Batalla de les grans planes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de les grans planes
Segona Guerra Púnica
Data 203 aC
Localitat Nord d'Àfrica.
Resultat Victòria romana
Bàndols
República romana Cartago
Numídia
Comandants
Publi Corneli Escipió
Gai Leli
Masinissa
Àsdrubal
Sifax
Forces
Desconegudes 30.000 soldats (incloent els 4.000 mercenaris celtibers)
Baixes
Desconegudes Fugida de tot l'exèrcit
Seqüència cronològica de les batalles de la
Segona Guerra Púnica
Batalla anterior Batalla posterior
Batalla d'Utica Batalla de Cirta

La batalla de les grans planes enfrontà a Publi Corneli Escipió Africà i un combinat cartaginès i númida, durant la segona guerra púnica entre la República Romana i Cartago. Amb la victòria romana, Escipió va obligar a Anníbal Barca a abandonar terres italianes i retornar precipitadament a Àfrica, on va ser derrotat per el propi Escipió a la batalla de Zama.

Preludi[modifica | modifica el codi]

Àsdrubal i Sifax havien aconseguit escapar dels campaments que el general romà Escipió i el seu aliat númida Masinissa havien destruït a la Batalla d'Utica. Àsdrubal i Sifax fugiren amb un petit nombre de soldats que també havien aconseguit escapar del incendi dels seus campaments. En la seva fugida, es trobaren amb un contingent de 4.000 mercenaris celtibers provinents del sud de la península Ibèrica i amb aquestes noves forces, els cartaginesos decidiren provar un cop més d'aturar l'avanç dels romans pel nord d'Àfrica. Amb aquest fi, es forçaren noves lleves tant a Cartago com a Numídia i aviat Àsdrubal i Sifax reuniren de nou un exèrcit de 30.000 homes. L'any 203 aC Escipió, deixà el seu campament d'Utica per enfrontar-s'hi.

La batalla[modifica | modifica el codi]

Àsdrubal va disposar als mercenaris celtíbers en el centre de les seves tropes, flanquejats per la infanteria i cavalleria cartaginesa. Per la seva banda, Escipió va disposar de les seves tropes en una triple línia. Els hastati formaven la primera, els prínceps la segona i els triarii la tercera.

La càrrega de la cavalleria Romana i aliada númida va ser devastadora i va fer fugir de seguit a la infanteria cartaginesa, inexperta en la batalla, deixant als celtibers abandonats a la seva sort. Aquests, trobant-se en un país que no era el seu i sabent que no obtindrien pietat dels romans (ja que havien recolzat als cartaginesos des de l'inici de la guerra), decidiren resistir fins al final. Els celtíbers van poder sostenir l'atac de la primera línia romana, per això Escipió va ordenar a la segona i tercera línia que avancessin sobre els flancs, rodejant l'enemic.

Tots els celtíbers foren morts excepte un nombre molt reduït que aconseguí escapar. Sifax va fugir de retorn al seu regne, però Escipió va enviar a la seva persecució a Masinissa i Gai Leli, que el derrotaren a la Batalla de Cirta, capturant-lo i portant-lo al campament romà com a presoner.Masinissa es convertí en el nou rei de Numídia, esposant-se amb la dona de Sifax, Sofonisba, irònicament filla d'Àsdrubal fill de Giscó. A Escipió no li agradà gens aquest matrimoni i ordenà al seu aliat que li entregués la jove cartaginesa, però aquesta se suïcidà.

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Acabada la batalla, els cartaginesos no tingueren altra opció que acceptar els termes de pau oferts per Escipió, si bé a darrera hora decidiren ordenar a Anníbal i el seu exèrcit de veterans que tornessin des de Itàlia per una darrera batalla contra els Romans. Aquest darrer enfrontament tingué lloc a la batalla de Zama, que acabà en una nova derrota cartaginesa i el consegüent final de la segona guerra púnica.

Coord.: 37° 3′ 28.6″ N, 10° 3′ 45.35″ E / 37.057944°N,10.0625972°E / 37.057944; 10.0625972