Les Lleis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Plato's Academy mosaic from Pompeii.jpg
Part de la sèrie:
Els diàlegs de Plató
Primers diàlegs:
ApologiaCàrmidesCritó
EutífronAlcibíades I
Hípies majorHípies menor
LaquesLisis
Transitoris i diàlegs mitjans:
CràtilEutidemGòrgies
MenexenMenóFedó
ProtàgoresEl banquet
Diàlegs mitjans posteriors:
La RepúblicaFedre
ParmènidesTeetet
Últims diàlegs:
TimeuCríties
El SofistaEl Polític
FilebLleis
Obres d'autenticitat dubtosa:
Axioc - Alcione
ClitofontEpínomis - Erixias
DemòdocCartesHiparc
MinosRivals d'amorSísif
Alcibíades IITèages

Les lleis (en grec,Νομοι) és un diàleg de Plató pertanyent a la seva època de maduresa. S'hi expressen les seves teories sobre la política i l'organització social d'una manera més realista i menys utòpic que en diàlegs anteriors (potser influït per les seves experiències amb la política a Siracusa).

Resum[modifica | modifica el codi]

Al contrari que en la majoria dels diàlegs de Plató, Sòcrates no apareix a Les lleis. Això és perquè el diàleg té lloc en Creta, i Sòcrates mai apareix fora d'Atenes en els escrits de Plató. En lloc de Sòcrates, tenim com a protagonistes a un ancià atenenc (contrafigura del mateix Plató) i dos ancians: un espartà (Megilo) i un cretenc (Clínica) de Cnossos.

L'atenès s'uneix als altres en el seu pelegrinatge religiós al santuari de Zeus. El diàleg complet té lloc durant aquesta jornada, emulat l'acció de Minos, al qual atribueixen els cretencs la redacció de les seves antigues lleis i que feia aquest camí cada nou anys per rebre instruccions de Zeus.

Cap al final del tercer capítol, clínica anuncia que té l'encàrrec d'establir les lleis d'una nova colònia cretenca i que agrairia l'ajuda de l'atenenc. La resta del diàleg transcorre amb els tres ancians elaborant lleis per a la nova ciutat, alhora que caminen cap al santuari.

Les qüestions tractades a Les lleis són, entre moltes altres:

  • La revelació divina de les lleis.
  • El paper de la intel·ligència en la legislació.
  • La relació entre filosofia, religió, i política.
  • El paper de la música, l'exercici i la dansa en l'educació.
  • Llei natural i llei positiva.

El diàleg utilitza fonamentalment les legislacions atenenca i espartana (lacedemònia) perquè els dialogants tinguin present un conjunt de lleis, més o menys coherent, per a la nova ciutat de la que estan parlant.

Referència bibliogràfica[modifica | modifica el codi]

  • Paideia: Protàgoras, de la República, de les Lleis, Plató, EUMO EDITORIAL, EAN: 9788476022566