Escàs
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Espanya | |||
| Comunitat autònoma | Catalunya | |||
| Província | província de Lleida | |||
| Comarca | Pallars Sobirà | |||
| Municipi | Rialb  | |||
| Geografia | ||||
| Altitud | 1.003,1 m | |||
Escàs és un poble del terme municipal de Rialp, a la comarca del Pallars Sobirà. Pertanyia a l'antic municipi de Surp.
És situat a 1.003,1 m alt, en un coster a l'esquerra del Riu de Caregue, a llevant del lloc on aquest riu es troba amb lo Rialbo per tal de formar el Riu de Sall.
El poble té l'església de Santa Coloma, sufragània de Sant Martí de Caregue.
Etimologia[modifica]
Joan Coromines[1] atribueix l'origen d'Escàs no a l'adjectiu romànic escàs (avar, mesquí), sinó a una arrel basca, aska (vall, fossat, pastera...) amb el sufix -asse (paratge).
Geografia[modifica]
El poble d'Escàs[modifica]
Les cases del poble[2][modifica]
|
|
|
|
|
Història[modifica]
Edat antiga[modifica]
Procedeix d'Escàs una destral de pedra polida, neolítica, conservada a la col·lecció Sala Molas de Vic.
Edat moderna[modifica]
En el fogatge del 1553, Scas declara 8 focs laics,[3] uns 40 habitants.
Edat contemporània[modifica]
Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[4] a Escàs. Hi diu que és una localitat amb ajuntament situada en el vessant d'una muntanya elevada amb exposició al sud; la combaten tots els vents. El clima hi és una mica fred, i produeix inflamacions i pulmonies. Tenia en aquell moment 9 cases i una font per a provisió dels seus habitants. L'església de Santa Coloma és annexa de la de Caregue. Les terres són fluixes, pedregoses i muntanyoses, en general de mala qualitat, i a la part nord hi ha alguns boscos poblats de pins. S'hi collia sègol, fenc, patates i mongetes. S'hi criava bestiar vacum i de llana. Hi havia caça de conills, llebres i perdius i pesca de truites. Comptava amb 7 veïns (caps de casa) i 43 ànimes (habitants).
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Coromines, Joan. «Escàs». A: Onomasticon cataloniae. IV D - J. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-825-3.
- Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9.
- Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Surp». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.
- Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845. Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5.
- Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escàs |