Euclides de Mègara

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Euclides (Εὐκλείδης)
Euclid of Megara.jpg
Filosofia occidental Filosofia antiga
Naixement: c. 436 aC
Mègara,(Àtica)(Grècia)
Mort: c. 365 aC, als 71 anys
Escola/tradició filosòfica: Escola de Mègara
Idees destacades: l'arkhé és el bé, el contrari del bé no existeix
Influït per: Sòcrates, escola d'Elea
Influí a: Ikhties, Eubúlides de Milet, Clinòmac, Trasímac de Corint, Estilpó
Vegeu el Portal:Filosofia

Euclides de Mègara (Εὐκλείδης) fou un filòsof grec nadiu probablement de Mègara (alguns el fan nadiu de Gela). Va estudiar les doctrines dels eleàtics i després fou deixeble de Sòcrates. Aquest li va retreure la seva facilitat per disputes subtils i capcioses. Mort Sòcrates el 399 aC es va refugiar a Mègara junt amb altres deixebles del difunt mestre, on fundà una escola on es va distingir per l'ensenyament de la dialèctica, basada en les ensenyances dels eleàtics i de Sòcrates, generalment anomenada escola megàrica, que tracta de vegades sobre dialèctica i de vegades sobre erística. Va escriure sis diàlegs que no es conserven. Segons la tradició, Plató, poc després de la mort de Sòcrates, visqué amb ell a Mègara durant tres anys. Té certa rellevància com a un filòsof socràtic menor.

Vida[modifica | modifica el codi]

Situació de Mègara

Euclides va néixer a Mègara,[1] però es va traslladar a Atenes on va ser alumne de Sòcrates. Segons explica Aulus Gelius, estava tan ansiós d'escoltar les ensenyances de Sòcrates que durant un temps en què la gent de Mègara tenien prohibida l'entrada d'hommes a Atenes, Euclides entrava de nit disfressat de dona.[2] Al Teetet de Plató se'l representa com l'autor de la conversa entre Sòcrates i el jove matemàtic Teetet. També per boca de Diògenes sabem que Sòcrates hauria criticat a Euclides per la seva tendència per les disputes erístiques.[3] Va estar present a la mort de Sòcrates, l'any 399 aC,[4] després de la qual va tornar a Mègara, on va oferir acollida a Plató i a altres seguidors de Sòcrates.[5]

A l'escola de filosofia que va fundar a Mègara hi van destacar alumnes com Ikhties,[6]Eubúlides de Milet[7] Clinòmac;[8] i Trasímac de Corint.[9] Aquest Trasímac va ser mestre d'Estilpó, que va ser el mestre de Zenó de Citium, el fundador de l'estoicisme.

Filosofia[modifica | modifica el codi]

Euclides de Mègara vestit de dona per escoltar els ensenyaments de Sòcrates a Atenes, pintura de Domenico Maroli, c. 1650

Euclides va ser l'autor de sis diàlegs, els seus títols en llatí són: Lamprias, Aeschines, Phoenix, Crito, Alcibiades i Amatorius. La principal font d'informació sobre aquestes obres és la que ens dóna Diògenes Laerci.[10] Les idees d'Euclides eren una síntesi de les idees de l'escola eleàtica i les doctrines socràtiques. Sòcrates defensava la idea que el principal i més elevat objectiu del saber era conèixer el bé, mentre que els eleàtics proposaven l'estudi de l'arkhé com a principal finalitat de la filosofia. Euclides barrejava ambdues idees proclamant que el bé era el coneixement de l'ésser . Encara més, aquest bé és l'única cosa que existeix encara que té diferents noms però en el fons tota la realitat que coneixem és una sola cosa. Aquesta essència única que formava l'univers havia estat nomenada pels eleates amb la paraula "Un", però Euclides l'associa també amb altres noms "Raó," "Déu," "Ment," "Saviesa," etc.[11] Aquesta era la veritable essència de l'ésser, que a més era etern i invariable.[12] La idea d'un déu universal va permetre Euclides rebutjar tot allò que no era bo, doncs deia que el bé cobria totes les coses a la Terra. Euclides també va adoptar la idea Socràtica de que el coneixement és la virtut i que l'única manera de conèixer i entendre aquest món immutable és a través de la filosofia. Euclides creia que les virtuts en sí mateixes, eren simplement el coneixement de l'únic bé o ésser. Tal com va dir, "El bé és l'Un, però podem anomenar-lo de diferents maneres, de vegades com saviesa, de vegades li diem Déu, de vegades Raó,"[13] i també va dir "el contrari del bé no existeix".[13]

Euclides també va mostrar interès per qüestions de lògica. Euclides i els seus seguidors van fer servir el diàleg i l'erística com a mètodes per a demostrar les seves idees. El mètode erístic parteix de la desacreditació de les idees contràries a les proposades i així , indirectament, arribant per eliminació i contrast, s'acaben donant per bones les idees que defensen el propi punt de vista. Per atacar una demostració es centraven en les conclusions en lloc de les premises,[14] és a dir intentava refutar els seus oponents extraient conseqüències absurdes de les seves conclusions.[15] També feia ús d'analogies per tal de refutar arguments.[14] Els seus hereus, els estoics van crear una escola de lògica tan important com la peripatètica d'Aristòtil.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diògenes Laerci, II. 106; Ciceró, Academica, II. 42; Aulus Gellius, VII. 10. 1-4; Plató, Fedó, 59B-C; Estrabó, IX. 1. 8; tot i que , segons diu Diògenes Laerci, alguns el consideraven "nadiu de Gela igual que Corneli Alexandre Polihistor"
  2. Aulus Gellius, VII. 10. 1-4
  3. Diogenes Laerci, II. 30
  4. Plató, Fedó, 59B-C
  5. Diògenes Laerci, II. 106; III. 6
  6. Diògenes Laerci, II. 112
  7. Diògenes Laerci, II. 108
  8. Suda, Sòcrates; cf. Diògenes Laerci, II. 112
  9. Diògenes Laerci, II. 113
  10. Diògenes Laerci, II. 106-8
  11. Diògenes Laerci, II. 106; Ciceró, Academica, II. 42
  12. Ciceró, Academica, II. 42
  13. 13,0 13,1 Diogenes Laërtius, II. 106
  14. 14,0 14,1 Diògenes Laerci, II. 107
  15. William Kneale, Martha Kneale, (1984), The Development of Logic, pàg 8. Oxford University Press

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Euclides de Mègara