Paul du Bois-Reymond
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 desembre 1831 Berlín |
| Mort | 7 abril 1889 (57 anys) Friburg de Brisgòvia |
| Sepultura | Alter Sankt-Matthäus-Kirchhof (Berlín) 52° 29′ 23″ N, 13° 22′ 02″ E / 52.489838°N,13.367219°E |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Königsberg Universitat de Berlín |
| Tesi acadèmica | De aequilibrio fluidorum (1859) |
| Director de tesi | Ernst Kummer |
| Es coneix per | Equacions diferencials Constant de du Bois-Reymond |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques, teoria d'equacions diferencials i sèrie de Fourier |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | Universitat de Heidelberg Universitat de Friburg Universitat de Tubinga |
| Membre de | |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Carl Cranz Otto Dziobek Otto Hölder Rudolf Mehmke |
| Família | |
| Pare | Felix Henri du Bois-Reymond i Minette Henry |
| Germans | Emil du Bois-Reymond |
Paul David du Bois-Reymond (1831-1889) va ser un matemàtic alemany conegut pels seus estudis sobre equacions diferencials i germà petit del fisiòleg Emil du Bois-Reymond.
Vida i Obra[modifica]
Seguint les passes del seu germà (tretze anys més gran que ell), el 1853 va començar a estudiar fisiologia a la universitat de Zúric. Però, un cop traslladat a la universitat de Königsberg, va començar a interessar-se per la física matemàtica, probablement sota la influència de Franz Ernst Neumann. Finalment, va obtenir el seu doctorat. dirigit per Ernst Kummer, a la universitat de Berlín el 1859, amb una tesi sobre dinàmica dels fluids.
Els anys successius va ser professor de secundària a Berlín, fins al 1864, en què va ser nomenat professor de la universitat de Heidelberg. El 1870 va passar a la universitat de Friburg i, finalment, el 1874 va ser nomenat catedràtic a la universitat de Tubinga, substituint el difunt Hermann Hankel.
Tota la obra de du Bois-Reymond és sobre càlcul de variacions, equacions diferencials i fonaments de la matemàtica.[1] El seu objectiu era establir un fonament rigorós de la teoria dels infinitesimals actuals,[2], amb totes les propietats anàlogues a les dels nombres ordinaris com afirmava en el seu article de 1877 Über die Paradoxen des Infinitär-Calcüls.[3]
El 1882 es va publicar la seva obra fonamental: Die allgemeine Functionentheorie (Teoria general de funcions), o més concretament el primer volum (tot i que el segon no va aparèixer mai). En una bona part del llibre es contraposen les concepcions que ell denomina idealista i empiricista de la matemàtica,[4] el que representa un avançament del que a començaments del segle XX seria la polèmica entre intuïcionisme i formalisme.
Referències[modifica]
- ↑ Bell, 2006, p. 189.
- ↑ Bell, 2006, p. 166.
- ↑ Fisher, 1981, p. 107.
- ↑ Fisher, 1981, p. 113.
Bibliografia[modifica]
- Bell, John Lane. The Continuous and the Infinitesimal in Mathematics and Philosophy (en (anglès)). Milà: Polimetrica, 2006. ISBN 978-88-7699-015-1.
- Fisher, Gordon «The infinite and infinitesimal quantities of du Bois-Reymond and their reception» (en (anglès)). Archive for History of Exact Sciences, Vol. 24, Num. 2, 1981, pàg. 101-163. DOI: 10.1007/BF00348259. ISSN: 0003-9519.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul du Bois-Reymond |
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Paul du Bois-Reymond» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Novy, Lubos. «Du Bois-Reymond, Paul David Gustav». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 13 maig 2017].
- Mehl, Serge. «Du Bois-Reymond Paul David Gustav, allemand, 1831-1889». Chronomath. [Consulta: 13 maig 2017].