Esturió comú

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Esturió comú
Shipzaur.jpg
Acipenser sturio.jpg
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Acipenseriformes
Família: Acipenseridae
Gènere: Acipenser
(Linnaeus, 1758)[2][3]
Espècie: A. sturio
Nom binomial
Acipenser sturio
(Linnaeus, 1758)
Sinònims
  • Accipenser sturio (Linnaeus, 1758)
  • Acipenser attilus (Gray, 1851)
  • Acipenser ducissae (Duméril, 1870)
  • Acipenser fitzingeri (Duméril, 1870)
  • Acipenser fitzingerii (Duméril, 1870)
  • Acipenser hospitus (Krøyer, 1852)
  • Acipenser laevissimus (Duméril, 1870)
  • Acipenser latirostris (Parnell, 1831-1837)
  • Acipenser milberti (Duméril, 1870)
  • Acipenser nehelae (Duméril, 1870)
  • Acipenser podapos (Duméril, 1870)
  • Acipenser sturioides (Malm, 1861)
  • Acipenser valenciennii (Duméril, 1870)
  • Acipenser yarrellii (Duméril, 1867)
  • Arcipenser sturio (Linnaeus, 1758)
  • Sturio vulgaris (Rafinesque, 1810)[4]
Imatge del 1917
Exemplar capturat el 1896.
Acipenser sturio.
De dalt a abaix: Acipenser sturio, Acipenser ruthenus i Huso huso

L'esturió comú (Acipenser sturio) és una espècie de peix migratori pertanyent a la família dels acipensèrids.[5]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Pot arribar a fer 601 cm de llargària màxima (normalment, en fa 130) i 400 kg de pes.
  • Cos de secció pentagonal i cobert de cinc sèries longitudinals d'escuts.
  • 30-44 radis tous a l'aleta dorsal.
  • 23-30 radis tous a l'aleta anal.
  • Ventre de color blanc.[6][7][8][9]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Viu la major part de la seua vida al mar, però entra als rius per a reproduir-se. Assoleix la maduresa sexual quan arriba als 7-9 anys i les femelles produeixen entre 800.000 i 2.400.000 d'ous de color gris fosc que adhereixen sobre fons pedregosos.[10][11][12][6][13]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja crustacis, mol·luscs, poliquets i peixets.[6]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix d'aigua dolça, salabrosa i marina; demersal; anàdrom[14] i de clima temperat (10°C-18°C;[15] 71°N-34°N, 25°W-42°E)[16] que viu entre 4-93 m de fondària[17] (normalment, entre 5 i 60).[18][6]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a la mar del Nord, la mar Blanca, les costes europees atlàntiques (incloent-hi la conca de la Garona),[16] la Mediterrània septentrional fins a Rodes i l'oest i el sud de la mar Negra. N'hi ha també registres esporàdics a Islàndia,[19] el Marroc i Algèria.[6][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47][48][49][50][51][52][53][54][55]

Costums[modifica | modifica el codi]

És un peix solitari.[6]

Longevitat[modifica | modifica el codi]

Pot assolir els 100 anys.[56][57][58]

Ús comercial[modifica | modifica el codi]

Es comercialitza fresc i congelat per a ésser menjat cuit al vapor, fregit, rostit, bullit i enfornat. Els ous serveixen per a elaborar caviar.[59][60]

Estat de conservació[modifica | modifica el codi]

La pesca accidental, la construcció de preses, la contaminació de l'aigua i la canalització i regulació dels rius han conduït a la pèrdua i degradació dels seus llocs de fresa. En el cas particular de la Garona, l'extracció de grava del riu és una amenaça potencial per a aquesta espècie.[18][61][62][63][64][65][66][1]

