Galeta

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Una galeta

Una galeta és una pasta dolça i seca que en general se sol fer amb farina, ou, sucre i llet, tot i que pot tenir també altres ingredients. Per exemple, les galetes daneses són conegudes pel seu alt contingut en mantega, que també tenen altres galetes (per exemple, a Bretanya, els palettes bretons i les galettes bretones) menys conegudes. D'altres són a base de mel o xocolata (són conegudes, per exemple, les cookies americanes, amb trossets de xocolata, o les popularment anomenades galetes de xocolata, dues galetes unides per crema de xocolata), cereals o de fruita seca, pansa o confitada, o una barreja d'elles. Algunes estan fetes d'ametlla picada en comptes de farina (per exemple, els amargos), o d'una altra fruita seca, com la nou o l'avellana. La farina utilitzada pot ser de diversos cereals (blat, blat de moro, etc.) però la que més es fa servir industrialment és la de blat de la varietat compactum, que es cultiva sobretot al Regne Unit. A Menorca, les galetes d'Alaior també es diuen galetes, però contenen llevat i ja són una mica esponjoses, més semblants a un brioix més aviat pla.

Origen[modifica | modifica el codi]

Hi ha testimonis que els assiris elaboraven galetes en recipients de fang i al seu voltant col·locaven brases o pedres calentes. A l'antic Egipte s'elaboraven unes galetes anomenades xait, les quals es troben representades a les pintures existents a la tomba de Rekhmir, a Tebes. A Grècia s'elaborava el dipir, que era un pa que es coïa dues vegades, i a Roma la galeta fou un aliment molt popular entre les legions romanes. Durant l'edat mitjana era molt habitual el consum de galetes i per acompanyar licors. En francès s'estén la denominació de biscuits, que prové del vocable llatí bis coctus, que significa 'cuit dues vegades' (d'aquí prové també el mot bescuit). En anglès es diuen cookies.

Usos[modifica | modifica el codi]

Les galetes es guarden força temps a temperatura ambient, en un lloc fresc i sec, i són fàcils de transportar. Es mengen a l'esmorzar o per berenar o per acompanyar el cafè o el te. També es poden menjar entre hores, com a llaminadura o bé per recuperar forces, per exemple, en una excursió.

Les galetes més senzilles com, per exemple, les conegudes com a Maria, s'utilitzen sovint en la cuina dels Països Catalans per a fer picades, espessir salses, per a arrebossats, gratinats, etc. com a alternatica al pasec i com a farina de galeta.

Galetes salades[modifica | modifica el codi]

També existeixen galetes salades, que solen ser d'una mida bastant petita i habitualment es mengen a l'aperitiu. De vegades tenen formes particulars, com, per exemple, de peixet o de bretzel. Unes galetes salades molt conegudes a Catalunya i Balears són les mallorquines quelis.

Cultura popular[modifica | modifica el codi]

El terme galeta s'utilitza també per a designar una bufetada. En un antic programa de televisió infantil, Barri Sèsam, apareixia un personatge blau que es deia Triqui, el Monstre de les Galetes, al qual li agradava molt menjar galetes.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Galeta