Telamó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Per a altres usos de telamó, vegeu Telamó (desambiguació).

Personatge de la mitologia grega, Telamó és fill de Aeacus, rei de Egina i Endeis i germà de Peleus.

Va ser un dels argonautes que acompanyaren a Jàson i va participar en la cacera del senglar de Caledònia. També lluità en el bàndol dels grecs en la Guerra de Troia juntament amb el seu fill Àiax. Després de matar el seu germanastre Phocus, Telamó i Peleus van haver de marxar d'Aegina. El rei Cychreus, de les Illes Salamis, el va acollir –esdevenint així amics– i, posteriorment, li donà el seu reialme. Telamó es casa amb Periboea amb qui tingué Àiax.

També apareix en les dues versions del saqueig de Troia d'Heracles: en una dirigida pel rei Tros i en l'altre pel rei Laomedont.

En la primera versió, anteriorment a la Guerra de Troia, Posidó envia un monstre marí a atacar Troia. Heracles juntament amb Telamó i Oicles decideixen de matar el monstre si, a canvi, Tros els dona els cavalls que havia rebut de Zeus com a compensació pel rapte de Ganimedes, el seu fill. Aquest accedeix i la companyia d'Heracles en surt airosa. Després d'aquesta gesta Telamó es casà amb Hesione, filla de Tros, donant a llum a Teucre.[1]

En la versió del rei Laomedont, aquest planificava de matar la seva filla, Hesione, per aplacar la ira de Posidó. Heracles la rescata en l'últim moment matant tan el monstre com a Laomedon i els seus fills i saquejant Troia. Només salvà a dos dels fills: a Ganimedes, que estava en el Mont de l'Olimp i a Poderage, que havia salvat la seva vida donant a Heracles un vel daurat que Hesione havia fet. Després d'això, Telamó es casà amb Hesione, com una recompensa de guerra, amb qui tingué un fill, Teucre.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Ovidi Nasó, P.; Revisat i traduït per Adela M.ª Trepat i Anna M.ª de Saavedra. Les Metamorfosis, L. III. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1932. 


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Telamó