Peu romà
| Tipus | Unitat de longitud romana i unitat de longitud  |
|---|---|
| Sistema d'unitats | unitat de mesura romanes |
| Unitat de | longitud |
| Conversions d'unitats | |
| A unitats del SI | 0,2957 m |
| A unitats estàndard | 12 uncia (en)  16 digitus (en) 0,0002 milles romanes 0,0016 stadium (en) 0,2 Roman pace (en) 0,96 pousos 4 palmus (en) |
El peu romà (en llatí pes) és una mesura de longitud emprada pels romans, que apareix citat en nombrosos textos normatius i tècnics de diverses èpoques com les XII Taules (450 aC), les normes urbanístiques de'August i Neró (I dC), Trajà (II dC), la Constitució de Zenó, els escrits de Vitruvi, Plini el Vell, etc. El model oficial o patró era el pes monetalis , que es guardava en el Temple de Juno Moneta de Roma, la seva mesura de 0,296 m pot comprovar-se en les regles de bronze i os trobats a Herculà,[1] en l'estela funerària d'un fuster naval trobada al port d'Òstia, i en una taula oficial de mesures de longitud vigents en el segle i dC trobada al mercat de la ciutat líbia de Leptis Magna.
Múltiples[modifica]
- Palmipes (1 ¼ peus)
- Cubitus (1 ½ peus)
- Gradus (2 ½ peus)
- Passus (5 peus)
- Actus (120 peus)
- Stadium (625 peus)
- Milliarium (5.000 peus)
- Leuga (7.500 peus)
La mesura exacta del peu romà[modifica]
La mesura del peu romà ha estat investigada des del Renaixement, encara que és aran de l'establiment del sistema mètric decimal al segle xix que s'hi ha dedicat més esforços. A Espanya el gramàtic Elio Antonio de Nebrija (1444-1532) va fer pintar a l'entrada de la Biblioteca de la Universitat de Salamanca, perquè servís de patró, un peu romà obtingut dels mesuraments que va efectuar a l'estadi de Mèrida i a la Via de la Plata entre dos mil·liaris. Va ser l'alemany Hultsch, entre altres, el que va establir el 1882 el valor mitjà de 0,2957 m.
Longitud dels exemplars i patró del peu romà[modifica]
Segons les referències preses de les mesures publicades a[2] Gabriel Puig i Larraz. Edició digital a partir de Butlletí de la Reial Acadèmia de la Història, tom 33 (1898), pàgina 88.
- Capitolí
- Mesura antiga: 0,293280 m.
- Mesura de Cassini: 0,294408 m.
- Mesura de Bianchini: 0,294859 m.
- Museu de Nàpols :
- 1r ex. mesura de Cagnazi: 0,294350 m.
- 2n ex. id. id.: 0,295000 m.
- 3r ex. id. id.: 0,296200 m.
- 4t ex. id. id.: 0,296350 m.
- Museu del Louvre :
- N ° 3016 mesura de Jomard: 0,295900 m.
- N º 3014 id. id.: 0,296300 m.
- Vaticà :
- Mida aproximada: 0,297410 m.
- Mesura exacta (D'Anville): 0,297810 m.
- Colocià :
- P. Mariana. De pond. et mens., p. 34: 0,300000 m.
- Olímpic :
- Mesura de Curtius: 0,307632 m.
- Mesura deduïda del Partenon per Foucherot: 0,308597 m.
Mesures actualitzades[modifica]
Una altra definició de la mesura del peu romà és l'equivalent a 16/28 del colze de Nippur. El International Bureau for hexadecimal Metrology (BI-SMH)[3] defineix la mesura del colze de Nippur en exactament en 518.616 mm,[4] de manera que un peu romà equivaldria a 296,352 mm.
Aquest valor coincideix amb el del peu romà històric, calculat a través de mètodes estadadístics, establert en 296,2 mm ± 0.5 mm, o també 296.2 ± 0,17% mm.[5]
Altres valors del peu romà[modifica]
Altres valors del peu emprats en les obres romanes eren el peu gàl·lic, que mesurava 0,324 m; el ptolemaic, de la província de Cirenaica, i que mesurava 0,309 m; i el peu drus, emprat per Drus el Vell a Germania, i que tenia una longitud de 13 ½ polzades en lloc de 12, fet que li dona un valor mètric de 0,332 m.
Equivalent grec[modifica]
A la Grècia Clàssica també hi havia diverses unitats de peus, almenys les tres reconegudes a partir dels treballs de W. Dörpfeld: el peu dòric, amb un valor aproximat de 32,6 cm, el peu àtic de 29,4 cm i el peu jònic de 34,8 cm.
Vegeu també[modifica]
- Milla romana
- Peu (mesura)
- Passa
- Mesures i pesos en l'Antiga Roma
- Unitats de longitud romanes
- Unitats de longitud obsoletes
- Mesura Romana - de Wikipedia en Llatí.
Referències[modifica]
- ↑ Vázquez Queipo, Vicente. Ensayo sobre el sistema métrico y monetario, 1859, p. 33.
- ↑ Valor mètric de la milla romana[Enllaç no actiu]
- ↑ Error en el títol o la url.nternational Bureau for hexadecimal Metrology (BI-SMH). «». [Consulta: 27 agost 2013].
- ↑ The measures of the Nippur cubit
- ↑ Vormetrische Längeneinheiten. Von Rolf C. A. Rottländer, Rottenburg/Köln
Enllaços externs[modifica]
- Tècnica i construcció de ponts romans Arxivat 2008-01-17 a Wayback Machine. Manuel Durán Fonts. Publicat a "Elements d'Enginyeria Romana". Llibre de ponències Congrés Europeu "Les Obres Públiques Romanas" Tarragona, novembre de 2004.
- Recovery of the Ancient System of Foot/Glaçó/Stadion - Length Units (anglès) Dieter LELGEMANN, Germany 2004. Relaciona el Peu romà amb el Megalithic Remena, sent un peu romà la meitat d'un Megalithic Remena, és a dir 296,3 mm.
- The hexadecimal metric system (anglès)
- http://traianus.rediris.es/textos/puentes06.htm Arxivat 2008-01-17 a Wayback Machine. La construcció de ponts romans en Hispania] Manuel Durán Fonts. Publicat per la Xunta de Galícia, 2a edició 2005.
- Roman and Egyptian Foot (anglès) (Internet Archive)