Camafeu
 |
A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció. Col·laboreu-hi! |
Camafeu és un mètode de tallar amb relleu (especialment gemma o pedra, com ara l'ònix) o l'objecte que, dins l'àmbit de la joieria, és fet seguint aquest mètode. Sol presentar un relleu alçat, per oposició a una entalladura. L'efecte "camafeu" també fa referència a les monedes de col·leccionista que tenen les lletres i els sortints mats, en contrast atraient amb les parts llises i lluents de la moneda.
Es diu camafeu a tot relleu obtingut en pedra preciosa, generalment, de variat color i amb delicades figures. Per als camafeus, les pedres utilitzades eren les àgates i més encara les varietats sardònica i ònix , aprofitant la distinció de colors que ofereixen les aigües o capes de tals pedres de manera que polint i rebaixant convenientment la primera capa es deixava la segona per a fons i quedava la primera amb els relleus de la figura. Però tant ara com en els segles passats s'imiten i falsifiquen aquestes pedres amb vidres i esmalts, soldant un relleu de pedra o vidre amb una altra pedra de color diferent.
L'art de produir camafeus i altres objectes semblants com ara entallaments es diu gliptografia (del grec glypho , gravar) i és una forma especial l'art de l'Escultura. Les produccions de la glíptica han servit des dels temps més remots de la Història per a realitzar segells, articles d'ornamentació i objectes piadosos o propis de la superstició.
Història [modifica]
Antany eren molt apreciats pel públic, prova d'això són els molts exemplars llaurats en pedres precioses i dures que es conserven de la cultura grecoromana i persa. Els tallats més recents estan fets en petxines marines.
Durant els segles XIV i XV es va treballar el nacre en França, Alemanya, i Flandes, període en que els objectes elaborats amb aquest material comptaven amb gran prestigi en les corts franceses. Els viatges de descobriments realitzats durant aquesta època, van propiciar l'entrada de matèries primeres exòtiques a Europa com; ullals de narval, ambre, jade, closques gegants de tortuga i estranyes petxines marines. Aquests articles, suscitar l'interès per la història natural i estimular la imaginació de joiers, artesans i gravadors. Al segle XVI es va descobrir que les petxines dels cipreido si els cásidos eren particularment adequades per a la talla de camafeus. Al segle XVIII, durant el període neoclàssic, es va revifar l'interès per les arts antigues que va conduir a la florida de talla de petxines, malgrat el menyspreu que tenien per considerar imitació en estar elaborades amb un material inferior. A partir de llavors, van anar desapareixent els centres artesanals fins a quedar només en dues ciutats: Idar-Oberstein (especialitzada en la talla mecànica de àgates) a Alemanya i en Torre del Greco en Itàlia on es tallen artesanalment.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Camafeu |
Nota [modifica]
  |
Açò és un esborrany sobre art. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
