La Santa Espina (sardana)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalLa Santa Espina
Forma musicalsardana
cançó Modifica el valor a Wikidata
Tiratge23 (curts)
87 (llargs)
55 (salt) Modifica el valor a Wikidata
CompositorEnric Morera i Viura Modifica el valor a Wikidata
Lletra deÀngel Guimerà i Jorge Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1907 Modifica el valor a Wikidata
Gèneresardana Modifica el valor a Wikidata
País d'origenCatalunya Modifica el valor a Wikidata
Part deLa Santa Espina Modifica el valor a Wikidata
Musicbrainz: 5ae4263f-0c64-4ea0-98ad-32605cfc1719 Musics per la cobla: 1.4MorViu003 Boig Sardanista: 596 Modifica el valor a Wikidata


La Santa Espina és una sardana amb música d'Enric Morera i text d'Àngel Guimerà. És la més emblemàtica d'Enric Morera i és considerada un himne patriòtic pels catalans.[1]

Formant part de la sarsuela homònima, fou estrenada el 1907 al Teatre Principal de Barcelona. A causa de les seves connotacions catalanistes, fou prohibida durant les dictadures de Primo de Rivera i Franco. El 5 de setembre del 1924 el general Lossada, governador civil de Barcelona, difongué la següent circular:

« Havent arribat a este Govern Civil, de manera que no hi ha cap dubte que determinats elements han convertit la sardana «La Santa Espina» en himne representatiu d'odioses idees i criminals aspiracions, escoltant la seua música amb el respecte i reverència que es tributen als himnes nacionals, he acordat prohibir que es toque i cante la mencionada sardana en la via pública, sales d'espectacles i societats i en les romeries o reunions camperoles, prevenint els infractors d'esta ordre que procediré al seu càstig amb tot el rigor. »
General Lossada, 5 de setembre de 1924

Lletra[modifica]

Sardana

Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en primavera
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.

Canta l'ocell, lo riu, la planta
canten la lluna i el sol.
I tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.

I canta a dintre de la terra
el passat ja mai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot canta al Montserrat.

Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Referències[modifica]

  1. «Escoles al Palau». Palau de la Música Catalana. [Consulta: 4 febrer 2016].

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en català sobre La Santa Espina (sardana) a Viquitexts, la biblioteca lliure.