Tessel·la
La tessel·la és una peça petita de marbre, terra cuita, vidre, etc., amb què es fa un mosaic (Def. termcat).
La paraula tessel·la ve del llatí tessellae, que alhora prové del grec τεσσερες, i que significa quatre.
En l'antic món grec fou des de molt aviat (finals del segle V aC) molt freqüent l'elaboració de paviment compost per còdols de riu (pedretes erosionades de les vores dels rius) de diferents mides i colors. Amb aquests còdols es feien dibuixos senzills de motius geomètrics. A finals del segle III aC, les tessel·les van anar substituint els còdols policroms.
Les tessel·les són peces de forma cúbica, fetes de diverses roques, com la calcària, el marbre o d´altres materials de vidre o ceràmica, molt curosament elaborades i de diverses mides i formats. Els antics romans ja construïen els mosaics amb aquestes petites peces, d'aquí que també els anomenessin opus tessellatum, tot i que aquesta denominació correspón només a una de les variades modalitats de paviments decorats amb tessel·les que havien desenvolupat.
Els tallers de mosaistes dels antics romans estaven composats per diversos professionals que treballaven en equip: l´operari més destacat era el musivarius, que col·locava les tessel·les sobre una superficie prèviament preparada amb una masa de morter hidràulic anomenada signinum, distribuint-ne els colors i les formes segons el motiu a representar que havia traslladat al paviment el pictor tesselarius, i que prèviament havia dissenyat el pictor imaginarius que era considerat l'artista.
Vegeu també [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tessel·la  |
