Esther Tusquets Guillén

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Esther Tusquets Guillén

Esther Tusquets l'any 2010.
Naixement 30 d'agost de 1936
Barcelona
Mort 23 de juliol de 2012 (als 75 anys)
Barcelona
Ocupació Escriptora i editora

Esther Tusquets Guillén (Barcelona, 30 d'agost de 1936 - 23 de juliol de 2012) fou una escriptora i editora catalana en castellà.[1] Estudià Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i va donar classes de literatura i història a l'Academia Carrillo fins que, a principis dels anys 60, s'endinsà en el món editorial. Dirigí durant quaranta anys Editorial Lumen, un dels segells de prestigi del món del llibre a Catalunya, actualment enquadrat dins el grup Random House Mondadori. És germana de l'arquitecte Óscar Tusquets Guillén i cunyada de Beatriz de Moura. El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi. [2][3]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Esther Tusquets i Guillén va néixer el 1936 a Barcelona. Llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona, va treballar un temps com a professora abans de posar-se al capdavant de l'Editorial Lumen, que va dirigir entre 1960 i l'any 2000. En fer-se càrrec de l'empresa, Ester Tusquets reorientà completament el pla editorial i convertí l'editorial, creada el 1936 a Burgos per un oncle seu, en un referent de la literatura editada a Barcelona. Als primers temps, Lumen va endegar una col·lecció adreçada als infants (iniciada amb “El saltamontes verde” i “El aprendiz”, d'Ana María Matute), la col·lecció “Palabra e imagen”, que combinava textos d'autors de primera línia amb fotografies d'artistes destacats, i la col·lecció “Palabra en el tiempo”, que acabaria essent la més representativa de l'editorial amb 150 títols. A banda de la seva activitat professional com a editora, Esther Tusquets també va desenvolupar la seva tasca literària a partir del 1975, una trajectòria que abasta diferents gèneres, des de la novel·la, a l'autobiografia, el conte o l'assaig. Tusquets va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l'any 2005.[4]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • El mismo mar de todos los veranos (1978)
  • El amor es un juego solitario (1979)
  • Varada tras el último naufragio (1979)
  • Siete miradas en un mismo paisaje (1981)
  • Para no volver (1985)
  • La reina de los gatos (1993)
  • La niña lunática y otros cuentos (1996)
  • Con la miel en los labios (1997)
  • Ser madre (2000)
  • Correspondencia privada (2001)
  • Confesiones de una editora poco mentirosa (2005)
  • Prefiero ser mujer (2006)
  • Habíamos ganado la guerra (2007)
  • ¡Bingo! (2007)
  • Pasqual Maragall: el hombre y el político (coautora) (2008)
  • Confesiones de una vieja dama indigna (2009)
  • Carta a la madre y cuentos completos (2009)
  • Pequeños delitos abominables (2010)
  • La conejita Marcela (2011)
  • Tiempos que fueron (amb Oscar Tusquets) (2012)

Fons Tusquets[modifica | modifica el codi]

El 10 de desembre de 2013 els seus hereus van signar un contracte amb la Generalitat de Catalunya, qui va adquirir el fons Tusquets. El fons inclou més d'un miler de documents, fonamentalment correspondència entre l'editora i un amplíssim nombre d'escriptors espanyols i llatinoamericans. El gruix del fons està constituït per cartes escrites o mecanografiades. però també inclou altres peces com manuscrits, compaginades o galerades, algunes corregides a mà pels seus autors. El 10 de desembre de 2013 es va signar el contracte per a l’adquisició del fons que recull la correspondència escrita que va rebre Esther Tusquets al llarg de 40 anys. El fons està valorat en 366.065 euros i va quedar dipositat a la Biblioteca de Catalunya.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Esther Tusquets Guillén». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Mor l'editora Esther Tusquets als 75 anys». Ara.cat, 23 de juliol 2012. [Consulta: 23/7/2012].
  3. «Mor l'editora i escriptora Esther Tusquets als 75 anys». 324.cat, 23 de juliol 2012. [Consulta: 23/7/2012].
  4. 4,0 4,1 «El Departament de Cultura adquireix el Fons Tusquets». Web. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 18 gener 2014].