Batalla de Grumentum

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Grumentum
Segona guerra púnica
Data 207 aC
Localitat Grumentum, Itàlia
Resultat Victòria Romana
Bàndols
Cartago República Romana
Comandants
Anníbal Barca Gai Claudi Neró
Baixes
8,000 morts, 700 capturats 500

La batalla de Grumentum fou un enfrontament que tingué lloc el 207 aC en el marc de la segona Guerra Púnica entre Cartago i la República Romana. Les tropes romanes sota el comandament del cònsol Gai Claudi Neró obtingueren la victòria sobre Anníbal, que assetjava la ciutat de Grumentum.

Preludi[modifica | modifica el codi]

Amb l'arribada del bon temps, Anníbal va reunir totes les tropes que tenia en els seus campaments d'hivern a la regió del Bruttium i es va dirigir cap a la regió de la Lucània, cap a Grumentum amb la intenció de recuperar les ciutats aliades que durant l'hivern havien trencat l'aliança amb els púnics per tornar al costat dels romans.

Gai Claudi Neró es va posar en moviment avançant amb molta cura i amb exploradors al seu davant, de manera que quan va localitzar el campament cartaginès gairebé a tocar de les muralles de Grumentum, va ordenar acampar a una distància considerable.

El terreny entre els dos exèrcits era una esplanada sense desnivells, si bé a l'esquerra dels cartaginesos hi havia uns petits turons sense boscos ni vegetació. Petits escamots d'ambdues forces van mantenir alguna batussa, però els romans mantenien la posició per evitar que Anníbal ordenés l'assalt contra la ciutat, mentre que el cartaginès, veient-se atrapat entre la ciutat i les tropes enemigues, intentava provocar una batalla general.

La Batalla[modifica | modifica el codi]

Claudi Neró, malgrat mantenir la posició, va ordenar que cinc cohorts sota les ordres de Tiberi Claudi Asel·le (tribú militar) s'amaguessin durant la nit a la vall dels petits turons que hi havia a l'esquerra del campament cartaginès. Amb la primera llum del dia, va col·locar la resta de les seves tropes en ordre de batalla, sorprenent a Anníbal que precipitadament ordenà als seus homes que sortissin del campament. Claudi Neró, en veure que els cartaginesos sortien a l'esplanada amb presses i sense gaire ordre, ordenà a la cavalleria de Gai Aurunculeu (pretor) de la tercera legió que carregués contra ells amb tota la fúria possible. Anníbal, que encara no havia sortit del seu campament quan la cavalleria romana ja carregava i dispersava als seus homes a la plana, de seguit es posà al davant dels seus homes i malgrat la confusió existent aconseguí ordenar les seves línies. Però llavors, les cohorts romanes que s'amagaven rere els turons, baixaren pels mateixos a tota velocitat atacant als cartaginesos pel darrere. Segons Tit Livi 8,000 homes perderen els cartaginesos, més diversos centenars que caigueren presoners. Fins i tot 4 elefants foren morts i 2 capturats. Anníbal ordenà la retirada i es tancà rere la seguretat de l'estacada del seu campament, on romandria el dia següent.

Fets Posteriors[modifica | modifica el codi]

Anníbal no va sortir del campament malgrat que Claudi Neró va col·locar les seves tropes en ordre de batalla, cada dia més properes als cartaginesos. Finalment, una nit Anníbal va escapar amb les seves forces, deixant un petit destacament de númides amb els focs encesos i patrullant per l'estacada per enganyar als romans. Amb les primeres llums del dia, els númides escaparen al galop a tota velocitat i els romans prengueren possessió del campament cartaginès. Claudi Neró els perseguiria i atraparia a Anníbal a Venusia.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Tit Livi, Història de Roma, Vol III llibre XXVII