població (2004)
  • Densitat
44.967 hab.
569,2 hab/km²
Coordenades 45° 19′ 0″ N, 8° 25′ 0″ E / 45.31667,8.41667Coord.: 45° 19′ 0″ N, 8° 25′ 0″ E / 45.31667,8.41667
Codi postal 13100
Codi ISTAT 002158
Ciutats agermanades Catalunya Tortosa (2003)
Web

Vercelli és una ciutat d'Itàlia a la regió del Piemont, província de Vercelli. Té uns 60.000 habitants i és a la riba dreta del riu Sesia. És al mig d'una gran plana molt ben irrigada i conreada d'arròs, producte del qual és el mercat europeu més important. El seu nom derivaria de la paraula celta d'arrel teutònica Wercel (Guàrdia dels celtes).

Història[modifica | modifica el codi]

Fou la capital dels libicis (Oppidium Vercellae) i formà part de la Gàl·lia Cisalpina. El 101 aC es va lliurar una batalla a les seves rodalies entre els romans dirigits pel cònsol Caius Mari i els cimbris que foren derrotats. El 89 aC la ciutat va rebre el dret llatí. En temps d'Estrabó era una vila fortificada però després va esdevenir municipi el 42 aC i va adquirir importància. A aquesta ciutat la via de Ticinum a Augusta Pretoria (Aosta) tenia un desviament cap a Milà. Tenia mines d'or a un lloc proper anomenat Ictimuli o Vicus Ictimulorum. La seva deïtat més adorada era Apol·lo (Apollinae Vercellae) i tenia almenys un temple consagrat al seu culte. Va subsistir com a municipi durant l'imperi, i el segle IV era seu d'un bisbe (el primer fou Eusebi, després sant), però va entrar en decadència al segle V.

Els llombards la van ocupar i fou seu d'un dels ducs llombards. Conquerit el regne llombard pels francs, fou seu d'un comte. El comtat va subsistir fins al 899 en què fou assolada pels hongaresos, i després el poder va passar al bisbe de la ciutat. A partir del any 1000 més o menys va esdevenir una comuna lliure on amb el temps el poder fou disputat per dues famílies, els güelfs Avogrado, i els gibelins Tizzoni.

La senyoria va passar als Visconti de Milà el 1335 i fou cedida per ells a la casa de Savoia el 1427. Del 1469 fins a la seva mort el 1472 va viure a la ciutat Amadeu IX de Savoia. El 1553 fou assetjada pels francesos; els clergues locals van amagar el llençol sant que era en aquell moment a la ciutat. Fou ocupada pels castellans del 1638 al 1659, i per França (breument) el 1704.

Va passar a domini francès el 1798, però després d'alguns canvis el 1814 va tornar als savoians. El rei de Sardenya, de la casa de Savoia, fou rei d'Itàlia des el 1848 i va unificar el país el 1860.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Basílica de Sant'Andrea.

El monument més destacat de la ciutat és la basílica de Sant' Andrea començada el 1219, que és una barreja d'estils: llombard, gòtic i romànic, amb una abadia cistercenca afegida que té un claustre molt notable.

La catedral dedicada a Sant Eusebi data en part del 1572 i conté moltes obres d'art i literaris, i en especial el famós llibre de Vercelli o Codex Vercellensis (un antic manuscrit anglès del segle X amb poemes notables) i un llibre de lleis llombardes del segle VIII entre d'altres.

Altres edificis són la Torre dell'Angelo situada prop de l'antiga plaça del mercat, i la Torre di Città a la via Gioberti.

Els museus de la ciutat són el Borgogna (pintures de Ticià i de Jan Brueghel el Vell, i d'una sèrie de pintors piemontesos dels segles XV i XVI que van florir a la ciutat); i el Museu Camilo Leone, amb objectes d'arqueologia, història i arts decoratives.

Personatges rellevants[modifica | modifica el codi]

Personatges rellevants nascuts a Vercelli, entre d'altres foren:

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vercelli