Enric Morera i Viura

Enric Morera

Enric Morera i Viura (Barcelona, 1865 - 1942) fou un compositor català que va escriure òperes, música escènica, obres simfòniques, corals, concerts i una Missa de rèquiem, però sobretot és reconegut per les seves sardanes corals amb títols tant populars com La Santa Espina, Les fulles seques, La sardana de les monges i L'Empordà. La seva obra s'adscriu a l'estètica neoromàntica i és una magnífica mostra del nacionalisme musical català.

Vida

Quan encara no tenia dos anys, el 1867, es traslladà amb la seva família a Buenos Aires, l'Argentina, on ja hi inicià els estudis musicals. Hi visqué la música a l'ambient familiar, ja que el seu pare treballà com a contrabaix al Teatro Alcázar, un teatre de varietats, on també donà lliçons de piano. El 1881 tornà a Barcelona, on continuà els estudis de piano amb Carles Gumersind Vidiella i harmonia amb Felip Pedrell. En aquesta època féu amistat amb Isaac Albéniz. Després residí un temps a Bèlgica, dos anys més a l'Argentina, fins que l'any 1890 tornà definitivament a Barcelona amb un gran bagatge de coneixements musicals.

El 1893 estrenà la Dansa de gnoms, seguint la tradició claverina, i el poema simfònic Introducció a l'Atlàntida. Mentre, es relacionava amb el grup del Modernisme català freqüentant Sitges, on establí amistat amb el capdavanter del moviment, Santiago Rusiñol. Dins d'aquest corrent va escriure música per a Jesús de Nazareth (1894), d'Àngel Guimerà, per a les Festes modernistes de Sitges, l'òpera La fada (1897), amb text de Jaume Massó i Torrents, i per a L'alegria que passa (1898), de Santiago Rusiñol.

El 1895 fundà la coral Catalunya Nova, i la dirigí fins a la fi del 1900. L'any següent fundà el Teatre Líric Català, posà música a La nit de l'amor, novament de Rusiñol, incloent-hi una sardana coral, que assolí un gran èxit, publicà el Tractat d'harmonia i va escrire la sardana, Enyorança, durant una estada a Madrid infructuosa. Tornà a Barcelona, on participà en els Espectacles i Audicions Graner, amb música d'escena per a obres com El comte Arnau (1905), de Josep Carner, La Santa Espina (1907), d'Àngel Guimerà, la sardana de la qual és una de les seves obres mestres, i, també, Don Joan de Serrallonga. Estrenà al Liceu l'òpera Empòrium (1906) i l'obra lírica en tres actes Bruniselda (1906). El 1909 tornà a traslladar-se a l'Argentina, on no estrenà cap obra, i en el seu retorn a Catalunya, l'any 1911, fou rebut apoteòsicament.

Aquell any entrà com a sots-director de l'Escola Municipal de Música de Barcelona, que actualment és el Conservatori Municipal de Música de Barcelona, esdevenint un notable pedagog. El 1912 estrenà l'òpera Titaina, i el 1916 Tassarba, ambdues al Liceu. El 1931 va escriure música escènica per a El castell dels tres dragons.

Les seves sardanes escrites per a cobla, sovint instrumentades per Josep Serra i estrenades per la cobla La Principal de Peralada, són una bella mostra del caràcter social i catalanesc de la seva obra: Baixant de la font del gat, Serra amunt, La font de l'Albera, Davant la verge, Festa major, i La nostra Roser, la darrera de l'any 1940.

Obres

Cançons

• Cançons populars catalanes harmonitzades - 1910
• Cançons de carrer - 1926, poemes de Josep Maria de Sagarra
• La cançó dels catalans - 1930
• Dotze cançons del Llibre de la Pàtria - 1936, text de Vives i Miret

Misses

• Missa de rèquiem - 1899

Música escènica

Òperes

• La fada - 1897, text de Massó i Torrents, estrenada a Sitges, en les Festes Modernistes
• Empòrium - 1906, estrena al Gran Teatre del Liceu
• Bruniselda - 1906, estrena al Gran Teatre del Liceu
• Titaina - 1912, llibret d'Àngel Guimerà, estrena al Gran Teatre del Liceu
• Tassarba - 1916, estrena al Gran Teatre del Liceu

Música incidental i sarsueles

• Andreu el navegant
• Jesús de Nazareth - 1893, drama d'Àngel Guimerà, estrenat al Teatre Novedades de Barcelona
• Les monges de Sant Aimant - 1895 (24 d'abril), drama d'Àngel Guimerà, estrenat al Teatre Novedades de Barcelona
• L'alegria que passa - 1898
• La nit de l'amor - 1901, text de Santiago Rusiñol
• Cigales i formigues, de Santiago Rusiñol - 1901 (20 de febrer)
• Las caramellas- 1902, sarsuela
• El comte Arnau - 1906, text de Josep Carner, estrenat al Teatre Principal de Barcelona
• La Santa Espina - 1906, text d'Àngel Guimerà, estrenat al Teatre Principal de Barcelona
• La reina vella - 1908, drama de Àngel Guimerà, estrenat al Teatre Principal de Barcelona
• La Baldirona - 1914, sarsuela, text d'Àngel Guimerà, estrenada al Teatre Principal de Barcelona
• Baixant de la Font del Gat, o, La Marieta de l'ull viu - 1922, 15 d'abril, text d'Amichatis i Gastó A. Màntua
• Don Joan de Serrallonga, text de Francesc Pujols, basada en l'obra homònima de Víctor Català, estrenada al Teatre Tívoli de Barcelona - 1922 (7 d'octubre)
• El castell dels tres dragons - 1931, text de Frederic Soler "Pitarra"
• Sirenes i mariners - 1933
• El Ferrer de Tall
• La viola d'or
• Nit de Nadal

Obres simfòniques i de cambra

• Minuet per a quartet de corda -1889
• Introducció a l'Atlàntida, poema simfònic -1893
• Dansa del gnoms- 1893, scherzo per a orchestra
• Concert per a violoncel i orquestra -1917
• El poema de la Nit i el Dia i de la Terra i de l'Amor, poema simfònic - 1920, text de Joan Llongueres
• Catalònia
• Sonata per a violí i piano

Sardanes

• Enyorança - 1905
• L'Empordà - 1908, poema de Joan Maragall
• Les fulles seques - 1909, poema d'Àngel Guimerà
• La sardana de les monges - 1919, poema d'Àngel Guimerà, estrenada Teatre Eldorado de Barcelona per l'Orfeó Català
• La sardana de la Pàtria - 1921, poema de Joan Llongueres
• Baixant de la font del gat - 1922
• Mar lliure - 1935
• La nostra Roser - 1941
• Catalunya
• Girona
• Les neus que es fonen
• Serraamunt

Enllaços externs

• Llista de sardanes a Sardanista.cat