Monument de la reintroducció a la ribera de l'Stör a Itzehoe

El peix era molt comú a Alemanya fins a l'arribada de la pesca industrial a l'inici del segle XX que va causa la seva extinció vers la fi dels anys 1940. El darrere esturió documentat al riu Stör a la conca de l'Elba va captar-se el 1945. La pol·lució i la presència de molts obstacles van entrebancar el seu retorn. A Rostock va fundar-se l'Associació per a la salvació de l'esturió europeu que ha llançat tot un programma per a fer tornar el peix a Alemanya. Els primers peixos joves, criats des de la darrera població a França van ser deixat a l'Stör el 2009. Caldria entre deu i quinze anys d'intervenció humana abans que una població durable pogués recrear-se.[67][68]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 IUCN (anglès)
  2. Linnaeus, C., 1758. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - pp. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius)
  3. uBio (anglès)
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 6,6 FishBase (anglès)
  7. Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007. Handbook of European freshwater fishes. Publications Kottelat, Cornol, Suïssa. 646 p. ISBN 978-2-8399-0298-4.
  8. Bauchot, M.-L., 1987. Poissons osseux. p. 891-1421. A W. Fischer, M.L. Bauchot i M. Schneider (eds.) Fiches FAO d'identification pour les besoins de la pêche. (rev. 1). Méditerranée et mer Noire. Zone de pêche 37. Vol. II. Commission des Communautés Européennes and FAO, Roma, Itàlia.
  9. Muus, B.J. i P. Dahlström, 1968. Süßwasserfische. BLV Verlagsgesellschaft, Munic. 224 p.
  10. Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  11. Billard, R., 1997. Les poissons d'eau douce des rivières de France. Identification, inventaire et répartition des 83 espèces. Lausana, Delachaux & Niestlé, 192 p.
  12. Rochard, E. i P. Elie, 1994. La macrofaune aquatique de l'estuaire de la Gironde. Contribution au livre blanc de l'Agence de l'Eau Adour Garonne. P. 1-56. A: J.-L. Mauvais i J.-F. Guillaud (eds.). État des connaissances sur l'estuaire de la Gironde. Agence de l'Eau Adour-Garonne, Éditions Bergeret, Bordeus. 115 p.
  13. Breder, C.M. i D.E. Rosen, 1966. Modes of reproduction in fishes. T.F.H. Publications, Neptune City, Nova Jersey, Estats Units. 941 p.
  14. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  15. Baensch, H.A. i R. Riehl, 1991. Aquarien atlas. Bd. 3. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 1104 p.
  16. 16,0 16,1 Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007.
  17. Rochard, E., M. Lepage i L. Meauzé, 1997. Identification et caractérisation de l'aire de répartition marine de l'esturgeon européen Acipenser sturio à partir de déclarations de captures. Aquat. Living Resour. 10:101-109.
  18. 18,0 18,1 Lepage, M. i E. Rochard, 1995. Threatened fishes of the world: Acipenser sturio (Linnaeus, 1758) (Acipenseridae). Environ. Biol. Fish. 43(1):28.
  19. Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavik, Islàndia. 568 pp.
  20. Allardi, J. i P. Keith, 1991. Atlas préliminaire des poissons d'eau douce de France. Coll. Patrimoines Naturels, vol. 4. Secrétariat Faune Flore, Muséum national d'Histoire naturelle, París. 234 p.
  21. Andriyashev, A.P. i N.V. Chernova, 1995. Annotated list of fishlike vertebrates and fish of the arctic seas and adjacent waters. J. Ichthyol. 35(1):81-123.
  22. Berg, L.S., 1962. Freshwater fishes of the U.S.S.R. and adjacent countries. volum 1, quarta edició. Israel Program for Scientific Translations Ltd, Jerusalem, Israel.
  23. Bilecenoglu, M., E. Taskavak S. Mater i M. Kaya, 2002. Checklist of the marine fishes of Turkey. Zootaxa (113):1-194.
  24. Blanc, M., J.-L. Gaudet, P. Banarescu i J.-C. Hureau, 1971. European inland water fish. A multilingual catalogue. Fishing News (Books) Ltd., Londres. Gran Bretanya.
  25. Blazek, V., J. Celadín i M. Betákova, 2004. Old Prussian fish-names. Baltistica 39(1): 107-125.
  26. Bruce, J.R., J.S. Colman i N.S. Jones, 1963. Marine fauna of the Isle of Man. Memoir Núm. 36. Liverpool University Press, Liverpool.
  27. Castelnaud, G., E. Rochard, P. Jatteau i M. Lepage, 1991. Donnees actuelles sur la biologie d'Acipenser sturio dans l'estuaire de la Gironde. P. 251-275. A: P. Williot (ed.). Acipenser, Actes du Premier colloque international sur l'esturgeon, Bordeus, 3-6 d'octubre del 1989. CEMAGREF Publ.
  28. Costa, F., 1991. Atlante dei pesci dei mari italiani. Gruppo Ugo Mursia Editore S.p.A. Milà, Itàlia. 438 p.
