Policlet

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Policlet el Jove».

Policlet o Policlet el Vell o Policlet de Sició (Polycleitos o Polycletus o Polyclitos, Πολύκλειτος) (vers 480 aC - 410 aC) va ser un dels escultors grecs més importants del món antic, conegut principalment pels seus treballs en bronze. Plini el situa vers el 431 aC. Fou l'autor de l'Hereum i això està d'acord amb aquestes dates, ja que el temple d'Hera a Argos fou construït el 423 aC i acabat vers el 413 aC. Per tant el seu floriment caldria situar-lo entre el 452 aC i el 412 aC. Entre les seves obres més famoses hi ha el Dorífor i el Diadumen.

Còpia romana en marbre del Dorífor de Policlet. El tronc adossat a la cama dreta no pertany a l'escultura original de bronze, sinó que fou afegit a la còpia de marbre per tal que pogués resistir el seu propi pes, ja que el marbre és un material més fràgil i pesant que el bronze (les escultures de bronze no són massises).

Era probablement d'Argos per ciutadania i de Sició per naixement. Fou un dels escultors més destacats i fou també arquitecte i artista. Fou deixeble d'Agelades i va estudiar junt amb Fídies i Miró. Tant el mateix Policlet com Fídies són considerats els pares de l'estil clàssic grec, i els dos autors van ser sovint comparats: l'Amazona que Policlet va esculpir per a la ciutat d'Efes va ser considerada superior a la que Fídies i Cresiles havien realitzat per la mateixa època; també la seva colossal estàtua en or i ivori d'Hera per al temple de la deessa a Argos va ser equiparada al Zeus de Fídies a Olímpia. Tot i que no s'ha conservat cap original seu, ens han arribat diverses còpies d'algunes obres, sobretot d'època romana, i tenim referències d'altres a través d'autors clàssics com Plini el vell i Pausànies. Ciceró el considera per damunt de Miró.

Deixebles seus foren Argi, Asopòdor, Aleix, Aristides, Frinó. Dinó, Atenòdor, Demees, Clitori, Canac i Períclit. Plató diu que els seus fills foren també escultors però de menys reputació; lamentablement no esmenta els seus noms per garantir que Policlet el Jove fou el seu fill.

Tècnica i llegat[modifica | modifica el codi]

Còpia romana en marbre del Diadumen.

Les idees de Policlet van ser seguides pels deixebles de la seva escola, la qual va durar aproximadament tres generacions, tot i que - com s'ha dit més amunt - la seva influència es va estendre fora d'ella. Entre els seus seguidors cal destacar Lisip, Escopes de Paros i Policlet el Jove.

Possiblement donà nom al cànon que consistia en el fet que una figura humana per ser representada de manera proporcionada ha de tenir una alçada de set caps. Va esculpir en bronze i en marbre i la seva especialitat era el cos humà.

Les principals innovacions de Policlet s'encaminaven a aconseguir un aspecte natural i harmoniós en la postura del cos. Així, el Dorífor adopta una postura asimètrica, amb el pes repenjat a la cama esquerra i les espatlles i el cap lleugerament inclinat cap a la dreta, amb el braç esquerre alçat i el dret penjant. Aquesta alternança de membres tensos i relaxats combinada amb un tors adaptat és el que es coneix com a contrapposto. La inclinació del cap, fa que el conjunt del Dorífor adopti un harmoniós traçat en forma de S.[1]

Aquests trets es poden reconèixer també en les còpies Diadumen, amb l'asimetria de la postura dels membres, l'eix en forma de S, i el tors adaptat al moviment (que es pot comparar amb el Discòbol de Miró, unes dècades anterior, que tot i representar el moviment té el tors recte i simètric, gens tensionat ni relacionat amb l'esforç dels braços).[1]

Com a arquitecte va obtenir fama pel teatre i l'edifici circular o tolus construït al recinte sagrat d'Escolapi a Epidaure que podria ser també obra de Policlet el Jove.

A més de les seves obres com a escultor, Policlet també va escriure un tractat d'escultura, avui perdut,[1] titulat Cànon, el qual va tenir una gran influència que s'allargà fins als temps de l'Imperi Romà (Plini afirmà que les seves indicacions eren seguides com si fossin lleis).

Policlet considerava que una escultura havia d'estar composta de diferents parts definides, relacionades entre si per un sistema de proporcions matemàtiques, seguint els principis de symmetría (simetria), isonomia (equilibri) i rhythmós (disposició). Com a exemple de les seves teories va esculpir el Dorífor.

Obres[modifica | modifica el codi]

Les seves obres principals en bronze (utilitzava el bronze d'Egina) foren:

  • El porta llances o Dorífor (Doryphorus)
  • Un jove de poca edat guanyador d'una cursa atlètica.
  • Un atleta
  • Una figura nua, que Plini anomena talo incessentem
  • Un grup de dos nois nus coneguts per Astagalizontes.
  • Un Mercuri (a Lisimàquia)
  • Un Hèrcules
  • Una estàtua d'Artemó de mal nom Periphoretos
  • Una amazona (que va guanyar un premi superant a Fídies i altres en un concurs a Efes)
  • Un parell de petits Canephoroe
  • Una estàtua de Zeus Fili a Megalòpolis
  • Diverses estàtues de guanyadors olímpics (possible obre de Policlet el Jove)

Obres en marbre[modifica | modifica el codi]

Obres en or i vorí[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Woodford, Susan. The Art of Greece and Rome. 2a. edició. Cambridge: Cambridge University Press, 2004, pp. xxi+163. ISBN 0-521-83280-2. (anglès)
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Policlet