Peu romà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El peu romà és una mesura de longitud emprada pels romans, que apareix citat en nombrosos textos normatius i tècnics de diverses èpoques com les XII Taules (450 aC), les normes urbanístiques de'August i Neró (I d. C.), Trajà (II d. C.), la Constitució de Zenó, els escrits de Vitruvi, Plini el Vell, etc. El model oficial o patró era el pes monetalis , que es guardava en el Temple de Juno Moneta de Roma, la seva mesura de 0,296 m pot comprovar-se en les regles de bronze i os trobats a Herculà,[1] en l'estela funerària d'un fuster naval trobada al port d'Òstia, i en una taula oficial de mesures de longitud vigents en el segle I dC trobada al mercat de la ciutat líbia de Leptis Magna.

Múltiples[modifica | modifica el codi]

  • Palmipes (1 ¼ peus)
  • Cubitus (1 ½ peus)
  • Gradus (2 ½ peus)
  • Passus (5 peus)
  • Actus (120 peus)
  • Stadium (625 peus)
  • Milliarium (5.000 peus)
  • Leuga (7.500 peus)

La mesura exacta del peu romà[modifica | modifica el codi]

La mesura del peu romà ha estat investigada des del Renaixement, encara que és aran de l'establiment del sistema mètric decimal al segle XIX que s'hi ha dedicat més esforços. A Espanya el gramàtic Elio Antonio de Nebrija (1444-1532) va fer pintar a l'entrada de la Biblioteca de la Universitat de Salamanca, perquè servís de patró, un peu romà obtingut dels mesuraments que va efectuar a l'estadi de Mèrida i a la Via de la Plata entre dos mil·liaris. Va ser l'alemany Hultsch, entre altres, el que va establir el 1882 el valor mitjà de 0,2957 m.

Longitud dels exemplars i patró del peu romà[modifica | modifica el codi]

Segons les referències preses de les mesures publicades a[2] Gabriel Puig i Larraz. Edició digital a partir de Butlletí de la Reial Acadèmia de la Història, tom 33 (1898), pàgina 88.

  • Capitolí
    • Mesura antiga: 0,293280 m.
    • Mesura de Cassini: 0,294408 m.
    • Mesura de Bianchini: 0,294859 m.
  • Museu de Nàpols :
    • 1r ex. mesura de Cagnazi: 0,294350 m.
    • 2n ex. id. id.: 0,295000 m.
    • 3r ex. id. id.: 0,296200 m.
    • 4t ex. id. id.: 0,296350 m.
  • Museu del Louvre :
    • N ° 3016 mesura de de Jomard: 0,295900 m.
    • N º 3014 id. id.: 0,296300 m.
  • Vaticà :
    • Mida aproximada: 0,297410 m.
    • Mesura exacta (D'Anville): 0,297810 m.
  • Colocià :
    • P. Mariana. De pond. et mens., p. 34: 0,300000 m.
  • Olímpic :
    • Mesura de Curtius: 0,307632 m.
    • Mesura deduïda del Partenon per Foucherot: 0,308597 m.

Mesures actualitzades[modifica | modifica el codi]

Una altra definició de la mesura del peu romà és l'equivalent a 16/28 del colze de Nippur. El International Bureau for hexadecimal Metrology (BI-SMH)[3] defineix la mesura del colze de Nippur en exactament en 518.616 mm, [4] de manera que un peu romà equivaldria a 296,352 mm.

Aquest valor coincideix amb el del peu romà històric, calculat a través de mètodes estadadístics, establert en 296,2 mm ± 0.5 mm, o també 296.2 ± 0,17% mm. [5]

Altres valors del peu romà[modifica | modifica el codi]

Altres valors del peu emprats en les obres romanes eren el peu gàlic, que mesurava 0,324 m; el ptolemaic, de la província de Cirenaica, i que media 0,309 m; i el peu drúsic, emprat per Drus el Vell a Germania, i que tenia una longitud de 13 ½ polzades en lloc de 12, fet que li dóna un valor mètric de 0,332 m.

Equivalent grec[modifica | modifica el codi]

A la Grècia Clàssica també hi havia diverses unitats de peus, almenys les tres reconegudes a partir dels treballs de W. Dörpfeld: el peu dòric, amb un valor aproximat de 32,6 cm, el peu àtic de 29,4 cm i el peu jònic de 34,8 cm.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vázquez Queipo, Vicente. Ensayo sobre el sistema métrico y monetario, 1859, p. 33. 
  2. Valor mètric de la milla romana
  3. Error en el títol o la url.nternational Bureau for hexadecimal Metrology (BI-SMH). «». [Consulta: 27 agost 2013].
  4. The measures of the Nippur cubit
  5. Vormetrische Längeneinheiten. Von Rolf C. A. Rottländer, Rottenburg/Köln

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]