  29. Coull, K.A., A.S. Jermyn, A.W. Newton, G.I. Henderson i W.B. Hall, 1989. Length/weight relationships for 88 species of fish encountered in the North Atlantic. Scottish Fish. Res. Rep. (43):80 p.
  30. Elvira, B., 1996. Endangered freshwater fish of Spain. P. 55-61. A: Kirchhofer i D. Hefti (eds). Conservation of Endangered Freshwater Fish in Europe. Birkhäuser Verlag, Basilea, Suïssa.
  31. Fricke, R., M. Bilecenoglu i H.M. Sari, 2007. Annotated checklist of fish and lamprey species (Gnathostoma and Petromyzontomorphi) of Turkey, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beitr. Naturk. Sea A (706):1-172.
  32. Hanel, L., 2003. The ichthyofauna of the Czech Republic: development and present state. Matthias Belivs Univ. Proc. 3(1): 41-71.
  33. Hartmann, G.L., 1827. Helvetische Ichthyologie, oder ausführliche Naturgeschichte der in der Schweiz sich vorfindenden Fische. Orell, Füßli und Compagnie, Zuric, Suïssa.
  34. Keith, P. i J. Allardi (coords.), 2001. Atlas des poissons d'eau douce de France. Muséum national d’Histoire naturelle, París. Patrimoines naturels, 47:1-387.
  35. Kottelat, M., 1997. European freshwater fishes. Biologia 52, Suppl. 5:1-271.
  36. Lanfranco, G.G, 1993. The fish around Malta. Progress Press Co., Ltd., Malta.
  37. Lusk, S. i L. Hanel, 2000. The Red List of lampreys and fishes in the Czech Republic - Version 2000. Biodiverzita ichtyofauny CR(III):5-13.
  38. Lusk, S., L. Hanel i V. Lusková, 2004. Red List of the ichthyofauna of the Czech Republic: development and present status. Folia Zool. 53(2):215-226.
  39. Luther, W. i K. Fiedler, 2002. Guida della fauna marina costiera del Mediterraneo. Atlante illustrato a colori. Franco Muzzio & C. (editor), Roma, Itàlia. 244 p.
  40. Maitland, P.S. i R.N. Campbell, 1992. Freshwater fishes of the British Isles. HarperCollins Publishers, Londres. 368 p.
  41. Nijssen, H. i S.J. de Groot, 1974. Catalogue of fish species of the Netherlands. Beaufortia 21(285):173-207.
  42. Ojaveer, E. i E. Pihu, 2003. Estonian natural fish waters. P. 15-27. A: E. Ojaveer, E. Pihu i T. Saat (eds.). Fishes of Estonia. Estonian Academy Publishers, Tallinn.
  43. Ojaveer, E., E. Pihu i T. Saat, 2003. Fishes of Estonia. Estonian Academy Publishers, Tallinn. 416 p.
  44. Quigley, D.T.G i K. Flannery, 1996. Endangered freshwater fish in Ireland. P. 27-34. A: Kirchhofer i D. Hefti (eds). Conservation of Endangered Freshwater Fish in Europe. Birkhäuser Verlag, Basilea.
  45. Quignard, J.-P. i J.A. Tomasini, 2000. Mediterranean fish biodiversity. Biol. Mar. Mediterr. 7(3):1-66.
  46. Reshetnikov, Y.S., N.G. Bogutskaya, E.D. Vasil'eva, E.A. Dorofeeva, A.M. Naseka, O.A. Popova, K.A. Savvaitova, V.G. Sideleva i L.I. Sokolov, 1997. An annotated check-list of the freshwater fishes of Russia. J. Ichthyol. 37(9):687-736.
  47. Sokolov, L.I. i L.S. Berdicheskii, 1989. Acipenseridae. p. 150-153. A J. Holcík (ed.) The freshwater fishes of Europe. Vol. 1, Part II. General introduction to fishes Acipenseriformes. AULA-Verlag Wiesbaden. 469 p.
  48. Soljan, T., 1975. I pesci dell'Adriatico Arnoldo Mondadori Editore, Verona, Itàlia.
  49. Spillman, C.-J., 1961. Faune de France: Poissons d'eau douce. Fédération Française des Sociétés Naturelles, vol. 65. París. 303 p.
  50. Svetovidov, A.N., 1979. Acipenseridae. P. 82-84. A: J.C. Hureau i Th. Monod (eds.). Check-list of the fishes of the north-eastern Atlantic and of the Mediterranean (CLOFNAM). UNESCO, París. Vol. 1.
  51. Svetovidov, A.N., 1984. Acipenseridae. P. 220-225. A: P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.). Fishes of the north-eastern Atlantic and Mediterranean. UNESCO, París. vol. 1.
  52. Swaby, S.E. i G.W. Potts, 1990. Rare British marine fishes - identification and conservation. J. Fish Biol. 37 (Suppl. A):133-143.
  53. Went, A.E.J., 1957. List of Irish fishes. Department of Lands, Fisheries Division, Dublín. 31 p.
  54. Wheeler, A.C., N.R. Merrett i D.T.G. Quigley, 2004. Additional records and notes for Wheeler's (1992) List of the Common and Scientific Names of Fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 65 (Supplement B): 1-40.
  55. Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
  56. Muus, B.J. i P. Dahlström, 1968.
  57. Flower, M.S.S., 1925. Contributions to our knowledge of the duration of life in vertebrate animals - I. Fishes. Proc. of the Zool. Soc. of London 1925(1): 247-267.
  58. Flower, S.S., 1935. Further notes on the duration of life in animals. I. Fishes: as determined by otolith and scale-readings and direct observations on living individuals. Proc. Zool. Soc. London 2:265-304.
  59. Lombardi, A., 2002. Esturgeon européen, le prix du caviar. Cour. Nat. 198:26-31.
  60. Frimodt, C., 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Fishing News Books, Osney Mead, Oxford, Anglaterra. 215 p.
  61. Birstein, V.J., 1993. Sturgeons and paddlefishes: threatened fishes in need of conservation. Conserv. Biol. 7:773-787.
  62. Freyhof, J., 2002. Freshwater fish diversity in Germany, threats and species extinction. Pp. 1-22. A: M.J. Collares-Pereira, I.G. Cowx i M.M. Coelho. Conservation of Freshwater Fishes: Options for the Future. Fishing New Books.
  63. Keith, P. i J. Allardi, 1996. Endangered freshwater fish: the situation in France. P. 35-54. A: Kirchhofer i D. Hefti (eds). Conservation of Endangered Freshwater Fish in Europe. Birkhäuser Verlag, Basilea.
  64. Keith, P., J. Allardi i B. Moutou, 1992. Livre rouge des espèces menacées de poissons d'eau douce de France et bilan des introductions. Muséum national d'Histoire naturelle, París, Secrétariat de la Faune et de la Flore, Conseil Supérieur de la Pêche, CEMAGREF and Ministère de l'Environment, 111 p.
  65. Lepage, M., E. Rochard i G. Castelnaud, 1998. La restauration de l'esturgeon européen (Acipenser sturio) et les extractions de granulats dans la Gironde. P. 226-233. A: C. Auger i J.-L. Verrel (eds.). Les estuaires français: évolution naturelle et artificielle. Actes de Colloques 22, IFREMER, Brest, 364 p.
  66. Lepage, M., E. Rochard i G. Castelnaud, 2000. Atlantic sturgeon Acipenser sturio (L., 1758) restoration and gravel extraction in the Gironde estuary. Bol. Inst. Esp. Oceanogr. 16(1-4):175-179.
  67. Gesellschaft zur Rettung des Störs (en català: Associació per a la salvació de l'esturió)
  68. «Stör-Wanderung: Mini-Sender im Bauch» (alemany), SHZ, 4 de maig 2010 (en català: Migració de l'esturió: mini emissor al ventre)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Alegre, M., J. Lleonart i J. Veny, 1992. Espècies pesqueres d'interès comercial. Nomenclatura oficial catalana. Departament de Cultura, Generalitat Catalunya, Barcelona, Països Catalans.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Baillie, J. i B. Groombridge (eds.), 1996. 1996 IUCN red list of threatened animals. UICN, Gland, Suïssa. 378 p.
  • Birstein, J.A., J. Betts i R. DeSalle, 1998. Molecular identification of Acipenser sturio specimens: a warning note for recovery plans Biological Conservation 84 (1998) 97-101.
  • Crespo, J., J. Gajate i R. Ponce, 2001. Clasificación científica e identificación de nombres vernáculos existentes en la base de datos de seguimiento informático de recursos naturales oceánicos. Instituto Español de Oceanografía, Madrid, l'Estat espanyol.
  • De la Herrán, R., F. Robles, E. Martínez-Espín, J. Lorente, C.R. Rejón, M.A. Garido-Ramos i M.R. Rejón, 2004. Genetic identification of Western Mediterranean sturgeons and its implication for conservation. Conserv. Genet. 5(4):545-551.
  • Fontana, F., 1994. Chromosomal nucleolar organizer regions in four sturgeon species as markers of karyotype evolution in Acipenseriformes (Pisces). Genome. 37(5): 888-892.
  • Fontana, F. i G. Colombo, 1974. The chromosomes of Italian sturgeons. Experientia. 30(7):739-742.
  • Fritzsch, B. i P. Moller, 1995. A history of electroreception. p. 39-55. A: P. Moller (ed.) Electric fishes: history and behavior. Fish and Fisheries Series 17. Chapman & Hall, Londres.
  • Froese, R. i C. Binohlan, 2003. Simple methods to obtain preliminary growth estimates for fishes. J. Appl. Ichthyol. 19(6):376-379.
  • Gerstmeier, R. i T. Romig, 1998. Die Süßwasserfische Europas: für Naturfreunde und Angler. Franckh-Kosmos Verlag, Stuttgart. 368 p.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • McDowall, R.M., 1988. Diadromy in fishes: migrations between freshwater and marine environments. Croom Helm, Londres.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  • Rochard, E., M. Lepage i L. Meauzé, 1997. Identification et caractérisation de l'aire de répartition marine de l'esturgeon européen Acipenser sturio à partir de déclarations de captures. Aquat. Living Resour. 10:101-109.
  • Vasil'ev, V.P., 1980. Chromosome numbers in fish-like vertebrates and fish. J. Ichthyol. 20(3):1-38.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]